Bisbat de Cartagena

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Diòcesi de Cartagena
Diœcesis Carthaginensis in Hispania
Localització
País Espanya Espanya
Territori Múrcia Regió de Múrcia
Província eclesiàstica Arquebisbat de Granada
Metropolitana Francisco Javier Martínez Fernández (Arquebisbe de Granada)
Geografia
Àrea 11,319 km² km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2012)
1.335.792
1.195.072 (89,5%)
Parròquies 291
Altres dades
Ritus Romà
Establiment segle I
Catedral Catedral de Múrcia
Sacerdots diocesans 395 (2007)
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe José Manuel Lorca Planes
Bisbe emèrit Javier Azagra Labiano
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Catedral de Múrcia

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya. La seva seu episcopal és la Catedral de Santa Maria, a la ciutat de Múrcia. L'actual Bisbe és Monsenyor José Manuel Lorca Planes, primer bisbe murcià en la història de la diòcesi.

Història[modifica]

Orígens[modifica]

Talla barroca de Sant Fulgenci, bisbe i patró de la diòcesi, realitzada per Francisco Salzillo. Església de Sta. María de Gracia de Cartagena

La tradició remunta els orígens del culte cristià a Cartagena a la predicació a Espanya de l'Apòstol Santiago, de qui es diu va desembarcar a la ciutat per iniciar la seva missió en la Hispània romana.

La presència de comunitats cristianes a la província Cartaginense a Hispània es pot documentar des de principis del segle IV. Així consta en les actes del Concili d'Elvira, celebrat entre l'any 300 i el 313, en els temps de la persecució de Dioclecià, la presència d'un bisbe de Eliocroca (l'actual Llorca).

La primera presència documental d'un bisbe de Cartagena es refereix al bisbe Hèctor, que va assistir en 516 al Concili de Tarragona.

En 546, Celsino presideix com a metropolità el Concili de València.

Posteriorment, els successius Concilis de l'Església Hispana van tenir presència sempre dels bisbes de Cartagena.

La Diòcesi de Cartagena va tenir caràcter metropolità fins a l'època visigoda, quan al segle VII es va instaurar la Primacia de la Diòcesi de Toledo.

D'aquest període històric destaquen la figura de Licinià de Cartagena i Sant Fulgenci.

Fins i tot durant l'època musulmana hi ha constància de l'existència d'aquesta diòcesi, amb l'existència d'un bisbe de Cartagena anomenat Juan en 988.

Restauració (1250)[modifica]

Ruïnes de la Catedral de Cartagena.

En emprendre la campanya militar per a la conquesta del regne musulmà de Múrcia en 1243, el príncep Alfons de Castella (posteriorment Alfons el Savi) sol·licita al papa Innocenci IV la restitució de la Diòcesi de Cartagena.

En 1248 el papa encarrega un estudi sobre els antecedents de la Diòcesi, que conclou amb la butlla "Spiritus exultante" dictada a Roma el 31 de juliol de 1250 i en la qual comunica al rei Ferran III de Castella la restauració de la Diòcesi de Cartagena. El papa va nomenar al franciscà Fra Pedro Gallego, confessor del príncep Alfons, com a primer bisbe de Cartagena.

La ciutat de Cartagena era en aquests moments una localitat disminuïda, freturosa en temps de la dominació musulmana de la importància que tingués sota Cartago o Roma. La restauració de la seu episcopal, segons Rubio Paredes i altres estudiosos, obeïa més a raons sentimentals i històriques que a la situació real. Així i tot, la seu es restaura, iniciant-se llavors la construcció de l'antiga Catedral de Cartagena.

El segon titular de la Diòcesi, el Bisbe Diego de Magaz, sense el consentiment reial d'Alfons X, decideix en 1278 demanar al papa traslladar la seu episcopal a Múrcia, un trasllat no autoritzat pel Papa Nicolau III. El prelat deixa llavors passar el temps, fins que torna a sol·licitar el trasllat al papa Nicolau IV. El Papa encarrega llavors a dos clergues dependents de la diòcesi de Tarragona (Abat de Benifassà, a Castelló, i al prior del convent de Porta Coeli a València) inquireixin sobre les raons que, per al trasllat, addueix el citat Bisbe de Cartagena. El pontífex es dirigeix als dos clergues en l'anomenada "Butlla de Rieti," de 1289, document que no és tal butlla en si (és a dir, no un solemne document papal sobre matèria política o religiosa), sinó més aviat una missiva confidencial inquirint sobre les intencions del bisbe cartegener.

