Biddu (Jerusalem)
| بدّو | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 164/137 | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 824 m  | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Jerusalem | |||
Biddu (àrab: بدّو, Biddū) és un municipi palestí de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situat 6 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 7.947 habitants el 2016.[1] Biddu es troba a una altitud de 806 m a 834 m. Giv'on HaHadashah és a 2 km a l'est de Biddu.
Història[modifica]
Bagatti suggerí que diversos edificis de la ciutat són del segle xii. Al sud-oest del centre es troba el ruïnós wali del xeic, Abu Talal, que podria haver estat una església croada.[2][3]
Època otomana[modifica]
En els registres fiscals de l'Imperi Otomà del segle xvi Biddu era situada a la nàhiya de Jerusalem.[4] En 1738 Richard Pococke assenyalà la vila, ja que va passar entre Biddu i Beit Surik.[5] En 1838 Edward Robinson va assenyalar el poble durant els seus viatges a la zona.[6][7] It was described as La va descriure com una vila musulmana situada a l'àrea Beni Malika l'oest de Jerusalem.[8]
L'explorador francès Victor Guérin va visitar el lloc el maig de 1863, anomenant-lo Biddou. El descriu com a situat en un altiplà força alt, amb uns 150 habitants. Algunes cases semblen força antigues.[9]
Socin, citant una llista oficial de pobles otomans compilada al voltant de 1870, va assenyalar que Biddu tenia 70 cases i una població de 247, tot i que el recompte de població només incloïa homes. També va assenyalar que «el poble va ser una vegada més important, també té una cisterna tallada a la roca. El camí croat de Ramle a Nabi Samwil va passar per aquí.»[10]
Hartmann va trobar que Biddu tenia 71 cases.[11]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund la descriu com «una vila en un turó rocallós, amb un pou al nord-est. És de grandària moderada.»[12]
En 1896 la població de Biddu era estimada en unes 546 persones.[13]
Mandat Britànic de Palestina[modifica]
En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic Biddu tenia una població de 252 musulmans,[14] incrementada en el cens de 1931 a 399 musulmans en 88 cases.[15]
En 1945 la població de Biddu consistia en 520 musulmans[16] i l'àrea de terra era de 5,392 dùnams, segons un cens oficial de terra i població.[17] D'aquests, 334 dúnams eren per a plantacions i terra de rec, 2,258 per a cereals,[18] mentre 19 dúnams eren sòl edificat.[19]
Des de 1948[modifica]
La nit del 19 d'abril de 1948 el poble va ser atacat pel Palmach.[20][21] La força d'atac va ser comandada per Yosef Tabenkin, amb seu a Jerusalem. Més endavant es van convertir en la Brigada Harel de l'Exèrcit israelià. L'atac va venir de Beit Surik, que havia estat capturat abans d'aquella nit. Biddu va ser sotmès a un breu bombardeig d'una davidka després de la qual sapadors del Palmach van entrar al poble i va enderrocar les seves cases.[22][23]
Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Biddu va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Biddu ha romàs sota ocupació israeliana.
