Bigues i Riells del Fai
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Vallès Oriental | ||||
| Capital | el Rieral de Bigues | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 10.036 (2024) (350,91 hab./km²) | ||||
| Llars | 57 (1553) | ||||
| Gentilici | biguetà, biguetana | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 28,6 km² | ||||
| Banyat per | el Tenes | ||||
| Altitud | 307 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Joan Galiano i Peralta (2015–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08415 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08023 | ||||
| Codi IDESCAT | 080235 | ||||
| Lloc web | biguesiriells.cat | ||||
Bigues i Riells del Fai[1][2] és un municipi a la comarca del Vallès Oriental, amb capital actualment a Bigues. Està format pels nuclis poblacionals de Bigues i Riells del Fai, conjuntament amb una proliferació d’urbanitzacions esteses pel territori més o menys connectades amb els nuclis inicials, així com per un escampall d’antigues masies. Els dos pobles havien tingut ajuntaments separats, però des de mitjan segle xix estan integrats en el mateix terme municipal, així com l'antiga parròquia rural de Sant Mateu de Montbui.
Tanmateix, des del punt de vista eclesiàstic, pertanyen a dues unitats diferents: les parròquies de Sant Pere de Bigues i Sant Mateu de Montbui, actualment desapareguda com a parròquia, pertanyien al bisbat de Barcelona, ara de Terrassa, a l'arxiprestat de Montbui i Puiggraciós, i la de Sant Vicenç de Riells, al Bisbat de Vic, dins de l'arxiprestat del Moianès.
El terme de Bigues i Riells del Fai està situat a banda i banda del riu Tenes, al lloc on aquest riu abandona la zona muntanyosa inicial, al Moianès, i comença a discórrer per la plana del Vallès.
Pertany al terme municipal de Bigues i Riells del Fai l'antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, que, tanmateix, té l'accés per carretera des de Sant Feliu de Codines (BV-1485).
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Bigues i Riells del Fai (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Aquest terme municipal és al sector nord-oest de la seva comarca, i està envoltat totalment per termes municipals del Vallès Oriental, excepció feta del límit nord, Sant Quirze Safaja, que ja pertany al Moianès.
Termes municipals limítrofs:
| Sant Feliu de Codines | Sant Quirze Safaja | El Figueró i Montmany |
| Caldes de Montbui | 
|
L'Ametlla del Vallès |
| Santa Eulàlia de Ronçana | Santa Eulàlia de Ronçana | L'Ametlla del Vallès |
El Tenes constitueix l'eix vertebral del terme, que travessa de nord-oest a sud-est. El límit nord del municipi és fàcilment identificable pels Cingles de Bertí, mentre que els cingles del Perer i del Fitor dibuixen el límit pel sector nord-occidental. El Puiggraciós, amb 808,8[3] metres i contrafort del Cingles de Bertí, és el punt més elevat del municipi.
Tres són les unitats bàsiques que formen el terme municipal de Bigues i Riells del Fai: el territori del poble de Bigues, el del de Riells del Fai i el de l'antiga parròquia de Sant Mateu de Montbui, agrupada, la darrera, ja des d'antic, dins del de Bigues.
El municipi de Bigues i Riells del Fai va ser creat l'any 1831 a causa de la dissolució de l'antiga Baronia de Montbui. Va prendre el nom inicial de Sant Pere de Bigues ja que es tractava d'una de les parròquies més importants de l'antiga Baronia.
Sant Pere de Bigues fou tradicionalment un terme rural sense cap nucli important fins al segle XIX, en que es començà a configurar el raval del Rieral que ha esdevingut un veritable poblet anomenat el Rieral de Bigues (1.765 habitants el 2024), on és emplaçat l’ajuntament. El Rierla de Bigues ha crescut al llarg de la carretera BP-1432, que vertebra el municipi a nivell de comunicacions.[4]
El sector de Bigues, almenys en els vessants que s’aboquen a la riera de Tenes, té l’aspecte d’una immensa urbanització, amb múltiples torres i xalets. Les urbanitzacions, es caracteritzen per un creixement en taca d'oli, tenen carrers asfaltats i són habitades normalment només els caps de setmana i en època estival. Són urbanitzacions d’aquest sector Can Barri, el Turó, Diamant del Vallès, Can Traver, Can Carreres, Can Fabrera, la Font del Bou, entre d’altres.
