Biblioteca de la Universitat de Girona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBiblioteca de la Universitat de Girona
BarriVell-SalaGotica.jpg
Sala gòtica de la Biblioteca del campus Barri Vell
Dades bàsiques
Tipus entitat biblioteca
Història
Fundació 1992
Organització i govern
Seu central 
Afiliacions Universitat de Girona
Modifica les dades a Wikidata

La Biblioteca de la Universitat de Girona integra les biblioteques dels 3 campus de la Universitat de Girona (Barri Vell, Centre i Montilivi) i dóna suport a l'aprenentatge, docència i recerca de tota la comunitat universitària.

Història[modifica]

Les primeres dades que hi ha d'una biblioteca universitària a Girona són de la biblioteca de la Universitat Lliure de Girona, recopilades de l'Arxiu Municipal de Girona per Lluís Batlle i Prats.[1] Durant el breu període de la Universitat Lliure de Girona (1870-1874), el rector Manuel Viñas i Graugés va intentar crear i nodrir la biblioteca gràcies a donacions d'altres biblioteques, institucions culturals i particulars.[2] Segons l'inventari recollit a l'article de Lluís Batlle,[1] la biblioteca tenia llavors 93 volums.

A partir del 1969 Girona torna a tenir estudis universitaris amb la creació del Col·legi Universitari de Girona (adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona), l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica (depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya), i més tard l'Estudi General de Girona el 1985.[3] A nivell de biblioteca universitària, a principis dels 90 hi havia a Girona quatre unitats depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona (Ciències, Dret, Educació i Empresarials i Lletres) i una unitat depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya.[4]

L'any 1992, un cop creada la Universitat de Girona, es crea també la Biblioteca de la Universitat de Girona. En una primera fase la biblioteca integra 5 unitats de servei a l'usuari:

  • Biblioteca de Dret (Fontajau)
  • Biblioteca de Lletres i Econòmiques (Seminari)
  • Biblioteca de Ciències (Casa de Cultura)
  • Biblioteca d'Educació (Emili Grahit)
  • Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior (Montilivi)

Més tard s'hi afegeixen Infermeria (1993) i Turisme (1999).[cal citació]

Al llarg dels anys 90 i la primera dècada del 2000 la biblioteca està en constant moviment, fruit de la reestructuració de les unitats, els constants trasllats de fons i l'automatització del catàleg.[4] Al 2007 finalitza la construcció de les biblioteques de campus i també és en aquest període quan la biblioteca passa a convertir-se en Centre de Recursos per l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI).[5]

Actualitat[modifica]

Sala gòtica de la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona

Actualment la Biblioteca de la Universitat de Girona està formada per 3 biblioteques de campus:

  • Biblioteca del campus Barri Vell
  • Biblioteca del campus Centre
  • Biblioteca del campus Montilivi

Biblioteca del campus Barri Vell[modifica]

L'edifici és un projecte dels arquitectes Joan Tarrús Galter i Jordi Bosch Genover.

La Biblioteca està distribuïda en dos edificis amb diferents nivells que ocupen una superfície total de 2.818 m2 i que permeten oferir punts de treball a 547 usuaris simultàniament.

Biblioteca del campus Centre de la Universitat de Girona

Acull els fons bibliogràfics dels estudis impartits a les Facultats de Lletres, Educació i Psicologia i Turisme i Comunicació, així com la Cartoteca i el GAMAR (Gabinet de Materials i de Recerca per la Matemàtica a l'Escola).[6]

Biblioteca del campus Centre[modifica]

La Biblioteca està situada a la 4a planta de l’edifici d’Emili Grahit (Campus Centre) i ocupa una superfície total de 600 m2 amb 242 punts de treball.

Acull els fons bibliogràfics dels estudis impartits a les Facultats d’Infermeria i de Medicina.[7]

Façana de la Biblioteca del campus Montilivi de la Universitat de Girona

Biblioteca del campus Montilivi[modifica]

L’edifici és un projecte de l’arquitecte Javier San José Marqués.

La Biblioteca està distribuïda en tres plantes diàfanes, que ocupen una superfície total de 6.836 m2, que permeten oferir punts de treball a 1.066 usuaris simultàniament.

Acull els fons bibliogràfics dels estudis impartits a les Facultats de Ciències, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Facultat de Dret, Escola Politècnica Superior i el Centre de Documentació Europea.[8]

Fons[modifica]

La col·lecció[modifica]

  • Llibres: 414.258 volums (401.193 en paper i 13.065 electrònics)
  • Revistes: 35.757 títols
  • 1.620 subscripcions en paper
  • 5.853 de fons tancat
  • 28.284 electròniques
  • 87 bases de dades
  • 789 tesis doctorals en xarxa al repositori TDX[9]

La biblioteca digital[modifica]

Les 28.284 revistes electròniques i les 87 bases de dades donen accés a prop de 105 milions d’articles en línia.[9]

El repositori de documents digitals (DUGi)[modifica]

Actualment conté 28.685 objectes digitals. Al llarg de l’any 2015 s’hi han incorporat 3.551 documents, entre ells 403 vídeos i àudios corresponents a les gravacions d'actes relacionats amb la docència o la recerca, 1.223 imatges d'actes relacionats amb la Biblioteca i els seus Fons Especials, 1.925 articles.[9]

Fons Especials de la Biblioteca de la Universitat de Girona[modifica]

La Biblioteca de la Universitat de Girona gestiona, custodia i difon des de fa 20 anys una secció de fons personals i col·leccions especials de personatges rellevants de la vida pública i intel·lectual, la ciència, la història, la filosofia i les humanitats amb l'objectiu de posar-los a l'abast de tothom.

Aquestes col·leccions especials i fons personals han arribat a la Biblioteca gràcies a la voluntat de familiars, polítics, professors, i col·laboradors i contribueixen, per una banda, a facilitar un coneixement més ampli de la nostra història, educació i cultura i, per l'altra a aprofundir en el pensament, la vida i l'obra d'aquests personatges.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Batlle Prats, Luis «La biblioteca de la Universidad de Gerona». Revista bibliográfica y documental, 1949, pàg. 217-234.
  2. Cortada Hortalà, Carles. La Universitat Lliure de Girona (1870-1874). Universitat de Girona, 2010, p. 247-250. 
  3. Marquès, Salomó «Col·legi Universitari de Girona». Universitat de Girona: història, arquitectura i patrimoni, 2011, pàg. 54-74.
  4. 4,0 4,1 Boix, Antònia Cronologia de la Biblioteca de la UdG, 2012.
  5. Martínez, Dídac «El Centre de Recursos per a l'Aprenentatge (CRA): un nou model de biblioteca universitària en l'era del coneixement». Ítem, 35, 2003, pàg. 35-53.
  6. «Guia Biblioteca Barri Vell». Universitat de Girona. [Consulta: 18 març 2016].
  7. «Guia Biblioteca Emili Grahit». Universitat de Girona. [Consulta: 18 març 2016].
  8. «Guia Biblioteca Montilivi». Universitat de Girona. [Consulta: 18 març 2016].
  9. 9,0 9,1 9,2 «Memòria de la Biblioteca de la UdG 2014» (en català). Universitat de Girona. Biblioteca, 01-09-2015. [Consulta: 20 juny 2016].
  10. «Fons Especials de la Universitat de Girona». [Consulta: 18 març 2016].

Enllaços externs[modifica]