Bisbat de Lübeck

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Escut del bisbat
Mapa de situació, en blau els dominis eclesiàstics, en color més fosc el principat-bisbat de Lübeck el 1648.

El Bisbat de Lübeck fou una diòcesi catòlica i un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Història[modifica]

Escut del príncep-bisbe a Siebmacher, 1605. Després la mitra va passar a ser part de l'escut que més tard va canviar el color gules per atzur

La diòcesi original fou fundada vers 970 per l'emperador Otó I a la Marca dels Bil·lungs o Marca Bil·lunga a Oldenburg de l'Holstein (Aldinborgo Starigard), l'antiga capital de la tribu pagana dels wagris. Oldenburg fou llavors una diòcesi sufragània de l'arquebisbat de Bremen, destinada a cristiniatzar als obotrites. Tanmateix durant la revolta eslava de 983, els wagris es van lliurar de la supremacia Imperial i el 1038, els bisbes van ser impedits d'entrar a la seva diòcesi. El 1052, les diòcesis de Ratzeburg i Schwerin se segregaren d'Oldenburg i cap bisbe no s'hi va nomenar després de 1066.

Després que el comte saxó Enric de Badewide hagués fet campanya a Wàgria a l'est de la frontera (limes) de Saxònia el 1138/39, un nou bisbe d'Oldenburg, Vicelinus fou nomenat el 1149. Enric el Lleó, duc de Saxònia, ca traslladar la seu de la diòcesi d'Oldenburg a Lübeck el 1160. Quan el ducat de Saxònia es va dissoldre amb la deposició d'Enric el 1180, el bisbat va obtenir immediatesa imperial i va passar a ser un estat de l'Imperi (reichsunmittelbar), un principat-bisbat.

Els conflictes van sorgir després que la ciutat de Lübeck guanyés immediatesa imperial el 1226; el territori de l'estat eclesiàstic es va centrar al voltant d'Eutin, ciutat que el 1309 va esdevenir la residència dels bisbes.

Catedral de Lübeck

El bisbat no va intentar combatre la Reforma Protestant. El 1531 la ciutat lliure de Lübeck, a instàncies de Johannes Bugenhagen, s'havia tornat protestant, i va impedir la predicació catòlica a la part de la diòcesi de Lübeck sota domini de la ciutat. I el 1535 el capítol de la catedral de Lübeck i subsegüent tots eles seus territoris diocesans adoptaren la confessió luterana. El príncep-bisbe va passar a ser elegit pel Capítol; des de 1586, tots els administradors del principat-bisbat foren membres de la casa de ducs de Holstein-Gottorp una branca de la casa d'Oldenburg. Després de la pau de Westfàlia de 1648, Lübeck fou un dels dos principats-bisbats protestants de l'Imperi (juntament amb Osnabrück, que era alternativament dirigit per un bisbe protestant i un bisbe catòlic).

Principat i regió de Lübeck[modifica]

Amb el Reichsdeputationshauptschluss de 1803, el principat-bisbat fou secularitzat i mediatotzat i va esdevenir el Principat de Lübeck que fou donat al Ducat d'Oldenburg, del qual l'últim príncep-bisbe, Pere I de Holstein-Gottorp era també príncep regent. El 1803 el principat comprenia 9,5 milles quadrades alemanyes amb 22.000 habitants i la seva capital era Eutin.

Els exclavaments d'Oldenburg: el Principat de Lübeck a partir de 1868 (a dalt) i el Principat de Birkenfeld (sota).
Escut del Principat de Lübeck a partir de 1829.

Entre 1810 a 1814 el principat fou annexionat a França com a part del departement de les Boques de l'Elba, abans que fos restituït al Ducat d'Oldenburg. El Ducat d'Oldenburg, que portava el nom de la seva capital Oldenburg, compartia el seu nom amb la ciutat d'Oldenburg a Holstein, la seu original del bisbat, només per una coincidència.

Escut del districte d'Eutin.

Després de la Guerra Austroprussiana el 1867 el principat fou ampliat amb la batllia (abans de Holstein) d'Ahrensbök, com a compensació per reclamacions hereditàries de l'Casa d'Oldenburg a Holstein. Després que Oldenburg es convertís en una república el 1918 l'àrea de l'antic principat romania un exclavament de l'estat lliure d'Oldenburg ara anomenat "Regió de Lübeck".