El sector del poble de Riells del Fai (910 habitants el 2024) i la seva vall és un altre notable centre residencial i d’estiueig, amb un sector de torres i xalets entorn de la població i de la Font de la Pineda, al peu de la riera de Tenes. Algunes de les seves urbanitzacions son els Boscos de Riells, el Racó del Bosc, Can Castanyer, la Vall Blanca i Vallderrós entre d'altres.
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| el Rieral de Bigues | 1.765 |
| Can Barri | 1.229 |
| Riells del Fai | 910 |
| Can Regassol | 906 |
| Castell-Montbui | 821 |
| la Font del Bou | 749 |
| els Saulons d'en Déu | 695 |
| Font Granada | 574 |
| Can Traver | 508 |
| el Turó | 434 |
| Can Carreres | 352 |
| els Manantials | 293 |
| la Pineda | 240 |
| Can Febrera | 229 |
| Diamant del Vallès | 134 |
| el Racó del Bosc | 110 |
| Vallroja i el Pla | 86 |
| Font: Idescat | |
Altres topònims
[modifica]
Costa Xica és una costa de muntanya que separa les dues unitats territorials del terme, les dels pobles de Bigues i de Riells del Fai. Es tracta de la costa que des del turó dels Tres Termes davalla cap a llevant, en direcció a Bigues. Queda a ponent de Can Noguera i al sud-oest de Can Margarit. Té continuïtat a migdia per la Costa Alta, i totes dues formen la Costa de Can Noguera. Es tracta d'un topònim romànic modern, a causa de la comparació amb la propera Costa de Can Noguera, o Costa Alta, més extensa.[5]
Costa Alta o Costa de Can Noguera és una costa de muntanya en territori del poble de Bigues. És a ponent de Can Noguera, en el vessant sud-oriental del turó dels Tres Termes. És a migdia de la Costa Xica. Conjuntament amb aquesta altra costa, forma la Costa de Can Noguera.[6][7] També hi ha La Baliarda, una masia localitzada al sud-oest del Rieral de Bigues, a l'esquerra del Tenes, davant i al nord de Can Segimon. És al capdavall del carrer de la Baliarda, a tocar del riu.[8]
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
El primer cens és del 1857 després de la fusió de Bigues, Riells del Fai i Sant Mateu de Montbui. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.
Història
[modifica]Paleolític, neolític i edat del metall
[modifica]Els primers pobladors del municipi són els caçadors i recol•lectors del paleolític superior. Un grup de població nòmada feia campaments temporals a Can Garriga del Solei. En aquest jaciment, de referència en la historiografia catalana, s’han datat materials d’una antiguitat que oscil•la entre els 12.000 i els 8.000 anys.
Durant el neolític, entre el 5500 i el 3000 a.C., amb l’extensió de l’agricultura i la ramaderia s’instal·laren comunitats de població sedentàries en diversos indrets del municipi. Les restes d’aquest període que s’han localitzat al municipi són els sepulcres de fossa, que són les restes característiques d’aquest període al Vallès Oriental.
L’edat dels metalls queda documentada al municipi a partir de finals del bronze i l’inici del ferro prop del 1300 a.C. En aquest moment canvia la cultura de la mort, s’incineren els difunts i es dipositen les cendres en gerres que s’enterren en camps d’urnes. D’aquest període s’han localitzat restes a Can Vermell.
Període Ibèric i romànic
[modifica]Amb el domini i el perfeccionament de la indústria del ferro a partir del segle VI a.C. es consolida la cultura ibèrica al Vallès, fet afavorit per la seva condició de terra de pas. Al municipi s’han localitzat diversos poblats com el del Puig Alt del Viver, El Turó del Rull o Puiggraciós i un centre de producció ceràmica localitzat al jaciment de can Badell on successives campanyes d’excavació han localitzat materials datats des del segle IV a.C. fins a mitjans del segle II a.C., el que l’ha convertit en un jaciment de referència en la historiografia catalana.
Els romans estableixen un sistema de vies de comunicació que creua i millora la comunicació de les terres vallesanes. La principal és la Via Augusta que connecta Roma amb Cadis. També és important la via que uneix Barcelona amb Vic i una altra que va de Mataró a Caldes, passant per la Vall del Tenes. El grau de les escaletes o el grau del Traver són testimonis d’aquesta activitat viària romana que trobem al municipi.