Per part de la corona, en 1291 arriba el permís oficial per al trasllat de seu. Signava la carta Sanç el Brau, per més que el monarca no tingués competència per al trasllat d'una diòcesi "exempta", és a dir, que respon directament al Papa, a qui últimament competirien la creació o trasllat d'una diòcesi. Per tant, aquest rei estava en estat d'excomunió per haver-se enfrontat al seu pare Alfonso X i per haver-se casat en bigàmia amb Maria de Molina. Per tot això, la diòcesi va mantenir el nom de carthaginensis.[1]

A conseqüència del trasllat, la mesquita aljama de la ciutat es va transformar en la Catedral de Múrcia, actual seu la de la diòcesi de Cartagena. En el 1394 van començar les obres del temple gòtic actual.

Segles XV al XVIII[modifica]

Fins al 1492, la Diòcesi de Cartagena va mantenir una dependència directa de la Santa Seu, doncs la seva antiguitat i antic rang va provocar diferents disputes amb les Diòcesis de Toledo i Tarragona.

Amb la creació d el'Arquebisbat de València pel Papa valencià Alexandre VI, la diòcesi de Cartagena va passar a dependre d'aquesta.

Des de la seva restitució, els límits geogràfics diocesans havien correspost amb els de l'antic regne de Múrcia. No obstant això, a partir de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) la zona d'Oriola, Elx o la pròpia Alacant van passar a formar part del regne de València encara que van continuar pertanyent eclesiàsticament a la Diòcesi de Cartagena. En 1564 el Papa Pius V va segregar tota aquella zona per la qual va crear la Diòcesi d'Oriola, suposant aquesta la primera de les modificacions substancials del seu espai geogràfic carthaginense. Aquesta escissió va tenir també com a conseqüència el canvi d'adscripció de la Diòcesi de Cartagena de l'Arxidiòcesi de València a la de Toledo.

En 1592 el Bisbe Sancho Dávila funda el Seminari Diocesà, que rep el nom de San Fulgencio, un dels Quatre Sants de Cartagena, que havia estat a més bisbe de la diòcesi en època visigoda.

La presència com a bisbe de Cartagena entre 1705 i 1724 del Cardenal Belluga suposaria un avanç substancial en l'estructuració diocesana. Fundaria entre altres els Col·legis de San Leandro i San Isidoro.

També durant el segle XVIII finalitzaria la construcció de la nova façana i de la Torre de la Catedral, a la ciutat de Múrcia.

Segle XX[modifica]

Per butlla del papa Pius XII, en 1949 es van segregar de la diòcesi els arxiprestats d'Albacete, Almansa, Casas-Ibáñez, Chinchilla, Hellín, Jorquera i Yeste per constituir, juntament amb altres territoris de Conca, la nova Diòcesi d'Albacete.

La seva configuració actual correspon per tant actualment amb el de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia.

Després de la seva adscripció a València i Toledo, actualment la Diòcesi de Cartagena és sufragània de l'Arxidiòcesi de Granada.

Entre les institucions religioses amb seu en aquesta, destaca la Universitat Catòlica San Antonio, (UCAM), fundada en 1995 i l'Institut Internacional de Caritat i Voluntariat Juan Pablo II (IICV), dependent d'aquesta última.

Segons afirma una llegenda convertida ja en tradició, l'apòstol Santiago, en la seva travessia pel Mediterrani per arribar a Hispània va desembarcar a Cartagena, concretament en la dàrsena de Santa Lucía. És considerat el fundador de la diòcesi. D'aquest punt parteix una de les rutes del Camí de Sant Jaume cap a Santiago de Compostel·la i, en 2010, de manera extraordinària, se li va concedir a la parròquia de Santiago de Cartagena l'any jubileu. La figura de Santiago Apòstol és, per això, una de les figures centrals del culte col·lectiu.

La diòcesi ha donat diversos sants a l'església catòlica. Entre els més coneguts destaquen, els Quatre Sants de Cartagena, quatre germans portats als altars i amb una destacable presència a l'església de l'època visigoda. Sant Isidor, Sant Fulgenci, Sant Leandre i Santa Florentina.

També en l'alta edat mitjana destaca la figura llegendària de Sant Ginés de la Jara.

En procés de canonització es troba la clarissa sor Úrsula Micaela Morata que va viure al segle XVII a Cartagena, Múrcia i Alacant.

