Bisbat d'Ègara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióBisbat d'Ègara
Dades bàsiques
Tipus entitat diòcesi titular
Història
Fundació 1969
Activitat
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica les dades a Wikidata
El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa.

El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa. Si bé el bisbat d'Ègara no ha estat restaurat mai, al principi del segle XXI, concretament el 2004, es va crear bisbat de Terrassa,[1] el qual és hereu d'aquest bisbat dels primers segles de cristianisme.

Ja es té constància documental que el bisbat existia a mitjan segle V, l'any 450, havent-se segregat del bisbat de Barcelona. L'any 614 s'hi va celebrar el Concili d'Ègara, provincial de la Tarraconense, i va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. Després d'un intent frustrat de restauració de l'antiga diòcesi després de la conquesta carolíngia, el bisbat va passar a dependre definitivament de Barcelona segons una capitulació reial de Carles el Calb l'any 874.

La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Abastava bona part del territori del bisbat actual (en essència, les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental) i s'endinsava també pel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès. Els dos extrems es trobaven a Pontons i a Gualba, al Montseny. Era fronterer amb els bisbats de Vic, Girona i Barcelona. Dintre dels seus límits es trobaven municipis actuals com Martorell, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Granollers, Sant Celoni, la Garriga, l'Ametlla del Vallès, Sant Llorenç Savall, Olesa de Montserrat i Piera.[2]

De l'antiga diòcesi egarenca, cal destacar-ne els bisbes Ireneu i Nebridi d'Ègara.

Bisbes[modifica]

  • Ireneu fou el primer bisbe de la nova diòcesi d'Ègara, cap al 450. (v. 450 - d. 465)
  • Nebridi, segon bisbe, esmentat per Isidor de Sevilla a l'obra De viris illustribus (a. 516 - d. 540)
  • Taür (segle VI, a. 546)
  • Sofroni (segle VI, a. 589 - d. 592)
  • Tigridi (segle VI, v. 589)
  • Ilergi (segle VII, a. 599 - d. 610)
  • Eugeni (segle VII, a. 633)
  • Vicenç (segle VII, a. 653)
  • Ilergi (599, a. 610)
  • Joan, el darrer bisbe egarenc conegut, que assistí al Concili de Toledo de l'any 693.[3] (a. 683 - d. 693)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]