Bisbat de České Budějovice

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de České Budějovice
Dioecesis Budovicensis
Dieceze České Budějovice CoA.jpg
České Budějovice - Catedral.jpg
La catedral de České Budějovice

Localització
Rep Ceca - Diocesi di Ceske Budejovice.png
PaísRepública Txeca
RegióRegió de Bohèmia Meridional
Districtesdistricte de České Budějovice
Ciutat estatutàriaČeské Budějovice
Parròquies 361
Població
Total 760.600
• Densitat 60,85 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Bohèmia, Arquebisbat de Praga
Superfície 12.500 km²
Limita amb
Història i celebracions
20 setembre 1785
1r juliol 1994
Patrocini Sant Nicolau de Mira
Sant Joan Nepomucè
Catedral Sant Nicolau
Organització política
• Bisbe Vlastimil Kročil
Altres

Lloc web bcb.cz
Modifica les dades a Wikidata
Escut de la diòcesi
Estàtua de Jan Valerián Jirsík (bisbe 1851-1883) a un costat de la Torre Negra, el campanar de la catedral

El bisbat de České Budějovice (txec: Diecéze českobudějovická; llatí: Dioecesis Budovicensis) és una seu de l'Església catòlica a Txèquia, sufragània de l'arquebisbat de Praga. Al 2013 tenia 291.700 batejats d'un total de 760.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vlastimil Kročil.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn la Bohèmia meridional i la regió de Vysočina, a excepció del districte de Havlíčkův Brod.

La seu episcopal és la ciutat de České Budějovice, on es troba la catedral de Sant Nicolau.

El territori s'estén sobre 12.500km² i està dividit en 361 parròquies.

Història[modifica]

La diòcesi va ser erigida el 20 de setembre de 1785 mitjançant la butlla Catholicae ecclesiae del Papa Pius VI, prenent el territori de l'arxidiòcesi de Praga.

El 1940 va ser escollit un bisbe de nacionalitat txeca, Antonín Eltschkner, sense una consulta prèvia amb les autoritats nazis del Protectorat de Bohèmia i Moràvia, que protestaren enèrgicament i presentaren el nomenament d'un bisbe alemany. Davant aquesta petició la Santa Seu es negà, contestant el dret del govern d'interferir en els nomenaments eclesiàstics, ja fos remarcant el principi que el bisbe havia de pertànyer a la nacionalitat majoritària a la diòcesi. Malgrat tot, Eltschkner no va poder exercir el seu ministeri i la Santa Seu deixà la càtedra episcopal vacant fins al 1947.

Durant el règim totalitari el bisbe Hlouch va ser internat entre 1950 i 1963, i no va poder exercir el seu ministeri fins al 1968.

El 31 de maig de 1993 la diòcesi cedí una porció del seu territori a benefici de l'erecció del bisbat de Plzeň.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Johann Prokop von Schaffgotsch † (26 de setembre de 1785 - 8 de maig de 1813 mort)
  • Arnošt Konstantin Růžička † (8 de març de 1816 - 18 de març de 1845 mort)
  • Josef Ondřej Lindauer † (25 de novembre de 1845 - 5 de juny de 1850 mort)
  • Jan Valerián Jirsík † (5 de setembre de 1851 - 23 de febrer de 1883 mort)
    • Karel Průcha † (1883 - 23 d'octubre de 1883 mort) (bisbe electe)
  • Franziskus von Paula Schönborn Buchheim † (28 d'agost de 1883 - 27 de juliol de 1885 nomenat arquebisbe de Praga)
  • Martin Josef Říha † (27 de juliol de 1885 - 6 de febrer de 1907 mort)
  • Josef Antonín Hůlka † (16 de desembre de 1907 - 6 de febrer de 1920 mort)
  • Šimon Bárta † (16 de desembre de 1920 - 2 de maig de 1940 mort)
    • Antonín Eltschkner † (1940) (bisbe electe)
  • Joseph Hlouch † (25 de juny de 1947 - 10 de juny de 1972 mort)
    • Sede vacante (1972-1990)
  • Miloslav Vlk (14 de febrer de 1990 - 27 de març de 1991 nomenat arquebisbe de Praga)
  • Antonín Liška, C.SS.R. † (28 d'agost de 1991 - 25 de setembre de 2002 jubilat)
  • Jiří Paďour, O.F.M.Cap. † (25 de setembre de 2002 - 1 de març de 2014 renuncià)
  • Vlastimil Kročil, des del 19 de març de 2015

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 291.700 batejats sobre una població de 760.600 persones, equivalent al 38,4% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 735.000 840.000 87,5 502 449 53 1.464 73 605 438
1970 586.600 790.000 74,3 283 240 43 2.072 45 308 444
1980 540.000 830.000 65,1 213 213 2.535 231 419
1990 516.000 841.000 61,4 150 150 3.440 154 432
1999 365.000 795.000 45,9 155 112 43 2.354 15 63 183 360
2000 363.000 792.000 45,8 151 110 41 2.403 18 59 179 360
2001 362.000 791.000 45,8 157 113 44 2.305 18 60 137 361
2002 305.000 760.000 40,1 157 114 43 1.942 17 71 134 361
2003 298.000 750.000 39,7 157 110 47 1.898 17 65 141 361
2004 296.500 749.000 39,6 153 106 47 1.937 17 71 129 361
2006 295.500 748.000 39,5 157 108 49 1.882 17 63 112 361
2013 291.700 760.600 38,4 136 94 42 2.144 19 54 110 361

Fonts[modifica]