A més dels sants, l'aparició miraculosa a Caravaca de la Cruz d'una relíquia de la Creu de Crist és un dels senyals espirituals de la Diòcesi. En l'actualitat, Caravaca és al costat de Jerusalem, Roma, Santiago de Compostel·la i Sant Toribi de Lièbana una de les cinc úniques ciutats del món que compten amb un any sant a perpetuïtat.

Episcopologi[modifica]

Entre els bisbes de Cartagena al llarg de la història hi ha hagut un papa, Roderic de Borja, bisbe entre 1482 i 1492 i Papa amb el nom d'Alexandre VI. Així mateix, altres set bisbes van ser elevats al rang de cardenal.

A penes hi ha fonts documentals per conèixer als bisbes de la primera etapa diocesana. La tradició situa com a primer bisbe a Sant Basili,[2] al segle I, si bé fins al segle VI no hi ha referències concretes i reals a bisbes de Cartagena, en concret en les actes dels concilis de l'església hispana. La convivència religiosa a Espanya va possibilitar, malgrat la seva clara debilitat l'existència de la diòcesi, a jutjar pels textos que esmenten l'existència d'un bisbe de Cartagena en 988. Des de la restitució de la diòcesi pel papa Innocenci IV la diòcesi va dependre directament de Roma. En aquest període hi va haver un total de disset bisbes, tres dels quals van ser cardenals i un d'ells va arribar a ser triat Papa. Precisament aquest, Alexandre VI, elevaria a Arquebisbat la de València, passant Cartagena a dependre d'aquesta. Durant gran part del segle XVI es succeeixen els intents d'Oriola de crear la seva pròpia diòcesi, segregant-se de la de Cartagena. Finalment ho aconsegueixen en 1564. Els bisbes que van regir la diòcesi en aquest període van ser vuit, dels quals tres van portar el capell cardenalici.

Anys d'episcopat Nom Observacions
516 Héctor Assistí en 516 al Concili IX de Tarragona
546 Celsino Participà en 546 al Concili de València
582-595 Licinià Mencionat en las Cartes de Sant Isidor
603-610 Vincencio
Sant Fulgenci
633-646 Vigitino Assistí a los Concilis IV, V i VI de Toledo.
654-664 Giberio Assistí al VIII Concili de Toledo
675 Juan o Múnulo Assistí al XI Concili de Toledo
677-688 Próculo Assistí als Concilis XI, XIII i XIV de Toledo.
988 Juan


