Binèfar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBinèfar
Binéfar
Bandera de Binèfar Escut de Binèfar
Binefar. Torre de la iglesia y casas. (102205247).jpg
Binèfar

Localització
Localització de Binèfar.png
41° 51′ 00″ N, 0° 17′ 00″ E / 41.85°N,0.28333333333333°E / 41.85; 0.28333333333333
Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província d'Osca
Població
Total 9.394 (2016)
• Densitat 374,26 hab/km²
Llengua Castellà
Geografia
Superfície 25,1 km²
Altitud 386 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Agustin Aquilue Frago
Indicatius
Codi postal 22500
Fus horari UTC+01:00
codi INE 22061
Altres dades

Web http://www.binefar.es/
Modifica dades a Wikidata

Binèfar[1] és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera. És, amb Tamarit de Llitera, el cap de comarca. Es troba comunicat amb la ciutat de Montsó (Cinca Mitjà) i Almacelles (Segrià) per la carretera nacional 240 (N-240) i l'autovia A-22, el que fa que sigui un lloc de pas per tot aquell que vulgui anar des d'Osca cap a Catalunya i Lleida.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El nom primitiu de Binèfar, és Avinefar, documentat en 1092,[2] Abinèfar, Avenàfar, Benàfar o Binàfar i reconegut així pel regne de Montsó.

Amb una població de 9.407 habitants (cens del 2011), Binèfar s'erigeix com un dels escassos municipis aragonesos que incrementen anualment la seva població, com l'espectacular salt que va tenir el segle anterior, passant de 2.141 habitants a principis del segle XX fins als 8.136 de 1999. La gran immigració contribueix a aquest ascens demogràfic.

Alcort és una pedania de Binèfar actualment despoblada.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

És una de les dues úniques poblacions que trobem a la Llitera de parla castellana. Va pertànyer durant segles a Catalunya. Al segle XII el rei Alfons el Cast va fixar els límits de Catalunya al riu Cinca. I així va ser fins a l'Edat Mitjana, època en la qual Jaume el Just (fill de Pere II el Gran) va cedir els territoris de la Franja de Ponent a l'Aragó, tot i les protestes dels pobles d'aquests territoris, que se sentien catalans. Malgrat el canvi en l'administració la gent de la Franja va continuar parlant català. Durant la Guerra dels Segadors, tota Catalunya -i també la Llitera- es va declarar lleial a Lluís XIII i va acabar essent durament reprimida per les tropes castellanes. El genocidi espanyol va portar a la zona de Binèfar juntament amb altres pobles com Esplucs, Montsó, Albalat de Cinca, etc. a patir una forta despoblació durant 10 anys, fins que va ser repoblada l'any 1652 amb aragonesos de la dreta del Cinca.[4] Al començament de la Guerra de Successió (1707) les fronteres del Principat de Catalunya es tornen a situar al Cinca a canvi de pagar a Aragó 200.000 escuts. Però la pèrdua de la guerra va fer que la nova Administració borbónica integrés gairebé tota la Llitera al nou Corregiment de Barbastre. L'administració aragonesa va iniciar un ràpid procés de repoblament a tota la zona amb gent de l'Alt Aragó. Va ocórrer llavors una ràpida castellanització de la zona i la realitat ètnica va deixar de ser la catalana. La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.

És vila des de 1785. Durant el segle XIX arriba el ferrocarril a Binèfar i el 1906 Alfons XIII d'Espanya va inaugurar el Canal d'Aragó i Catalunya, ambos pilars del desenvolupament econòmic i social del segle XX.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va construir una de les col·lectivitats més importants d'Aragó, tot i que no va arribar a consolidar-se. El 1970 es va inaugurar el Sindicat Central de Regadius per part Joan Carles de Borbó.

En l'actualitat, Binèfar destaca com un centre comercial i de serveis de La Llitera, amb una important activitat agrícola (cereals, plantes farratgeres, fruites i hortalisses), ramaderia (ramats ovins, bovins i porcins) i industrial (agroalimentàries, mecàniques, tèxtils i de materials de la construcció). La llotja agropecuària serveix de referència a la resta de llotges del mercat espanyol.

