Billekanal
| ||||
| Tipus | Canal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Hamburg (Alemanya) | |||
| Localització | El de Canal de Tiefstack al barri de Rothenburgsort 53° 28′ 18.49″ N, 10° 10′ 9.5″ E / 53.4718028°N,10.169306°E | |||
| Localització | Bille al barri de Hammerbrook 53° 29′ 8.87″ N, 10° 10′ 50.13″ E / 53.4857972°N,10.1805917°E | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 2.500 ( ) m | |||
El Billekanal o canal del Bil·le és un canal navegable[1] al barri de Rothenburgsort al port d'Hamburg que connecta els canals de Tiefstack i de Billbrook amb el Bille a l'estat d'Hamburg.
El canal va excavar-se al segle xix per desguassar el terra molt humit. La terra excavada va utilitzar-se per a alçar les ribes i urbanitzar la zona. El canal és navegable,[2] però la navegació comercial va minvar des del 1990. Tot i trobar-se al mig d'un polígon industrial, poca fàbriques encara l'utilitzen per al transport de mercaderies o primeres matèries. El 1943, després de l'operació Gomorra tota la zona acabà sent un llarg camp de runam. Després de la guerra, es pensava de transformar-la en un polígon industrial i un port per a la navegació interior, del qual el Billekanal i el Bullenhuser Kanal serien els eixos principals.[3]
-
Encreuament de tres canals: el de Tiefstack, el de Billbrook i el Billekanal. Al segon pla es veu el pont Liebigbrücke i el riu Bille -
El pont al carrer Großmannstraße en direcció nord -
El mateix pont, al segon pla es veu la torre de les telecomunicacions o torre Heinrich Hertz al centre de la ciutat
Connecta amb[modifica]
Referències i Bibliografia[modifica]
- ↑ Verordnung zur Bestimmung der schiffbaren Gewässer, Hamburg, 5 de maig de 1987, (traducció: Decret de les vies navegables d'Hamburg)
- ↑ Hamburgisches Wassergesetz (HWaG) , Hamburg, 14 de desembre de 2007 (traducció: Llei de l'estat d'Hamburg sobre les aigües de superfície)
- ↑ Daniel Tilgner (redacció), Hamburg von Altona bis Zollenspiecker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt, Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 883, ISBN 3-455-11333-8