Bisbat de Gap

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:47, 20 set 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La diocèsi o bisbat de Gap és una jurisdicció eclesiàstica de França, a Provença amb centre a la ciutat de Gap als Alts Alps. Actualment se sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

La diòcesi dataria del segle iv. Les tradicions que estableixen com a primer bisbe a Sant Demetri, molt abans, són discutides. Albanès esmenta com a bisbes al màrtir sant Tigridi (segle iv) i a sant Remei (394-419) al qual Louis Duchesne fa bisbe d'Antibes, i que va estar implicat en la lluita entre el papa Zòsim i el bisbe Pròcul de Marsella. Segons Duchesne el primer bisbe històric fou Constantí o Constanci present al Concili d'Epaone el 517. El patró de la seu fou el bisbe sant Arnudi (1065–1078). la diòcesi fou suprimida pel concordat del 1801 i unida a Digne. Fou restablerta el 1822 amb l'antiga diòcesi i part de l'antiga d'Ambrun, però la seu metropolitana d'aquesta havia passat a Ais de Provença. El 2008 el papa va agregar a la seu de Gap l'antic títol metropolità d'Ambrun

Llista de bisbes de Gap

  1. Sant Demetri (final del segle i)
  2. Sant Tigridi (segle iv)
  3. Sant Remei (394-419)
  4. Sant Constantí (439)
  5. Constanci (517-529)
  6. Vel·lesi (541-554)
  7. Sagitari (560?-578)
  8. Sant Arei (579-610 ?)
  9. Valató (610 ?-614)
  10. Potentíssim (650 ?)
  11. Simforià Abó (700-738), oncle del patrici Abbó
  12. Donadeu (788)
  13. Biracó (879-879)
  14. Cast (950)
  15. Hug I (971-1000)
  16. Ferald de Niça (1000-1040).[1]
  17. Rodolf (1044-1050)
  18. Ripert (1053-1060)
  19. Sant Arnudi (Sant Arnoux) (1065-1078?)
  20. Laugier I (1079-1081)
  21. Odiló (1085 ?)
  22. Isoard (1090 ?-1105)
  23. Laugier II (1106-1122)
  24. Pere Grafinel (1122-1130)
  25. Guillem I (1131-1149)
  26. Ramon (1150-1156)
  27. Gregori (1157-1180)
  28. Guillem II (1180-1188)
  29. Frederic (1198-1199)
  30. Guillem de Gières (1199-1211)
  31. Hug II (1215-1217), després arquebisbe d'Arle.
  32. Guigó (1217-1219)
  33. Guillem d'Esclapon (1219-1235), abat de Lérins
  34. Robert (1235-1251)
  35. Otó de Grassa (1251-1281)
  36. Ramon de Mévouillon (1282-1289)
  37. Jofre de Lincel (1289-1315)
  38. Olivier de Laye (1315-1316)
  39. Bertran de Lincel (1316-1318), nebot de Jofré
  40. Guillem d'Étienne (1318-1328)
  41. Dragonnet de Montauban (1328-1349)
  42. Enric de Poitiers (1349-1353)
  43. Gilbert de Mendegaches ([1353]-1357), bisbe de Saint-Pons-de-Thomières
  44. Jaume de Deaux (1357-1362), abans bisbe de Montauban, després bisbe de Nimes el 1362, nebot de Bertrand de Deaux
  45. Guillem Fournier (1362-1366)
  46. Jaume Artaud (1366-1399)
  47. Ramon de Bar (1399-1404)
  48. Joan des Saints (1404-1409), després bisbe de Meaux
  49. Antoni Juvénis (1409-1411?)
  50. Alexis de Siregno (1409-1411)
  51. Laugier Sapor (1411-1429)
  52. Guillem de Forestier (1429-1442), abans bisbe de Magalona
  53. Gaucher de Forcalquier (1442-1484)
  54. Esquerrà de Forcalquier (1442- 1484)
  55. Gabriel de Sclafanatis (1484-1526)
  56. Gabriel de Clermont (1526-1571)
  57. Pierre Paparin (1572-1600)
  58. Charles-Salomon du Serre (1600-1637)
  59. Charles-Salomon de l'Hivernacle (1600- 1637)
  60. Artur de Lionne (1639-1662)
  61. Pierre Marion (1662-1675)
  62. Guillem de Meschatin (1677-1679)
  63. Victor-Augustin Méliand (1679-1692)
  64. Charles-Béningne Hervé (1692-1705)
  65. François de Malissoles (1706-1738)
  66. Claude de Cabane (1739-1741)
  67. Jacques de Condorcet (1741-1754), oncle del marquès Nicolas de Condorcet i nebot de Jean d'Yse de Saléon, bisbe d'Agen i de Rodès, després arquebisbe de Viena
  68. Pierre-Annet de Pérouse (1754-1763, nebot de François de Malissoles
  69. François de Narbonne-Lara (1764-1774)
  70. François de Jouffroy (1774-1777)
  71. Jean-Baptiste-Marie de Maillé de La Tour-Landry (1778-1784)
  72. François de Vareille (1784-1801)
  73. Ignace de Cazeneuve, bisbe constitucional
  74. André Garnier, bisbe constitucional
  75. Toussaint-Alphonse-Marie de Sinéty, bisbe nomenat
  76. Louis de Villeneuve-Bargemont, bisbe nomenat
  77. François-Antoine Arbaud 1823-1836
  78. Nicolas-Augustin de la Croix d'Azolette 1837-1840
  79. Louis Rossat 1841-1844
  80. Jean-Irénée Depéry 1844-1861
  81. Victor-Félix Bernadou 1862-1867
  82. Aimé-Victor-François Guilbert 1867-1879
  83. Jean-Baptiste Jacquenet 1881-1884
  84. Jean-Baptiste-Léon Gouzot 1884-1887, traslladat a Auch el 1887
  85. Jean-Alphonse Blanchet 1887-1888
  86. Prosper Amable Berthet 1889-1914
  87. Gabriel-Roch de Llobet 1915-1925, traslladat a Avinyó com coadjutour el 1925.
  88. Jules-Géraud Saliège 1925-1928, traslladat a Tolosa de Llenguadoc el 1928
  89. Camille Pic 1928-1932, traslladat a Valença el 1932
  90. Auguste-Callixte-Jean Bonnabel 1932-1961, jubilat el 1961
  91. Georges Jacquot 1961-1966, traslladat a Marsella el 1966
  92. Robert-Joseph Coffy 1967-1974, traslladat a Albi el 1974
  93. Pierre-Bertrand Chagué 1975-1980
  94. Raymond-Gaston Séguy 1981-1987, traslladat a Autun el 1987
  95. Georges Lagrange 1988-2003, jubilat el 2003
  96. Jean-Michel di Falco 2003-

Notes i referències

  1. « L'ordre de Cluny à la fin du Moyen Âge : le vieux pays clunisien, XIIe-XVe siècles », par Denyse Riche, publicat per la Univeritat de Saint-Étienne, 2000, pàg. 113.

Bibliografia

  • Joseph Hyacinthe Albanès, Ulysse Chevalier (completat, anotat i publicat per), Gallia christiana novissima. Histoire des archevêchés, évêques et abbayes de France d'après les documents authentiques recueillis dans les registres du Vatican et les archives locales,
  • Catholic-Hierarchy a catholic-hierarchy.org