Bisèrrula
Biserrula | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Subfamília | Papilionoideae |
Gènere | Biserrula L., 1753 |
Espècie | |
Biserrula pelecinus |
Bisèrrula (Biserrula) és un gènere de plantes amb flors de la família de les fabàcies. Consta d'una sola espècie: Biserrula pelecinus que es troba com autòctona als Països Catalans (però a les Balears només es troba a Menorca). La seva distribució és generalment a la part litoral de la conca del Mediterrani. Des de fa relativament s'utilitza aquesta planta com farratgera que és molt adaptable a qualsevol terreny sempre però que sigui de reacció àcida. L'espècie és una herba anual ascendent de fins a 30 cm, pilosa amb fulles imparipinnades, amb de 7 a 15 parells de folíols. Les flors fan de 4 a 6 mm i són blanquinoses amb l'àpex blavenc, es disposen en raïms axilars curts. El llegum és deprimit de 12 a 40 mm de llarg dentat a ambdós costats i indehiscent. Viu en pradells de plantes anuals principalment en contrades marítimes, Maresme, del Rosselló al Barcelonès i Baix Camp. Al País Valencià, en canvi, penetra més a l'interior i es troba a la comarca dels Serrans i també a Horta de València però és molt més rara que a Catalunya.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.