Bisbat de Brescia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Bisbat de Brescia
Dioecesis Brixiensis
Diocesi di Brescia
La Catedral de Brescia
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Lombardy.svg Llombardia
Província eclesiàstica Llombardia
Metropolitana arquebisbat de Milà
Coordenades 45° 32′ 00″ N, 10° 14′ 00″ E / 45.53333°N,10.23333°E / 45.53333; 10.23333Coord.: 45° 32′ 00″ N, 10° 14′ 00″ E / 45.53333°N,10.23333°E / 45.53333; 10.23333
Geografia
Àrea 4,538.39 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2013)
1.136.500
956.500 (84,2%)
Parròquies 473
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle I
Catedral Catedral de Santa Maria Assumpta
Cocatedral Catedral vella
Sant patró Sants Faustí i Jovita
Sacerdots diocesans 985
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Luciano Monari
Vicari General Gianfranco Mascher, Cesare Polvara
Bisbe emèrit Giulio Sanguineti, Bruno Foresti
Mapa

En marró fosc apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Entrada al bisbat de Brescia
Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300

El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia. El 2012 tenia 956.500 batejats d'un total d'1.136.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe (a títol personal) Luciano Monari.

Territori[modifica]

El territori de la diòcesi comprèn tots els pobles de la província de Brescia llevat el baix Garda al sud de Salò, excloent Lonato, Desenzano del Garda i Sirmione; que pertanyen a la diòcesi de Verona; i Paratico, que pertany a la de Bèrgam. De la província de Bèrgam ho són els municipis de Palosco, Lovere, Costa Volpino, Rogno i Bossico.

La seu episcopal es troba a la ciutat de Brescia, on es troba la catedral de Maria Santíssima Assumpta i la cocatedral de Santa Maria Assumpta.

El territori està dividit en 473 parròquies, agrupades en 32 zones pastorals.

Interior del Duomo nuovo

Sants patrons[modifica]

Els patrons principals de la diòcesi són Sants Faustí i Jovita, mentre que els copatrons són Santa Maria Assumpta, Santa Àngela Merici i Sant Siro de Pavia.

Història[modifica]

Els orígens del cristianisme a Brescia són incerts. El primer bisbe present a Brèscia possiblement va ser sant Anatalone, bisbe de Milà, a inicis del segle III.[1] Pràcticament és segur que l'església bresciana va ser una filiació de la de Milà.

Edat mitjana[modifica]

El primer bisbe històricament documentat és Ursicino, que participà en el concili de Sàrdica entre el 342 i el 344. De les homilies de Gaudenzio (entre els segles IV i V) es fa evident que ja en aquest període el cristianisme estava arrelat a la societat de Brescia, tot i que quedaven restes de paganisme.

Durant l'època dels longobards es fundà el monestir de Sant Salvador (762) a la ciutat, i el masculí a Leno (758); ambdós van ser instituïts pel rei Desideri.

En temps del bisbe Notingo (meitat del segle IX), el bisbe de Brescia tenien els títols i drets dels comtes.

Al segle XI la ciutat de Brescia es va sotmetre a les lluites entre el Papat i l'Imperi, amb l'elecció de dos bisbes. La corrupció del clergat portà que Arnau de Brescia iniciés la seva predicació fins que va ser expulsat de la ciutat.

Berardo Maggi, elegit el 1275, va ser el primer bisbe que va tenir els títols de marquès, duc i comte.

L'època moderna[modifica]

Durant el període de la dominació veneciana els bisbes eren triats per la Sereníssima i la diòcesi gaudí d'un període de tranquil·litat, torbada només per l'aparició de l'heretgia a valli camune i triumpline.

A finals del segle xvii, la ciutat de Salò, capitàl de la Magnífica Patria de la Rivera de Salò, es preguntà per unificar les parròquies dels municipis que fins llavors estaven dividits en tres diòcesis (Brescia, Trento i Verona). La ferotge oposició dels ciutadans de Brescia, sempre contraris a l'autonomia riverenca, i la mort de Carles Borromeu, qui donava suport al projecte, va fer que no progressés.