Enclavament[modifica]
Biddu amb unes altres nou viles palestines, Beit Duqqu, Beit 'Anan, Beit Surik, Qatanna, al-Qubeiba, Beit Ijza, Kharayib Umm al Lahimand i at Tira formen l'"enclavament de Biddu" que segons Tanya Reinhart, estan empresonats darrere del Mur, tallada dels seus horts i terres de conreu que s'estan confiscant per formar les reserves immobiliàries del Corredor de Jerusalem i per crear una continuïtat territorial amb Guiv'at Ze'ev.[24] L'enclavament estarà enllaçat amb Ramal·lah per passos inferiors i una carretera que es tanca a banda i banda. Des de l '"enclavament de Biddu", els palestins viatjaran per un camí tancat que passarà per un camí de circumval·lació fins a l'enclavament de Bir Nabala, després un segon pas subterrani sota la Carretera 443 a Ramal·lah.[25]
Biddu, que té un registre de convivència pacífica amb els assentaments jueus, malgrat alguns enfrontaments violents,[26] s'ha convertit en un punt focal de la resistència no violenta al procés d'incorporació de les terres palestines als assentaments israelians.[27] Els vilatans de Biddu promouen l'ús dels seus cossos per impedir el desbordament del seu terreny i es prohibeix el recurs a les armes o la violència.[24]
Els intents de protesta de "dones només", per evitar conflictes s'han trobat amb la derrota. En una manifestació d'activistes femenins israelianes i locals a l'abril de 2004, una protesta de 70 dones que feia signes i cants fou dissolta amb gas lacrimogen, granades d'aturdida i policia muntada.[27] Diaa' A-Din 'Abd al-Karim Ibrahim Abu 'Eid was shot dead by gunfire during an anti-barrier demonstration on 18 April 2004.[28] Muhammad Fadel Hashem Rian i Zakaria Mahmoud 'Eid Salem foren morts a trets durant les protestes contra el Mur el 26 de febrer de 2004 a Beit Ijaz (un vila satèl·lit de Biddu).[28]
Referències[modifica]
- ↑ 2007-2016 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ Pringle, 1993, p. 160
- ↑ Pringle, 1997, p. 33
- ↑ Toledano, 1984, p. 291, has Biddu at location 31°50′10″N. 35°08′30″E
- ↑ Pococke, 1745, vol II, p. 49, cited in Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 65
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, pp. 133, 141
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 66
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 124
- ↑ Guérin, 1868, p. 362
- ↑ Socin, 1879, p. 148
- ↑ Hartmann, 1883, p. 118
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 17
- ↑ Schick, 1896, p. 126
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Jerusalem, p. 15
- ↑ Mills, 1932, p. 39
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 24
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 56
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 102
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 152
- ↑ Morris, 1987, p.112.
- ↑ Morris, 2004, p. 235
- ↑ Allon, Yigal (1970) The Making of Israel's Army. Vallentine, Mitchell - London. ISBN 0-853-03027-8. pp.194,195
- ↑ Morris, 2004, p. 345
- ↑ 24,0 24,1 Reinhart, 2006, p. 202
- ↑ OCHA Arxivat 12 November 2005[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Conal Urquhart, 'Israelis kill two villagers in barrier protests,' The Guardian 27 de febrer de 2004:'Ahir, Ziad Mansoor, de 23 anys, de Biddu, va dir que havia estat testimoni del mort de Zacharia Eid, pare de tres nens d'un poble proper. El senyor Eid havia estat arrestat per israelians i va pujar a un jeep, però va aconseguir fugir, i en aquest punt va ser assassinat, segons el Sr. Mansoor. Va dir que havien estat protestant perquè el Mur de separació arruïnaria el futur dels pobles. "Ens tallaran de tot el que necessitem per a una vida normal", va dir. Periòdicament, un crit indicaria als palestins que algú havia estat ferit i una ambulància anava al rescat. Un paramèdic va dir que almenys 11 persones havien estat ferides per municions reals i 14 per bales de goma.'.
- ↑ 27,0 27,1 Ben Lynfield,'A West Bank town tries to protest the wall nonviolently,' Christian Science Monitor, 6 May 2004:'el que caracteritza les manifestacions de Biddu és que són conduïdes per palestins directament afectats pel Mur que defensen la no violència com una tàctica enmig dels trets, bombardeigs suïcides i crits de venjança que han caracteritzat més de tres anys de conflicte.'
- ↑ 28,0 28,1 B'Tselem Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. West Bank Statistics
Bibliografia[modifica]
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 1. París: L'Imprimerie Nationale, 1868.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- McCown, C. «Muslim Shrines in Palestine». AASOR (=Annual of the American Schools of Oriental Research), 2-3, 1921, pàg. 47–79. (pp. 57-59)
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Morris, Benny. The Birth of the Palestinian refugee problem, 1947-1949. Cambridge University Press, 1987. ISBN 0-521-33028-9.
- Morris, Benny. The Birth of the Palestinian Refugee Problem Revisited. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-00967-6.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Pococke, R. A description of the East, and some other countries. 2. Londres: Printed for the author, by W. Bowyer, 1745.
- Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: Volume I A-K (excluding Acre and Jerusalem). Cambridge University Press, 1993. ISBN 0 521 39036 2.
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521 46010 7.
- Reinhart, Tanya. The Road Map to Nowhere: Israel/Palestine Since 2003. London; New York: Verso, 2006. ISBN 1-84467-076-7.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.
