Bisbat d'Aquisgrà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat d'Aquisgrà
Dioecesis Aquisgranensis
Escut de Bisbat d'Aquisgrà
Aachen Germany Imperial-Cathedral-01.jpg
La catedral d'Aquisgrà

Localització
Karte Bistum Aachen.png
 50° 46′ 29″ N, 6° 04′ 57″ E / 50.774777777778°N,6.0825°E / 50.774777777778; 6.0825
EstatAlemanya
Estat federatRin del Nord - Westfàlia
Parròquies 329
Població
Total 1.981.607 hab.
• Densitat 503,33 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de arquebisbat de Colònia
Superfície 3.937 km²
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Roman Catholic Diocese of Aachen Tradueix
Creació 29 novembre 1801
13 d'agost de 1930
Patrocini Santa Maria Assumpta
Catedral Santa Maria Assumpta
Organització política
• Bisbe Helmut Dieser
Altres

Lloc web kirche-im-bistum-aachen.de
Modifica les dades a Wikidata
La Mönchengladbacher Münster St. Vitus.
Escut de la diòcesi

El bisbat d'Aquigrà (alemany: Bistum Aachen, llatí: Dioecesis Aquisgranensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Colònia. Al 2016 tenia 1.077.000 batejats sobre una població de 1.981.607 habitants. Actualment està regida pel bisbe Helmut Dieser.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn la part occidental del Rin del Nord - Westfàlia, a la frontera amb els Països Baixos i Bèlgica. Limita al nord amb la diòcesi de Münster i d'Essen, a l'est amb l'arquebisbat de Colònia, i a l'est i al sud amb la diòcesi de Trèveris; i a l'oest amb la diòcesi belga de Lieja i l'holandesa de Roermond.

La seu episcopal és la ciutat d'Aquisgrà, on es troba la catedral de Santa Maria Assumpta. Al territori diocesà també hi ha dues basíliques menors més: la basílica de Sant Potentí, Fèlix i Simplici alKloster Steinfeld di Kall-Steinfeld ; i la basílica de Sant Vito al Mönchengladbacher Münster a Mönchengladbach.

El territori s'estén sobre 3.937 km² , i està dividit en 329 parròquies, agrupades en 8 regions pastorals: Krefeld, Viersen-Kempen, Mönchengladbach, Heinsberg, Düren, Aquisgrà ciutat i Aquisgrà regió, Eifel.

Història[modifica]

D'acord amb el concordat francès de 1801, Aquisgrà es va convertir en seu episcopal, sufragània de l'arxidiòcesi de Malines el 29 de novembre de 1801, a causa de la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII.

La nova diòcesi incloïa els dos departaments francesos, ja no existents avui en dia, de Roer i del Rin i Mosel·la, a la riba esquerra del Rin, i es componia de 79 parròquies de primera classe i 754 de segona classe. El territori es va obtenir principalment de l'arxidiòcesi de Colònia , a la qual es van unir algunes porcions menors de les diòcesis de Lieja, d'Utrecht, de Roermond i de Magúncia. El 1808 el territori diocesà va ser engrandit per la ciutat de Wesel i el seu territori situat a la riba dreta del Rin.

El primer i únic bisbe va ser Marc Antoine Berdolet (13 de setembre de 1740 - 13 d'agost de 1809), nomenat per Napoleó i confirmat per la Santa Seu el 30 de maig de 1802; la majoria de les vegades, va deixar el govern de la diòcesi al seu vicari general, Martin Wilhelm Fonck. Després de la mort del bisbe Berdolet, Denis François Le Camus, vicari general de la diòcesi de Meaux, va ser designat per succeir-lo, però mai va obtenir la institució canònica de Roma; es va limitar a administrar la diòcesi fins a la seva mort el 1814; més tard, la seu es regí pels dos vicaris generals Fonck i Klinkenberg.

La butlla De salute animarum de Pius VII, de 16 de juliol 1821, que les qüestions relatives a l'Església en el territori de Prússia, va suprimir la diòcesi d'Aquisgrà, vacant des de feia algun temps, i es va traslladar la major part del seu territori a l'arxidiòcesi de Colònia i la part romanent a les diòcesis de Trier i Münster; aquestes decisions es van fer efectives només amb el nomenament de l'arquebisbe de Colònia Ferdinand August von Spiegel en 1824. El capítol de la catedral es va transformar en un capítol col·legial format per un prebost i sis canonges.

Després del concordat amb Prússia de 1929,[1] la diòcesi es va restablir 13 d'agost, el 1930 amb la butlla Pastoralis officii nostri del Papa Pius XI, el territori desmembrat de l'arxidiòcesi de Colònia, de qui s'havia convertit en sufragània; a la nova diòcesi s'annexà també la parròquia de Hinsbeck, separada de la diòcesi de Münster.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Marc-Antoine Berdolet † (30 de maig de 1802 - 13 d'agost de 1809 mort)
    • Sede vacante (1809-1821)
    • Seu suprimida (1821-1930)
  • Joseph Vogt † (30 de gener de 1931 - 5 d'octubre de 1937 mort)
    • Sede vacante (1937-1943)
  • Johannes Joseph van der Velden † (7 de setembre de 1943 - 19 de maig de 1954 mort)
  • Johannes Pohlschneider † (30 d'agost de 1954 - 13 de desembre de 1974 jubilat)
  • Klaus Hemmerle † (9 de setembre de 1975 - 23 de gener de 1994 mort)
  • Heinrich Mussinghoff (12 de desembre de 1994 - 8 de desembre de 2015 jubilat)
  • Helmut Dieser, des del 23 de setembre de 2016

Estadístiques[modifica]

A finals del 2016, la diòcesi tenia 1.077.000 batejats sobre una població de 1.981.607 persones, equivalent al 54,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 1.185.521 1.334.664 88,8 1.175 947 228 1.008 263 3.125 519
1959 1.658.898 1.337.115 124,1 1.363 970 393 1.217 622 4.193 532
1970 1.486.613 1.902.480 78,1 1.424 1.026 398 1.043 580 3.658 488
1980 1.445.000 1.850.000 78,1 1.122 813 309 1.287 11 433 2.622 538
1990 1.299.000 1.858.000 69,9 927 697 230 1.401 48 345 1.891 538
1999 1.242.500 2.008.000 61,9 785 608 177 1.582 56 239 1.331 539
2000 1.232.300 2.012.000 61,2 766 590 176 1.608 62 238 1.305 539
2001 1.222.148 2.016.000 60,6 754 579 175 1.620 57 226 1.200 541
2002 1.214.451 2.025.000 60,0 728 578 150 1.668 58 197 1.148 540
2003 1.207.487 2.035.000 59,3 691 555 136 1.747 56 187 1.102 538
2004 1.200.375 2.041.454 58,8 670 535 135 1.791 62 182 1.082 538
2006 1.178.884 2.054.108 57,4 635 509 126 1.856 65 174 1.006 531
2011 1.122.038 2.033.762 55,2 548 443 105 2.047 80 147 782 374
2012 1.110.948 2.028.699 54,8 542 436 106 2.049 82 141 766 371
2015 1.091.000 2.032.000 53,7 486 402 84 2.244 80 114 685 330
2016[2] 1.077.000 1.981.667 54,4 484 394 90 2.225 83 124 678 329

Note[modifica]

  1. AAS 21 (1929), pp. 521-543.
  2. Dati dall'Annuario Pontificio 2017 cartaceo

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]