El model de poblament i explotació del territori que desenvolupen els romans al Vallès es caracteritza per la dispersió de vil·les romanes configurades per cases de camp amb explotació agrícola. Alguns exemples que s’han localitzat al municipi són les vil•les romanes de El Margarit a Riells del Fai i can Parera a Bigues del segle I a.C. o les vil•les de can Noguera i can Mainou a Bigues ja entre els segles I i III d.C.
El moment de descomposició de l’Imperi Romà a partir del segle III, el domini visigòtic del segle V i l’arribada dels sarraïns al segle VIII està molt poc documentat i no s’han trobat restes atribuïbles a aquest període. De tota manera, la transformació de les vil·les romanes en masos ens demostra que, tot i les incursions sarraïnes als segles VIII i IX, la població no abandona aquestes terres sinó que hi roman.
Edat mitjana
[modifica]El comte Guifré cau ferit de mort a Bigues. Catalunya al segle IX viu un període d’inestabilitat a partir de les ràtzies que protagonitzen els regnes musulmans. El 898 en un d’aquests episodis violents el comte de Barcelona Guifré el Pilós s’enfronta al governador de Lleida Llop Ibn Muhammad a Bigues. Segons biògrafs andalusins Guifré en aquest enfrontament cau ferit per una llança i perd la batalla, morint quatre dies després.
És en aquests quatre dies d’agonia quan la llegenda explica que Guifré hauria demanat un escut pel seu comtat i Carles el Calb, el rei franc, hauria sucat la seva mà en la ferida de Guifré i hauria imprès les quatre barres de sang sobre fons d’or de l’escut.
El 1059 es constitueix la Baronia de Montbui, que inclou les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Bigues, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Julià de Lliçà d’Amunt, Sant Andreu de Samalús, Santa Eulàlia de Ronçana i Caldes de Montbui. Tots aquests territoris són cedits pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer I el Vell, a favor del noble Mir Geribert d’Olèrdola. Des d’aquest moment el domini d’aquestes terres passa a ser feudal. Bigues i Riells es manté dins la baronia de Montbui fins a la seva dissolució el 1835.
El castell de Montbui esdevingué el centre del domini polític, econòmic i militar de la baronia, i Sant Miquel del Fai el pol d’atracció religiós, juntament amb les parròquies de Sant Vicenç de Riells, documentada des del 971, i de Sant Pere i Sant Pau de Bigues, que ja apareix dins l’acta de constitució de la baronia, que contribuïren a delimitar el territori i aglutinar-hi la comunitat pagesa. Les parròquies esdevenen en aquest moment els embrions del que avui són Bigues i Riells del Fai.
Durant l’època medieval i moderna el model d’ocupació del territori continua essent el poblament dispers, prenent el model que adoptaren els romans amb les vil·les. A Riells del Fai, però, a partir dels segles XII-XIII s’originà un petit nucli entorn de l’església parroquial de Sant Vicenç, el barri de la Sagrera. Com en altres pobles del Vallès, a partir del segle XII s’estableix una zona sagrada i inviolable que correspon a trenta passes al voltant de l’església, d’aquí prové el nom de Sagrera, on no es pot guerrejar ni protagonitzar cap acció violenta.
La baronia va anar passant per les mans de diversos senyors feudals que en controlaven la fiscalitat i la justícia, fins que a partir del 1490 va passar a dependre del Consell de Cent de Barcelona, convertint-se aquest en el nou senyor feudal. Aquesta circumstància va possibilitar que els pobles de la baronia s’organitzessin de forma municipal, amb un consell, jurats i batlle propis, aconseguint d’aquesta manera més autonomia.
Època Moderna
[modifica]Un reial decret de 1835 estableix la seva fi i cadascuna de les parròquies esdevé un municipi independent. Els ajuntaments, però, no són operatius fins el 1842-43, segons el llibre
El moment en què es basteixen la majoria de masies tal i com avui les coneixem, és a l’època moderna. A partir del segle XVI, la població creix i s’edifiquen noves construccions o bé s’engrandeixen i s’embelleixen masies amb elements gòtics. En podem citar alguns exemples a Riells com la Madella, can Batlles, la Pineda i Quintanes; així com també a Bigues amb la Torre, can Garriga del Solei, can Barri, can Maspons, can Badell, can Carreres i can Ribas.
S’estén el conreu de la vinya al municipi, artigant molts boscos fins que arriba la fil·loxera entre 1883 i 1893 i mata tots els ceps. A principis del segle XX, es torna a replantar la vinya amb ceps americans, s’introdueixen nous conreus com avellaners, ametllers i cànem i es generalitza la producció de la patata.