Actualment Binèfar no es considera part de la Franja de Ponent, ja que hi trobem una població clarament aragonesa i la llengua catalana no hi és present a cap nivell.

Economia[modifica | modifica el codi]

Binèfar es pot considerar com un dels municipis amb major relació quant a producció i projecció estatal i internacional respecte la seva població. La Llotja Agropecuària de Binèfar és la llotja més important d'Espanya i referent europeu pel que fa a bestiar boví. Alberga la Cooperativa Joaquín Costa, l'escorxador FRIBIN, la cooperativa agropecuària Agropienso i moltes altres empreses de primer nivell.

L'obra del Canal d'Aragó i Catalunya (acabada el 1906) va permetre la transformació agrícola del territori. A més, la seva seu està a Binèfar.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista dels últims alcaldes de Binèfar[modifica | modifica el codi]

Període Alcalde Partit
1979-1983 Francisco Pina Cuenca PSOE-Aragó
1983-1987 Miguel Ángel Franc PSOE-Aragó
1987-1991 Miguel Ángel Franc PSOE-Aragó
1991-1995 Miguel Ángel Franc PSOE-Aragó
1995-1999 Manuel Lana Gombau PSOE-Aragó
1999-2003 Manuel Lana Gombau PSOE-Aragó
2003-2007 Manuel Lana Gombau PSOE-Aragó
2007-2011 Manuel Lana Gombau PSOE-Aragó
2011-2015 Agustín Aquilué Frago[5] PP d'Aragó

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Eleccions municipals[6]
Partit 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
PP d'Aragó 3 5 5 5 4 5
PSOE-Aragó 5 6 6 6 6 6 5
PAR 4 2 1 1 1 2 3
CHA - - 1 1 1 -
IUA 1 1 1 - - -
CDS 3 1
Total 13 13 13 13 13 13 13

Patrimoni artístic[modifica | modifica el codi]

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Han estat diverses les restes arqueològiques recuperades a les proximitats de Binèfar. Totes elles ens acosten als primers pobladors d'aquesta zona. Potser s'ha de destacar l'assentament de La Vispesa (centre de romanització de la zona ilergeta occidental), en el que a principis del segle XX, R. Donoso va trobar un fragment d'una estela ibèrica, de tipus funerària, feta de gres (1,44 metres d'altura) que actualment es troba al museu d'Osca.

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

Arquitectura civil[modifica | modifica el codi]

El nucli antic conserva algunes cases de certa antiguitat com Casa Ruata, Casa Corzán, Casa de Cultura (estilo renaixentista, s. XVI), etc. També hi ha el Canal d'Aragó i Catalunya.

Cultura[modifica | modifica el codi]

El món cultural de Binèfar es veu promogut amb programes estables de caràcter anual per l'ajuntament: Circuit de Teatre Infantil, Teatre d'Adults, Espectacles de Música i Dansa, Folklore, Concursos, Pòrtic Cultural (preliminars de festes), activitats literàries, Diverbiner... A més, compta amb diversos serveis i equipaments culturals: biblioteca pública, escola de música i dansa on també s'imparteix folklore, taller d'arts i un centre cultural i juvenil.

Els Titiriteros de Binéfar és la formació cultural més importants, rebent el 2010 el I Premi Nacional de Teatre per la Infantesa i la Joventut.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Teodoro Bardají va recollir els ingredients del recau i sota la denominació de Recao de Binèfar,[7] fa ús de la morigeració, degut a la falta de recursos més substanciosos que va condicionar la seva creació en els fogons populars d'Osca, prescindint dels pecats de la carn en qualsevol de les seves manifestacions. El conjunt es manté només entre vegetals, tot i que amb representació de suficients espècies com per presentar una dieta força completa d'hidrats de carboni i diverses vitamines. També se'ls pot anomenar recau als plats més coneguts de la vila de Binèfar.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Agermanament[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Binèfar Modifica l'enllaç a Wikidata