Biblioteca escolar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Biblioteca escolar al Japó

La biblioteca escolar és un espai educatiu i dinàmic, un entorn de formació que ofereix materials en tots els tipus de suport per a l’aprenentatge i per a la recerca. És un servei adreçat al professorat, a l’alumnat i a tota la comunitat educativa, per al desenvolupament del currículum. La biblioteca és un recurs fonamental per a l’adquisició de les competències bàsiques i el desplegament dels continguts curriculars a totes les àrees i etapes educatives. La biblioteca en un centre educatiu actual es desenvolupa en un entorn físic i virtual que genera suport a la tasca docent, potenciant entorns de comunicació, de col·laboració i d’aprenentatge privilegiats, i on es complementen la presència física i virtual amb els continguts impresos i digitals i la utilització d’eines 2.0.[1] En un centre educatiu, la biblioteca proporciona informació i idees que són fonamentals per a funcionar amb èxit en la nostra societat, cada cop més basada en la informació i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants d’habilitats d’aprenentatge que li seran útils al llarg de la vida i desenvolupa la seva imaginació, permetent-los d’aquesta forma viure com a ciutadans responsables.[2]

Objectius[modifica]

D'entre els seus objectius destaquen:

  • Donar suport continuat als programes d'ensenyament i impulsar els canvis educatius
  • Possibilitar l'accés a la més ampla varietat possible de recursos i serveis.
  • Dotar els estudiants de les tècniques perquè siguin capaços d'obtenir i fer servir la màxima diversitat de recursos i serveis.
  • Educar els alumnes per ser usuaris eficaços de biblioteca al llarg de tota la vida, amb l'objectiu de passar-ho bé, informar-se i aprendre contínuament.[3]

Recursos i serveis[modifica]

Una col·lecció raonable de recursos impresos ha de comptar amb deu llibres per alumne. La biblioteca escolar més petita hauria de tenir almenys 2500 títols rellevants i actualitzats per assegurar un fons de llibres equilibrat per a totes les edats, habilitats i backgrounds personals. Almenys un 60% del fons hauria de consistir en recursos d’informació, no novel·lístics ni de ficció, relacionats amb el currículum.

A més, la biblioteca escolar hauria d’adquirir materials pel lleure com novel·les d’èxit, música, jocs d’ordinador, videocassettes, DVDs, revistes i pòsters. Aquests tipus de materials poden seleccionar-se en cooperació amb els estudiants per assegurar que reflecteixen els seus interessos i cultura, sense traspassar els límits raonables dels estàndards ètics.

La gamma de serveis ha d’incloure l’accés a recursos electrònics d’informació que recullin tant el currículum com la cultura i els interessos dels usuaris. Els recursos electrònics haurien d’incloure l’accés a Internet, a bases de dades referencials i a text complet, així com a paquets de programaris educatius.[2]

D'altra banda, la biblioteca proporciona eines i estratègies per fomentar la competència en l’ús de la informació i fer que aquesta competència esdevingui un escenari formatiu a l’abast de l’alumnat i del professorat. Per això, desenvolupa programes específics de formació que garanteixen que tot l'alumnat pot desenvolupar aquestes competències.

Biblioteca escolar i èxit educatiu[modifica]

Un gran nombre d'articles, realitzats preferentment en l'àmbit anglosaxó, han demostrat que les biblioteques escolars tenen un impacte positiu en l'èxit educatiu. Les seves conclusions estableixen que els estudiants amb accés a una biblioteca ben fonamentada, que disposi de programes formatius estructurats i d'un especialista qualificat, van aconseguir millors resultats en les avaluacions de lectura, independentment del seu estatus socioeconòmic. D'altra banda, un estudi realitzat a Ohio[4] va revelar que el 99,4% dels estudiants enquestats creu que els seus bibliotecaris escolars i programes de mitjans de la biblioteca de l'escola van ajudar a tenir èxit a l'escola. Un informe que va portar a conclusions similars ha estat elaborat per Michele Lonsdale a Austràlia en 2003.[5]

Un recent l'informe realitzat a Escòcia[6] identifica els elements de la biblioteca escolar que contribueixen a un aprenentatge més efectiu:

• Un bibliotecari a temps complet, qualificat, proactiu i amb funcions de gestió.