Època Contemporània
[modifica]La instal·lació de la Fàbrica Vella, durant l’últim quart del segle XIX, aporta una altra via d’ingressos en la fràgil economia que té, fins aquest moment, el municipi, essent una font d’ingressos segura que complementa l’economia familiar basada en la producció agrícola, lligada a l’atzar de la meteorologia, les plagues o les males collites.
Durant el segle XX, el paisatge del municipi no pateix grans transformacions fins a la dècada dels seixanta i setanta del segle XX, quan es produeixen canvis substancials en la urbanització de la majoria de barris on es construeixen, bàsicament, segones residències. A partir de 1973 el ritme constructiu s’alenteix a causa de la crisi general del moment i no torna a remuntar fins la dècada dels anys noranta en què es torna a disparar la construcció de nous habitatges, gran part d’ells al Rieral de Bigues. Aquest barri ha acabat convertint-se en el centre del poble de Bigues concentrant-s’hi els principals serveis i comerços.
L'Ajuntament
[modifica]
L'ajuntament de Bigues (també Bigas abans d'aplicar els criteris de normalització lingüística del català) existeix, amb l'extensió actual, des del 1835 època en què es constitueixen els ajuntaments tal com existeixen avui. Fins al 1980 s'anomenava, simplement, Bigues. El 1980 adoptà el nom compost de Bigues i Riells, i el 2021, el nom complet de Bigues i Riells del Fai.
En documents anteriors al 1800 consten com a tres universitats independents (Universitat era el nom que, durant l'Edat moderna, s'aplicava a la unitat territorial equivalent als actuals municipis. Així, en documents notarials dels segles XVI, XVII i xviii, tant apareix documentada la Universitat de Bigues, amb el seu batlle i els reus regidors (i altres càrrecs públics) com la Universitat de Riells i la Universitat de Sant Mateu de Montbui. El que sol variar és el complement que s'aplica a Riells: del Fai o Fay (en algun cas, Fall), de Sant Miquel del Fai, entre d'altres.
Quan s'aplicaren les reformes emanades de la Constitució de Cadis, a partir del 1812, es donà peu a la constitució de municipis a partir de les antigues universitats, i en un primer moment es crearen els tres ajuntaments corresponents a les tres universitats esmentades. Ara bé, les reformes en l'organització municipal esdevingudes a partir del 1845 portaren a unificar els municipis de poca població entre ells, o a agregar-los a un de més gran. El límit fou l'existència de 30 caps de casa; si n'hi havia menys, era obligatòria l'agregació o la unificació amb un altre, o diversos, en les mateixes circumstàncies. Així, Sant Mateu de Montbui es veié impel·lit a unir-se, forçosament, a Bigues. El cas de Riells del Fai és de més difícil explicació, ja que sí que tenia més d'una trentena de caps de família, però el 1847 fou agregat també a Bigues, amb aquest nom com a municipi i, en canvi, amb capitalitat municipal a Riells del Fai.
Alcaldes
[modifica]Les persones que han ocupat la presidència de l'ajuntament, amb el càrrec d'alcalde, són les següents:
|
|
|
Legislatura 2019-23
[modifica]| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| ERC-I-AM | Joan Josep Galiano i Peralta | 2.473 | 9 | 56,51 | |
| PSC-BIRSIP-CP | Joan Moreno León | 761 | 2 | 17,39 | |
| C's | Félix Pardo Novo | 355 | 1 | 8,11 | |
| AGBiR | Joan Vila i Massagué | 340 | 1 | 7,77 | |
| JxCat | Neus Bou Castro | 229 | 0 | 5,23 | |
| PP | José Manuel Alcaraz Romero | 100 | 0 | 2,29 | |
| Contigo | José María Morcuende Jiménez | 72 | 0 | 1,65 | |
| Total | 4.376 | 13 | |||
- Joan Josep Galiano i Peralta (ERC-I-AM), alcalde
- María Teres Escobar Gomera (ERC-I-AM), regidora
- Josep Anton Tripiana Rivas (ERC-I-AM), regidor
- Antoni Verdugo i Pérez (ERC-I-AM), regidor
- Eva Marínez Olombrada (ERC-I-AM), regidora
- Jesús Cano Sánchez (ERC-I-AM), regidor
- Margarida Fontcuberta i Tura (ERC-I-AM), regidora
- Francisco Javier Torre-Marín Rodríguez (ERC-I-AM), regidor
- Nico Mayolas i Sebastián (ERC-I-AM), primer regidor trans de Catalunya en equip de govern
- Joan Moreno León (PSC), regidor
- Félix Pardo Novo (C's), regidor
- Joan Vila Massagué (AGBiR), regidor
- José Gómez Tornero (no adscrit), regidor.