1250-1267 Pedro Gallego (O.F.M.) Confessor d'Alfons el Savi
1270-1278 García Martínez No arribà a ser consagrat
1278-1300 Diego Martínez Magaz Traslladà la seu episcopal a Múrcia
1301-1311 Martín Martínez Noloaquisino
1311-1326 Juan Muñoz Gómez de Hinojosa
1326-1327 Pedro Gómez Barroso Nomenat posteriorment cardenal
1327-1349 Pedro Peñaranda Inicià la construcció de la nova Catedral a Múrcia
1349-1362 Alfonso de Vargas
1361-1370 Nicolás de Aguilar
1372-1383 Cardenal Guillén Gumiel
1383-1402 Fernando de Pedrosa Comencen les obres de la Catedral de Múrcia.
1403-1415 Pablo de Santa María Nomenat bisbe de Burgos
1415-1442 Fra Diego de Bedán (O.F.M.) Nomenat bisbe de Plasència
1422 Guterio Gómez No consta en la relació de Díaz Cassou
1446-1458 Diego de Comontes
1463-1478 Lope de Rivas
1482-1492 Roderic de Borja Papa amb el nom d'Alexandre VI
1493-1495 Cardenal Bernardino de Carvajal Nomenat bisbe de Sigüenza
1495-1502 Juan Ruiz de Medina Nomenat bisbe de Segòvia
1502-1505 Juan Daza Nomenat bisbe de Còrdova
1505 Juan Fernández de Velasco Nomenat bisbe de Calahorra
1508-1510 Martín Fernández de Angulo Nomenat bisbe de Còrdova
1513-1540 Cardenal Matthäus Lang von Wellenburg Alemany. Mai viatjà a la seu
1541-1546 Cardenal Juan Martínez Silíceo Nomenat Arquebisbe de Toledo
1546-1563 Esteban de Almeyda Portuguès. Assistí al Concili de Trento.
1565-1575 Arias Gallego Assistí al Concili de Trento
1576-1582 Gómez Zapata Nomenat bisbe de Conca
1583-1591 Jerónimo Manrique de Lara Nomenat bisbe d'Àvila
1591-1600 Sancho Dávila Toledo Nomenat bisbe de Jaén. Fundà el Seminari de San Fulgencio.
1600-1602 Juan de Zúñiga També inquisidor general.
1603-1606 Alonso Coloma
1607-1615 Francisco Martínez Cisneros
1615-1616 Francisco de Gamarra
1616-1618 Alfonso Márquez de Prado Nomenat bisbe de Segòvia
1618-1635 Antonio Trejo (O.F.M.)
1637 - 1640 Francisco Manso de Zúñiga Nomenat Arquebisbe de Burgos
1640-1644 Mendo de Benavides
1645 - 1648 Juan Vélez de Valdivieso
1649 - 1656 Diego Martínez Zarzosa Nomenat bisbe de Màlaga
1656-1662 Andrés Bravo de Salamanca Nomenat bisbe de Sigüenza
1662-1663 Juan Bravo Lasprilla
1664 - 1672 Mateo Segade Bugueiro
1673 - 1684 Francisco de Rojas Borja
1685 - 1694 Antonio Medina Chacón
1695 Francisco Joaniz de Echalaz
1696 - 1704 Francisco Fernández Angulo
1705 - 1724 Cardenal Luis Antonio de Belluga Moncada
1724-1741 Tomás José Ruiz de Montes
1742 - 1752 Juan Mateo López
1753 - 1772 Diego de Rojas y Contreras Construeix el Palau Episcopal de Cartagena
1773 - 1784 Manuel Rubín de Celis
1785 - 1788 Manuel Felipe Miralles
1789 - 1805 Victoriano López Gonzalo
1806 - 1820 José Ximénez Sánchez [3]
1821 - 1825 Antonio de Posada Rubín de Celis Desposseït
1825-1840 José Antonio de Azpeytia
1847 - 1860 Mariano Barrio Fernández Nomenat Arquebisbe de València
1861 - 1875 Francisco Landeira Sevilla Participà al Concili Vaticà I
1876 - 1884 Diego Mariano Alguacil Rodríguez
1885 - 1902 Tomás Bryan Livermore
1903 - 1931 Vicente Alonso Salgado
1935 - 1949 Miguel de los Santos Díaz Gómara
1950 - 1969 Ramón Sanahuja y Marcé Assistí al Concili Vaticà II
1969-1978 Miguel Roca Cabanellas
1978-1998 Javier Azagra Labiano bisbe emèrit des de 1998. Murió en Múrcia el 16 de novembre de 2014, als 91 anys.
1998-2005 Manuel Ureña Pastor traslladat com a Arquebisbe de Saragossa
2005-2009 Juan Antonio Reig Plà Nomenat bisbe d'Alcalá de Henares
Des del 2009 José Manuel Lorca Planes Primer bisbe murcià de la diòcesi

Demografia[modifica]

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clero secular clero regular batejats
per sacerdot
homes dones
1950 843.350 843.350 100 228 75 303 2.783 0 101 860 214
1969 854.866 856.866 99,8 417 104 521 1.978 0 172 1.190 210
1980 949.467 957.010 99,2 364 104 468 2,028 0 184 1.279 293
1990 983.949 1.058.000 93,0 355 97 452 2.176 0 199 1.171 283
2000 1,040.000 1.115.068 93,3 413 96 509 2.043 0 154 934 290
2006 1,195.792 1.335.792 89,5 395 91 486 2.460 0 143 894 291
2013 1.253.282 1.474.449 85,0 403 77 480 2.611 0 145 744 291
Font:The Hierarchy of the Catholic Church.[4]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Negueruela, Iván. Murcia por una mitra: la ilegalidad del traslado del obispado de Cartagena a Murcia por Sancho IV. Editorial Áglaya, 2008. ISBN 84-9566-904-8. 
  2. Región de Murcia Digital. "La puerta principal tiene las figuras de Santiago el Mayor y San Basilio, primer obispo de Cartagena". Enlace.
  3. Para la biografia d'aquest prelat vegeu, Esteban Sánchez Manzano y Jesús Ángel Sánchez Rivera: José Jiménez Sánchez, ilustre obispo de Cartagena-Murcia (1806-1820), Madrid, Parroquia de Hinojosa de San Vicente, 2007. (160 pp. + 40 ilustrac. / ISBN 978-84-690-5639-4)
  4. The Hierarchy of the Catholic Church. «diocese of Cartagena (en España)» (en anglès).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Cartagena Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 37° 59′ 02″ N, 1° 07′ 42″ O / 37.9838°N,1.1283°O / 37.9838; -1.1283