Bibliotecari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un bibliotecari, documentalista o bibliotecari-documentalista, és una persona que treballa a una biblioteca o unitat d'informació (física o virtual) dedicant-s'hi la gestió de la informació (la seva tria, adquisició, conservació i difusió entre els usuaris del centre).[1]

Meredith Schwartz investigà quines són les habilitats que els bibliotecaris requeririen per a partir de l'any 2016 fins al 2036 aproximadament. Preguntà a directors de biblioteques acadèmiques i públiques i pensadors líders de la disciplina dels Estats Units d'Amèrica per a establir què esperaven aquests: desenvolupament web, competències digitals, programació, gestió de projectes, pensament crític (com per exemple seguir les recomanacions de Richard Paul i Linda Elder), màrqueting, anàlisi de dades, comunicació (“donar i rebre crítiques professionals, resoldre conflictes i escoltar activament"), política i defensa d'interessos, col·laboració (amb altres biblioteques, organitzacions i individus) creativitat i flexibilitat.[2]

Mia Breitkopf explicà que una de les ocupacions d'un bibliotecari podia ser la de ser científic de dades.[3]

Julie Still investigà sobre la relació entre bibliotecaris i escriptors en el cas de les persones que reuneixen ambdós professions.[4]

Funcions[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, les tasques del bibliotecari poden donar-se en àmbits molt diferents: des de les biblioteques públiques, a biblioteques universitàries, arxius, centres de documentació especialitzats, empreses de serveis documentals, empreses de gestió de continguts, arxius empresarials, etc.

Les seves funcions van des de l'atenció al públic a la gestió de continguts al web, el disseny d'eines de recuperació de la informació (cercadors al web, sistemes d'indexació, categories, taxonomies, etc).

Els bibliotecaris i documentalistes treballen amb tot tipus de documents i suports: llibres, documents d'arxiu, enregistraments sonors (des de discos a talls de veu en MP3), vídeos i pel·lícules, imatges (fotografies, cartells, etc.), fitxers digitals (de dades, d'imatge, de so...), objectes (a museus i col·leccions especials (els herbaris d'una biblioteca de ciències, per exemple).

L'increment de la quantitat d'informació i les tecnologies de recuperació han fet que la presència d'un professional que gestioni aquestes quantitats d'informació i documents, les processi i les faci disponible, físicament o en línia, per a la seva consulta i el seu ús, sigui necessària en tot tipus d'organismes i empreses amb fons documentals.

A la professió de bibliotecari i documentalista, a Espanya, s'accedeix mitjançant la carrera universitària de la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació, que amb els nous plans d'estudi ha passat a ésser el grau d'Informació i Documentació.

Com es percep als bibliotecaris[modifica | modifica el codi]

Un estudi dels obituaris dedicats a bibliotecaris morts al New York Times des de l'any 1977 fins al 2002 determinà que als Estats Units d'Amèrica no se'ls presentava de manera estereotipada com uns tímids o introvertits, sinó com a gent amb èxits de gran importància i, per tant, glamurosa.[5]

Beth Posner identificà tres imatges típiques:[6] setciències,[7] inútils que solament s'encarreguen de prestatges[8] i frikis dèbils.[9]

Al segle XIX s'esperava des dels propis professionals que memoritzaren catàlegs i foren enciclopèdies, i fora dels professionals s'esperava grans i extraordinàries capacitats.[10]

Bibliotecaris cèlebres[modifica | modifica el codi]

Bibliotecaris de ficció[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Perfils professionals». Col·legi Oficial de Bibliotecaris - Documentalistes de Catalunya, 17-04-2014. [Consulta: 29 desembre 2015].
  2. Schwartz, Meredith. «Top Skills for Tomorrow’s Librarians - Careers 2016». Library Journal, 09-03-2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
  3. Breitkopf, Mia. «Librarians: Get a Job in Data Science, Make Lots of Money». Information Space. Syracuse University iSchool. [Consulta: 31 octubre 2016].
  4. Still, 2014.
  5. Dilevko, Juris; Gottlieb, Lisa «The portrayal of librarians in obituaries at the end of the twentieth century». Library Quaterly, 74, 2, 2004, pàg. 152-180.
  6. Posner, 2003.
  7. Posner, 2003, p. 2.
  8. Posner, 2003, p. 6.
  9. Posner, 2003, p. 10.
  10. Posner, 2003, p. 3.
  11. Regneală, 2005, p. 16.
  12. Regneală, 2005, p. 18.
  13. Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 12. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 
  14. Posner, 2003, p. 14.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bibliotecari Modifica l'enllaç a Wikidata