Bionts

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Biont)
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Biota.
Infotaula d'ésser viuBionts
Biota
PTRS168 0611.png
Període
Hadeà – recent
Taxonomia
SuperdominiBiota
Dominis i Regnes
Modifica les dades a Wikidata

Els bionts (Biota o Vitae) formen el superdomini informal que inclou la vida i tots els éssers vius en contraposició a les formes inorgàniques (Mineralia). Està compost del clade Cytota (dividit alhora entre bacteris i neomurs) i del domini Aphanobionta (Acytota).

Hi ha qui proposa nous dominis per Biota per als nanobis i nanobacteries, a l'espera que es confirmi si són o no formes de vida. Tots els éssers vius comparteixen uns mateixos trets.

Origen comú[modifica]

És àmpliament acceptat que fa més de 3.500 milions d'anys aparegué al planeta Terra la primera forma de vida cel·lular. D'ella, mitjançant evolució, per atzar i selecció natural, han anat apareixent les diferents espècies presents actualment o ja extintes.

Composició[modifica]

Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, la composició de les quals és semblant quant a la proporció d'elements, i biomolècula (p. ex.: tots els éssers vius usen ATP com a moneda energètica).

Funcions vitals[modifica]

Comparativa dels esquelets de diferents primats coetanis (no estan a la mateixa escala). D'esquerra a dreta: Gibó, orangutan, ximpanzé, goril·la i ésser humà. La major similitud entre els esquelets d'animals més propers filogenèticament és un altre fet que avala la teoria de l'evolució.
  1. Funció de nutrició: té com a objectiu l'obtenció de matèria i energia. N'existeixen dues modalitats:
    1. Nutrició autòtrofa: els organismes que la presenten (plantes, algues i alguns bacteris), sintetitzen la matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
    2. Nutrició heteròtrofa : els organismes que la presenten (animals, fongs i alguns bacteris) obtenen la matèria orgànica d'altres organismes.
  2. Funció de relació: té com a objectiu la interacció amb el medi exterior i intern de l'organisme (coordinació).
  3. Funció de reproducció: té com a finalitat la supervivència no ja de l'organisme sinó de l'espècie. N'existeixen dues modalitats:
    1. Reproducció sexual: Precisa la intervenció de dos individus amb diferent sexe.
    2. Reproducció asexual: Només es requereix l'acció d'un sol individu.

Filogènia[modifica]

Aquesta és la filogènia d'acord a amb un article científic:[3]

Biota
Acytota

Riboviria (Virus ARN)



Desoviria (Virus ADN)





Protobiont (†)


Cytota

Bacteria


Neomura

Archaea


Eukaryota

Protista (P)




Plantae


Opisthokonta

Fungi



Animalia









Referències[modifica]

  1. «Virus Taxonomy: 2018 Release» (html) (en anglès), octubre 2018. [Consulta: 13 octubre 2019].
  2. Baltimore, D. «The strategy of RNA viruses». Harvey Lect., 70 Series, 1974, pàg. 57–74. PMID: 4377923.
  3. Viruses and cells intertwined since the dawn of evolution - NCBI

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bionts