Entre els principals protagonistes de la reforma tridentina emergeix la figura del bisbe Domenico Bollani, que implantà els decrets conciliars mitjançant nombroses visites pastorals i l'establiment del seminari diocesà el 1568.

Al segle XVIII es construí la Catedral de Santa Maria Assumpta, substituint la Catedral vella.

El 12 de setembre de 1818 el Papa Pius VII decretà la supressió de l'abadia nullius d'Asola; i les seves tretze parròquies van ser incorporades al bisbat de Màntua i dues a la de Brescia.[2]

El 1893 es va fundar el setmanari diocesà La Voce del Popolo, que encara es publica.

Època contemporània[modifica]

Al segle xx, la diòcesi de Brescia es caracteritzà per una intensa activitat pastoral. Particularment significativa és la creació dels oratoris parroquials (més de quatre-cents distribuïts per tot el territori provincial) dotats d'estructures recreatives i esportives, bar, sales d'assaig de música, cinema i teatre. El 1902 es fundà la Federació Juvenil Lleó XIII per Lorenzo Pavanelli i pel bisbe Giacomo Maria Corna Pellegrini, amb l'objectiu de donar suport i desenvolupar les activitats de pastoral juvenil als oratoris. El 1960 el vicari episcopal Guglielmo Bosetti i el bisbe Giacinto Tredici van intentar renovar aquests oratoris.

El 1963 el cardenal brescià Giovan Battista Montini va ser elegit al soli papal amb el nom de Pau VI. El 1981 l'activitat dels oratoris de Brescia van rebre un impuls especial mitjançant la constitució del Secretariat dels Oratoris, dirigit pel prevere Amerigo Barbieri i promogut pel bisbe Bruno Foresti; el 1983 va néixer la revista Il Gabbiano com a orgue de col·legiament de les activitats diocesanes i com a reflexió sobre la pastoral juvenil; el 2002 es constituí el Centre d'Oratoris de Brescia, obra de mons Claudio Paganini amb el bisbe Giulio Sanguineti, i l'any següent es realitzà la Trobada Eclesiàstica Diocesana "Generacions de Fe", durant la qual es decidí iniciar la reforma del catecisme tradicional en el model del ICFR.

Amb l'intent de promoure la formació dels laics i dels joves les activitats als oratoris brescians el 2009 s'obrí la Casa de Formació Bruno Foresti.

El 2013 el bisbe Luciano Morini inicià el Sínode diocesà Comunitat en Camí, per iniciar la reforma de la unitat pastoral parroquial.

Cronologia episcopal[modifica]

El catàleg episcopal més antic de Brescia apareix a un manuscrit, anomenat codice queriniano, que el Brunati atribueix a la meitat del segle XI. La relació de bisbes fins al segle IX apareix també al discurs que el bisbe Rampert va tenir al 838 en ocasió del trasllat de les restes del seu predecessor de l'església de Sant Andreu a la catedral, on el bisbe recordà tots els bisbes que van succeir a Filastro, septimus episcopus brixiensem,[3] fins al seu episcopat. Per l'antiguitat del testimoni, aquest catàleg és considerat com autèntic.

Calendari liturgic propri de la diòcesi[modifica]

