Bibliotheca historica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreBibliotheca historica
Diodoro siculo, historiae, manoscritto S.XXIL.1, 1450 ca. 01.JPG
Tipusobra escrita
Fitxa
AutorDiodor de Sicília
Llenguagrec antic
EdicióThe Historical Library of Diodorus the Sicilian (en) Tradueix, Q53747871 Tradueix i Q53747889 Tradueix
Dades i xifres
Gènerehistoriografia
Modifica les dades a Wikidata

La Bibliotheca historica és el nom d'un tractat d'història de Diodor de Sicília del segle I aC, on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors. L'obra està dividida en tres seccions i quaranta llibres diferents, però no s'ha conservat tota. Les divisions entre les seccions són la guerra de Troia, que marca l'inici de la segona part, i la mort d'Alexandre Magne que comença la tercera. El punt de vista és subjectiu i correspon a la interpretació més acceptada entre els grecs, per això està marcat de subjectivisme tot i constituir una de les obres historiogràfiques de referència de l'edat antiga. Explica l'esdevenir dels fets sobre la base de dos principis fonamentals: la sort o fortuna[1] variable i el d'estranyament o comparació d'allò aliè al canon grec.

Fonts[modifica]

Alguns dels autors que s'han detectat com a font per a l'obra són els següents:

Apareixen altres autors que no han estat identificats, tant en referències directes com indirectes al llarg dels quaranta llibres. El concepte d'originalitat no era el mateix al món clàssic que a la contemporaneïtat i era un procediment habitual fusionar fonts sense esmentar-ho.[2] El títol de "biblioteca" ja al·ludeix a aquest afany recopilador, al marge de la quantitat de volums escrits.

Al costat d'aquestes fonts escrites, l'autor afirma haver viatjat per diversos indrets que descriu, dels quals hauria obtingut informació en directe, però els fets narrats no s'adeqüen al que va succeir i per tant es considera que va exagerar el nombre de viatger per dotar de més versemblança als seus relats. Les contradiccions internes de la mateixa obra mostren que el seu afany era compilar tot el saber sobre la història i no tant assegurar-ne la veracitat del que s'hi explica.

Contingut[modifica]

El llibre I conté una primera secció on es lloa la importància de la història i de les dificultats per elaborar-la per escrit. Posteriorment narra l'origen del món i després se centra en l'Antic Egipte, del qual destaca la importància del Nil (i les diverses teories sobre el perquè de les seves crescudes) i la religió. Mostra l'admiració cap a la seva cultura, una influència cabdal per als grecs. El llibre II se centra en Assíria i com la seva decadència és deguda als costums de Sardanàpal. Situa aquest poble entre els asiàtics, al costat d'altres cultures de la zona com els medes, els indis i els escites. Inclou també narratives de viatges per Aràbia, illes properes a l'Índia (no localitzades com a equivalents a cap indret real) i incursions en l'estepa euroasiàtica. El tret comú de tots els pobles és el seu caràcter bàrbar, malgrat la potència militar que mostren alguns d'ells. El mateix tret de bàrbar és el que agrupa als representants de l'Àfrica, al llibre III, que inclou el nord del continent fins a Líbia. Apareixen personatges mitològics juntament amb descripcions de la vida quotidiana. El llibre V està dedicat a resumir els principals temes de la mitologia grega i acaba la primera secció amb un llibre dedicat a la geografia europea, on a cada indret adjunta alguna anècdota o enumeració dels pobles que l'habiten, en la línia d'altres històries clàssiques.

La segona secció és la més extensa de totes (llibres VII - XVII) i comença amb els fets anteriors a la guerra de Troia per iniciar una història de Grècia segons els períodes més coneguts. Alterna el focus grec amb capítols sobre altres pobles, especialment Roma. El centre rau a la successió de líders i com les seves decisions afecten a tota la comunitat. Les guerres contra els perses o entre les diferents polis són descrites amb abundància de detalls i fonts. S'inclouen judicis morals sobre les accions de personatges destacats i com la desviació de la norma o del designi dels déus sol desembocar en la fatalitat per a una ciutat (tema especialment desenvolupat al llibre XV). Afegeix fragments de discursos històrics i narratives literàries. S'aprofita de l'estructura dels annals per a explicar els esdeveniments referits a Roma.

La tercera part comença amb les discussions per repartir-se l'imperi a la mort d'Alexandre Magne. Apareixen indicacions de capítols no desenvolupats sobre la història local de Sicília, que proven que l'autor no va poder acabar la seva obra. Al llibre XIX inclou una reflexió sobre els diferents sistemes polítics i argumenta que la democràcia acostuma a ser vençuda per la força, fet que li serveix per emmarcar el relat sobre Agàtocles de Siracusa, una de les figures centrals dels següents llibres. L'obra acaba amb la caiguda de Grècia enfront Roma i el que això suposa per a la cultura hel·lenística, així com amb el resum dels fets més destacats de la història de Roma.

Referències[modifica]

  1. Hau, Lisa Irene (2009). "The Burden of Good Fortune in Diodoros of Sicily: A Case for Originality?". Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte. 58 (2): 171–197.
  2. Burton, Anne (1972). Diodorus Siculus. Book 1. A Commentary. Leiden: Brill.