Bisbat de Görlitz

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Bisbat de Görlitz
Dioecesis Gorlicensis
Bistum Görlitz
La catedral de Görlitz
Localització
País Alemanya Alemanya
Territori Saxònia
Metropolitana arquebisbat de Berlín
Diaconats 3
Coordenades 51° 09′ N, 14° 59′ E / 51.150°N,14.983°E / 51.150; 14.983Coord.: 51° 09′ N, 14° 59′ E / 51.150°N,14.983°E / 51.150; 14.983
Geografia
Àrea 9,700 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2014)
829.200
28.503 (3,4%)
Parròquies 20
Altres dades
Ritus romà
Establiment 28 de juny de 1972
Catedral Sant Jaume
Sant patró Eduvigis d'Andechs
Sacerdots diocesans 50
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Wolfgang Ipolt
Mapa

En vermell apareix el territori de l'arquebisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El bisbat de Görlitz (alemany: Bistum Görlitz, llatí: Dioecesis Gorlicensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Berlín. Al 2013 tenia 28.503 batejats sobre una població de 829.200 habitants. Actualment està regida pel bisbe Wolfgang Ipolt.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn parts de Brandenburg i de Saxònia, a la frontera de Polònia.

La seu episcopal és la ciutat de Görlitz, on es troba la catedral de Sant Jaume.

El territori s'estén sobre 9.700 km², i està dividit en 20 parròquies, agrupades en 3 vicariats: Cottbus-Neuzelle, Lübben-Senftenberg i Görlitz-Wittichenau.

Història[modifica]

L'administració apostòlica de Görlitz va ser establerta el 28 de juny de 1972 amb el decret Quo aptius spiritualibus de la Congregació per als Bisbes, i comprenia porcions de l'arxidiòcesi de Wroclaw que van romandre en territori alemany després del canvi de les fronteres que va seguir a la Segona Guerra Mundial.

Després de l'acord de 4 de maig de 1994 entre la Santa Seu i els landers de Brandenburg i de Saxònia,[1] el 27 de juny de 1994 l'administració apostòlica va ser elevada a diòcesi amb la butla Solet usque del Papa Joan Pau II i va fer sufragània de l'arxidiòcesi de Berlín. Al mateix temps es va redefinir els límits amb seus veïnes de Berlín i Magdeburg.

D'acord amb la Convenció de 4 de maig, el dret d'elecció dels bisbes quedà en mans del capítol de la catedral d'una llista de tres noms proposats per la Santa Seu, de conformitat amb l'article 6 del concordat amb Prússia de 1929.[2]

Amb el breu Semper studuit del 21 de setembre de 1994,[3] Santa Eduvigis d'Andechs va ser proclamada patrona de la diòcesi.

Episcopologi[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 28.503 batejats sobre una població de 829.200 persones, equivalent al 3,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1980 70.000 1.000.000 7,0 88 81 7 795 5 8 219 59
1990 60.000 930.000 6,5 77 73 4 779 7 4 173 57
1999 49.200 920.000 5,3 68 62 6 723 5 6 130 57
2000 49.200 920.000 5,3 66 60 6 745 5 6 115 57
2001 48.500 920.000 5,3 63 58 5 769 6 8 106 55
2002 48.500 910.000 5,3 66 61 5 734 6 6 104 55
2003 48.000 905.000 5,3 58 54 4 827 6 5 97 55
2004 35.000 890.000 3,9 57 55 2 614 6 3 91 52
2006 32.203 792.824 4,1 59 57 2 545 4 3 81 46
2013 28.503 829.200 3,4 50 47 3 570 5 5 53 20

Notes[modifica]

  1. AAS 87 (1995), pp. 138-145.
  2. Convenzione, art. 3.
  3. AAS 87 (1995), pp. 232-233.

Fonts[modifica]