Bisbat de Görlitz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Görlitz
Dioecesis Gorlicensis
Goerlitz Kathedrale St Jakobus.jpg
La catedral de Görlitz

Localització
Karte Bistum Görlitz.png
 51° 08′ 42″ N, 14° 58′ 45″ E / 51.14505°N,14.97905°E / 51.14505; 14.97905
Alemanya Alemanya
Saxònia
Parròquies 20
Població
Total 829.200
• Densitat 85,48 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de arquebisbat de Berlín
Superfície 9.700 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 28 de juny de 1972
Patrocini Eduvigis d'Andechs
Catedral Sant Jaume
Organització política
• Bisbe Wolfgang Ipolt
Altres

Lloc web bistum-goerlitz.de
Modifica les dades a Wikidata


El bisbat de Görlitz (alemany: Bistum Görlitz, llatí: Dioecesis Gorlicensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Berlín. Al 2013 tenia 28.503 batejats sobre una població de 829.200 habitants. Actualment està regida pel bisbe Wolfgang Ipolt.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn parts de Brandenburg i de Saxònia, a la frontera de Polònia.

La seu episcopal és la ciutat de Görlitz, on es troba la catedral de Sant Jaume.

El territori s'estén sobre 9.700 km², i està dividit en 20 parròquies, agrupades en 3 vicariats: Cottbus-Neuzelle, Lübben-Senftenberg i Görlitz-Wittichenau.

Història[modifica]

L'administració apostòlica de Görlitz va ser establerta el 28 de juny de 1972 amb el decret Quo aptius spiritualibus de la Congregació per als Bisbes, i comprenia porcions de l'arxidiòcesi de Wroclaw que van romandre en territori alemany després del canvi de les fronteres que va seguir a la Segona Guerra Mundial.

Després de l'acord de 4 de maig de 1994 entre la Santa Seu i els länder de Brandenburg i de Saxònia,[1] el 27 de juny de 1994 l'administració apostòlica va ser elevada a diòcesi amb la butlla Solet usque del Papa Joan Pau II i va fer sufragània de l'arxidiòcesi de Berlín. Al mateix temps es va redefinir els límits amb seus veïnes de Berlín i Magdeburg.

D'acord amb la Convenció de 4 de maig, el dret d'elecció dels bisbes quedà en mans del capítol de la catedral d'una llista de tres noms proposats per la Santa Seu, de conformitat amb l'article 6 del concordat amb Prússia de 1929.[2]

Amb el breu Semper studuit del 21 de setembre de 1994,[3] Santa Eduvigis d'Andechs va ser proclamada patrona de la diòcesi.

Episcopologi[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 28.503 batejats sobre una població de 829.200 persones, equivalent al 3,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1980 70.000 1.000.000 7,0 88 81 7 795 5 8 219 59
1990 60.000 930.000 6,5 77 73 4 779 7 4 173 57
1999 49.200 920.000 5,3 68 62 6 723 5 6 130 57
2000 49.200 920.000 5,3 66 60 6 745 5 6 115 57
2001 48.500 920.000 5,3 63 58 5 769 6 8 106 55
2002 48.500 910.000 5,3 66 61 5 734 6 6 104 55
2003 48.000 905.000 5,3 58 54 4 827 6 5 97 55
2004 35.000 890.000 3,9 57 55 2 614 6 3 91 52
2006 32.203 792.824 4,1 59 57 2 545 4 3 81 46
2013 28.503 829.200 3,4 50 47 3 570 5 5 53 20

Notes[modifica]

  1. AAS 87 (1995), pp. 138-145.
  2. Convenzione, art. 3.
  3. AAS 87 (1995), pp. 232-233.

Fonts[modifica]