Bioaerosol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els bioaerosols (nom curt pels aerosols biològics) són una subcategoria de partícules en suspensió alliberades dels ecosistemes terrestres i marins a l'atmosfera. Es componen de components no vius i vius, com ara fongs, pol·len, bacteris i virus.[1] Les fonts comunes de bioaerosols són el sòl, l'aigua i les aigües residuals. Els bioaerosols s'introdueixen normalment a l'aire mitjançant turbulències del vent sobre una superfície. Un cop en l'atmosfera, es poden transportar localment o globalment: el vent repetitiu i fort és el responsables de la dispersió local, mentre que les tempestes tropicals i els plomalls de pols poden moure el bioaerosols entre els continents.[2] A les superfícies oceàniques, es generen bioaerosols mitjançant polvoritzacions de l'escuma de l'aigua pel vent i les bombolles.

Els bioaerosols poden transmetre patògens microbians, endotoxines i al·lergògens als quals els humans són sensibles. Un cas conegut va ser el brot de meningitis meningocòccia a l'Àfrica subsahariana, que va estar relacionat amb les tempestes de pols durant les temporades seques. Altres brots relacionats amb esdeveniments de pols inclouen la pneumònia per Mycoplasma i la tuberculosi.[2] Un altre cas va ser l'augment de problemes respiratoris en humans al Carib que poden haver estat causats per rastres de metalls pesants, microorganismes de bioaerosols i pesticides transportats a través de núvols de pols que passaren sobre l'Oceà Atlàntic.

Referències[modifica]

  1. Fröhlich-Nowoisky, Janine; Kampf, Christopher J.; Weber, Bettina; Huffman, J. Alex; Pöhlker, Christopher; Andreae, Meinrat O.; Lang-Yona, Naama; Burrows, Susannah M. «Bioaerosols in the Earth system: Climate, health, and ecosystem interactions». Atmospheric Research, 182, 15-12-2016, pàg. 346–376. DOI: 10.1016/j.atmosres.2016.07.018.
  2. 2,0 2,1 Smets, Wenke; Moretti, Serena; Denys, Siegfried; Lebeer, Sarah «Airborne bacteria in the atmosphere: Presence, purpose, and potential». Atmospheric Environment, 139, 2016, pàg. 214–221. DOI: 10.1016/j.atmosenv.2016.05.038.