Data Celebració Grau
16 de gener Beat Giuseppe Antonio Tovini, laic Memòria facultativa
23 de gener Beata Paola Gambara Costa, laica Memòria facultativa
27 de gener Santa Àngela Merici, verge Memòria facultativa
15 de febrer Sants Faustí i Jovita, màrtirs, patrons de la diòcesi Festa
Solemnitat a Brescia
18 de febrer Santa Geltrude Caterina Comensoli, verge Memòria facultativa
20 d'abril Tots els Sants de l'Església bresciana Festa
26 d'abril San Giovanni Battista Piamarta, sacerdot Memòria facultativa
11 de maig Beata Annunciata Cocchetti, verge Memòria facultativa
16 de maig San Riccardo Pampuri, religiós Memòria
18 de maig Santes Bartolomea Capitanio i Vincenza Gerosa, religiosa Memòria
21 de maig Sant Arcangelo Tadini, sacerdot Memòria facultativa
22 de maig Santa Júlia de Còrsega, verge e martire Memòria
28 de maig Beat Lodovico Pavoni, sacerdot Memòria facultativa
9 de juny Beat Mosè Tovini, sacerdot Memòria facultativa
16 de juny Beata Stefana Quinzani, verge Memòria facultativa
20 de juny Beat Giovanni Battista Zola, sacerdot i màrtir Memòria facultativa
4 de juliol Dedicació de la catedral Festa
Solemnitat a la catedral
27 de juliol Beata Maria Maddalena Martinengo, verge Memòria facultativa
12 d'agost Sant Ercolano, bisbe Memòria
25 d'agost Beata Maria Troncatti, verge Memòria facultativa
4 de setembre Beat Guala de Roniis, bisbe Memòria facultativa
28 de setembre Beat Innocenzo da Berzo, sacerdot Memòria facultativa
10 d'octubre San Daniele Comboni, bisbe Memòria
13 d'octubre Beat Giovanni Bodeo, religioso e martire Memòria facultativa
25 d'octubre Sants Filastri i Gaudenzio, bisbe Festa
27 d'octubre Santa Teresa Eustochio Verzeri, verge Memòria
domenica precedente il 1 de novembre de Dedicazione della propria chiesa[9] Solemnitat
7 de novembre Beat Sebastiano Maggi, sacerdot Memòria facultativa
9 de desembre San Siro, bisbe Memòria
15 de desembre Santa Maria Crocifissa Di Rosa, verge Memòria

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 956.500 batejats sobre una població d'1.136.500 persones, equivalent al 84,2% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 816.522 816.565 100,0 1.207 932 275 676 449 2.868 423
1959 ? 859.079 ? 1.123 953 170 ? 156 3.944 454
1970 ? 920.148 ? 1.255 971 284 ? 406 4.450 481
1980 967.000 1.000.000 96,7 1.223 968 255 790 370 3.709 493
1990 981.000 1.005.938 97,5 1.142 909 233 859 12 404 2.745 470
1999 995.600 1.037.900 95,9 1.108 887 221 898 24 340 2.361 469
2000 983.000 1.025.248 95,9 1.089 871 218 902 24 353 2.461 469
2001 1.025.116 1.041.466 98,4 1.097 872 225 934 26 358 2.455 469
2002 1.030.785 1.047.135 98,4 1.086 866 220 949 29 354 2.354 473
2003 1.052.850 1.070.800 98,3 1.090 873 217 965 30 313 2.205 469
2004 968.389 1.074.389 90,1 1.084 874 210 893 34 326 2.148 469
2006 959.680 1.094.686 87,7 1.059 843 216 906 35 322 2.149 470
2012 956.500 1.136.500 84,2 985 784 201 971 51 296 1.688 473

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Brescia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Secondo la tradizione sarebbe vissuto invece nel I secolo.
  2. I Vescovi di Brescia e la Bisbat de Asola, in Brixia Sacra, 1-2 (1914), pp. 78-89.
  3. La testimonianza di Ramperto, basata sui dittici diocesani (Lanzoni), è il motivo per cui oggi si tende ad escludere Anatalone dalle liste episcopali bresciane.
  4. Queste sono le date probabili dell'episcopato di Filastrio; di certo è documentato al sinodo di Aquileia del 381.
  5. Eletto vescovo forse nel 1086, per la deposizione di Giovanni che non poté prendere possesso della diocesi, non venne confermato e fu consacrato solo nel 1098, quando poté prendere possesso della diocesi.
  6. Tra Andrea Segazeno e Tommaso Visconti Gams inserisce Pietro Filargo, che Eubel esclude perché non menzionato nelle bolle pontificie; secondo questo autore, da Piacenza Filargo fu nominato direttamente a Vicenza, senza passare da Brescia.
  7. Menzionato da Eubel, vol. I, p. 147, nota 14.
  8. El 29 de març de 1930 va ser nomenat arquebisbe titular de Traianopoli di Rodope, conservant la seu bresciana.
  9. Per le chiese di cui si ignora il giorno della dedicazione.

Fonts[modifica]