Bicúpula triangular giroallargada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula políedreBicúpula triangular giroallargada
Bicúpula triangular giroallargada
Tipus Sòlid de Johnson
Forma de les cares Triangles equilàters
i quadrats
Cares per vèrtex 4 i 5
Vèrtexs per cara 3 i 4
Simetria D3
Dual -
Propietats Convex
Elements
Cares26
Arestes42
Vèrtexs18
Característica 2
Més informació
MathWorld GyroelongatedTriangularBicupola
Modifica dades a Wikidata

En geometria, la bicúpula triangular giroallargada es pot construir allargant un cuboctàedre inserint un antiprisma hexagonal entre les dues meitats congruents. És un dels noranta-dos sòlids de Johnson (J44). Té simetria D3.

La bicúpula triangular giroallargada és un dels cinc sòlids de Johnson que són quirals, això vol dir que tenen una forma de "mà esquerra" i un altre de "mà dreta". A la il·lustració de la dreta, cada cara quadrada de la meitat inferior de la figura està connectada per un camí de dues cares triangulars a una cara quadra a dalt i a la dreta. A la figura de quiralitat oposada (la imatge especular de la qual es presenta a la figura), cada quadrat de baix estaria connectat a una cara quadrada de dalt i a l'esquerra. Les dues formes quirals de J44 no es consideren diferents sòlids de Johnson.

Els 92 sòlids de Johnson van ser descrits 1966 per Norman Johnson i els va numerar. No va demostrar que no n'existia més que 92, però va conjecturar que no n'hi havia d'altres. Victor Zalgaller el 1969 va demostrar que la llista de Johnson era completa. S'utilitzen els noms i l'ordre donats per Johnson, i se'ls nota Jxx on xx és el nombre donat per Johnson.

Desenvolupament pla[modifica]

Desenvolupament pla de la bicúpula triangular giroallargada


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  • Norman W. Johnson, "Convex Solids with Regular Faces", Canadian Journal of Mathematics, 18, 1966, pages 169–200. Conté l'enumeració original dels 92 sòlids i la conjectura que no n'hi ha d'altres.
  • Victor A. Zalgaller, "Convex Polyhedra with Regular Faces", 1969 : primera demostració d'aquesta conjectura.
  • Eric W. Weisstein. Johnson Solid : cada sòlid amb el seu desenvolupament

Enllaços externs[modifica]