• El personal de suport per dur a terme tasques rutinàries que permetin al bibliotecari realitzar activitats de formació, col·laboració i promoció, així com tasques professionals de desenvolupament de la col·lecció.

• Una biblioteca que facilita l'accés físic i virtual als recursos, a la biblioteca, a les aules i a casa, en horari lectiu i fora d'ell.

• Una col·lecció física i virtual adequada, actualitzada, diversa, que dóna suport al pla d'estudis i atén les necessitats de l'oci dels estudiants.

• La tecnologia en xarxa per facilitar l'accés i l'ús de la informació, i la construcció del coneixement i la seva difusió.

• La formació d'estudiants i mestres, en funció de les necessitats individuals i curriculars, que abasta continguts de les assignatures, l'alfabetització informacional i els interessos propis de lectura.

• La col·laboració amb els docents, la direcció del centre, altres bibliotecaris i altres agents externs per garantir l'oferta de serveis més adequats de suport a l'aprenentatge.

Biblioteques escolars a Catalunya[modifica]

Si deixem de banda l'existència de fons als centres educatius religiosos, la implantació de les biblioteques escolars a Catalunya cal situar-la als inicis dels anys 20, relacionada amb els corrents pedagògics de l'Escola nova i, en especial, a iniciatives com el Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona. El franquisme suposà una aturada en aquesta expansió, que no es reprendrà fins als anys 60, afavorida pels corrents de renovació pedagògica, i que es materialitzarà en l'aparició de noves biblioteques escolars en les anomenades escoles actives. No serà fins als anys vuitanta que es reprendran accions per la creació i consolidació de les biblioteques escolars com ara la creació de l'associació l'Amic de Paper. No obstant, la primera llei de Biblioteques del Parlament de Catalunya de 1981 les exclou explícitament[7] i no adquireixen naturalesa jurídica fins a l'aprovació de la Llei de 18 de març del sistema bibliotecari de Catalunya, que en el seu article 44 estableix que s'ha d'establir una biblioteca en els centres d'ensenyament no universitari, com a part integrant de l'ensenyament i en col·laboració amb el sistema de lectura pública. Tot i que l'esmentat article especifica que s'hauran de promulgar normes específiques sobre l'organització, l'activitat i el finançament de les biblioteques dels centres públics d'ensenyament, aquest reglament no s'ha arribat a materialitzar mai. Des del 2005 la Generalitat de Catalunya promou el programa Puntedu, de millora de les biblioteques escolars, que fins al 2011 ha arribat a un total de 1062 centres de tot Catalunya[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca escolar Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Directrius i estàndards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 2013, p. 43. 
  2. 2,0 2,1 Directrius IFLA/UNESCO per a la biblioteca escolar (en català). Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya, 2005, p. 52. ISBN 84-86972-18-3. 
  3. «Manifest de la UNESCO per a les biblioteques escolars» (en català). Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya, 2000.
  4. Todd, R., Kuhlthau, C., & OELMA. (2004). Student Learning through Ohio School Libraries : The Ohio Research Study. Available online at: http://www.oelma.org/studentlearning/
  5. Lonsdale, M. (2003). Impact of school libraries on student achievement: A review of the research. Camberwell, Victoria, Australia: Australian Council for Educational Research. Available online athttp://www.asla.org.au/research/research.pdf
  6. Dorothy Williams, Caroline Wavell and Katie Morrison (2013). Impact of School Libraries on Learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community. Robert Gordon University Institute for Management, Governance & Society (IMaGeS). http://www.scottishlibraries.org/storage/sectors/schools/SLIC_RGU_Impact_of_School_Libraries_2013.pdf
  7. Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, n° 161, de 29 juny de 1990, Comissió de Política cultural
  8. «Programa Biblioteca escolar "puntedu"» (en català). Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. [Consulta: 6 maig 2015].