Educació
[modifica]El 2010 el terme de Bigues i Riells del Fai disposa d'una escola bressol, de dues escoles de primària i d'una de secundària, totes quatre situades a Bigues. L'escola bressol, denominada La Puput és al turó de la Parròquia de Bigues. L'escola infantil tradicional del poble es va ampliar, reconvertida en CEIP El Turó, a la qual en els darrers anys s'ha afegit una segona escola del mateix nivell, el CEIP El Colomer. Des del 2003, a més, hi ha a Bigues un institut de secundària, l'Institut Maria de Bell-lloc, denominat així en memòria de l'escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós, descendent de Can Masponç, una de les masies tradicionals i importants de Bigues.
Personatges il·lustres
[modifica]La saga dels Maspons
[modifica]De la casa pairal de Can Masponç provenen quatre de les personalitats més destacades de Bigues i Riells del Fai.
Tres germans de l'època de la Reinaxença van ser personalitats destacades en els seus àmbits:
- Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840-1901), doctorat en dret, fou notari (degà del col·legi notarial de Barcelona), folklorista (presidí els Jocs Florals de Barcelona) i excursionista (presidí l'Associació d'Excursions Catalana i el Centre Excursionista de Catalunya).[9]
- Marià Maspons i Labrós (1840-1885), llicenciat en dret, fou polític (diputat al Congrés dels Diputats) i advocat (directiu de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya).[10]
- Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907), més coneguda pel pseudònim de Maria de Bell-lloc, folklorista, fou una de les primeres escriptores en llengua catalana i l'autora de la primera novel·la publicada per una dona a la literatura catalana contemporània: Vigatans i botiflers.[11]
Francesc de Paula Maspons i Anglesell (1872-1966), fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós, fou un destacat jurista (president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i membre comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions) i excursionista (president del Centre Excursionista de Catalunya i de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).[12]
Altres personatges
[modifica]Fill del municipi, l'artista Ferran Capdevila i Argemí (1943) destaca en el camp de l'escultura, en el que ha realitzat diverses col·leccions i bona part de les escultures que es troben a les rotondes i parcs del municipi porten la seva firma.[13] Pau Joan Hernández i Fuenmayor (1967) és un reconegut escriptor, traductor i crític literari que està establert al municipi des de 1995. La família paterna d'Enric Prat de la Riba (1870-1917) procedia de Can Prat de la Riba, de Bigues.[14] Esteve Canals i Guerau, nascut a Riells del Fai (aleshores Sant Vicenç de Riells), fou el fundador de la primera fàbrica d'indianes a Barcelona l'any 1738. Imma Colomer Marcet és una actriu i directora catalana de teatre, televisió i cinema. Fou reconeguda el 2020 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, té residència a Bigues i Riells del Fai i està estretament vinculada amb la vida social del municipi.També és co-fundadora del Teatre Lliure i de la companyia Els Comediants.
Referències
[modifica]- ↑ «RESOLUCIÓ PRE/2023/2021, de 29 de juny, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Bigues i Riells, que passa a denominar-se Bigues i Riells del Fai.». [Consulta: 31 març 2023].
- ↑ «Ajuntament de Bigues i Riells del Fai». [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ «ICGC - Vissir3». [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Situació geogràfica - Ajuntament de Bigues i Riells del Fai», 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer dos passos d'aproximació
- ↑ 41° 40′ 57.64″ N, 2° 12′ 2.145″ E / 41.6826778°N,2.20059583°E
- ↑ La Costa Alta en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer dos passos d'aproximació
- ↑ La Baliarda en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Francesc Maspons i Labrós - Ajuntament de Bigues i Riells del Fai», 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Marià Maspons i Labrós - Ajuntament de Bigues i Riells del Fai», 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Maria de Bell-lloc - Ajuntament de Bigues i Riells del Fai», 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Francesc Maspons i Anglesell - Ajuntament de Bigues i Riells del Fai», 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Ferran Capdevila i Argemí - Ajuntament de Bigues i Riells del Fai», 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ «Enric Prat de la Riba - Ajuntament de Bigues i Riells del Fai», 13-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