El 1937 la regió fou incorporada a la província prussiana de Schleswig-Holstein per un redesplegament territorial segons l'Acta del Gran Hamburg. La Regió de Lübeck llavors va esdevenir el sistricte d'Eutin, que fou fusionat amb el districte veí d'Oldenburg a Holstein per formar el nou districte de Holstein Oriental o Ostholstein el 1970.

L'Església luterana, des de la Reforma Protestant comprèn la majoria dels habitants, romasos una entitat separada, anomenada Església Estatal Luterana Evangèlica de la Regió Oldenburgiana de Lübeck (alemany. Evangelisch-Lutherische Landeskirche des oldenburgischen Landesteils Lübeck, presidit per una personalitat de L'església estatal Luterana Evangèlica de Lübeck fins que es va fusionar amb la veïna Landeskirchen per formar l'Església Evangèlica Luterana del Nord de l'Elba el 1977.

Geografia[modifica]

L'estat tenia una àrea de 541 km²; la ciutat imperial de Lübeck no en feia part, i la seva única ciutat de rellevància era Eutin.

Bisbes d'Oldenburg (Aldinborg/Starigard) i Lübeck[modifica]

Bisbes d'Oldenburg (970-1160)[modifica]

Bisbes d'Oldenburg (970-1160)
Bisbes Vida Govern Notes Imatge Escut
Bisbes d'Oldenburg (Aldinborg/Starigard)
Mareus 952–968  també Marcus, Marko
Ekward 968–974  
Wago 974–983  
Egizo 983–988  
Volkward 989–990  
Reginbert 992–1013  
Bernat 1013–1023   alemany: Bernhard
Reinald 1023–1030   alemany Reinhold
Meinher 1030–1038  
Abelin 1038–1048  
Ehrenfried 1051–1066  
seu vacant 1066–1149  
Vicelinus vers 1090–1154 1149–1154  després de la destrucció d'Oldenburg a Holstein pels danesos el 1149 la seu episcopal provisionally es va trasllada a l'església de Sant Pere a Bosau, construïda el 1151
Vicelinus
Gerald 1155–1163   El 1156 Gerald va començar a constrïr la catedral de Sant Joan a Oldenburg. El 1160 la seu es va traslladar a Lübeck

Prínceps-bisbes catòlics de Lübeck (1160-1535)[modifica]

Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1160–1535)
Bishops Life Reign Notes Image Coat-of-arms
Bishops of Lübeck
Gerald of Oldenburg (Lübeck) 1155–1163  In 1156 Gerald started the construction of St. John's Cathedral in Oldenburg. In 1160 the see moved to Lübeck
Conrad of Riddagshausen
as Conrad I
1164–1172  under his reign Lübeck's St. Peter's Church, the city's second main church, was established
Henry of Brussels
as Henry I
1172–1182  on his Holy Orders Duke Henry the Lion laid the cornerstone for the Lübeck Cathedral

Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1180–1535)[modifica]

Prínceps-Bisbes catòlics de Lübeck (1180–1535)
Prínceps-bisbes Vida Govern Notes Imatge Escut
Enric de Brussel·les
com Enric I
1172–1182
Conrad II 1183–1184  
Teodoric I 1186–1210   alemany Dietrich I
Bertold 1210–1230   alemany Berthold
Joan I 1230/1231–1247   alemany Johannes I
Albert Suerbeer
com Albert I
nascut vers 1200 1247–1253   abans arquebisbe d'Armagh (1240–1246), Administrador de la diòcesi de Chiemsee (1246–1247), després Príncep-Arquebisbe de Riga (1253–1273)
Joan de Diest
com Joan II
1254–1259   alemany Johannes II, també Dyst o Deest, + 21 de setembre de 1259
Joan de Tralau
com Joan III
1260–1276   alemany Johannes III, també Tralowe, + 4 de gener de 1276; Rodolf I el va investir amb el principat; va fundar el castell episcopal a Eutin
Burkhard of Serkem nascut vers 1236 1276–1317
Burkhard of Serkem
Heinrich Bochholt
com Enric II
1317–1341  
Heinrich Bochholt
Johannes Mul
com Joan IV
nascut vers 1291 1341–1350   alemany Johannes IV, també Muel o Muhl
Burkhard of Serkem
Bertram Cremon 1350–1377  + 5 de gener de 1377
Bertram Cremon
Nicolaus Vollkrathen
com Nicolau I
?–1392 1377–1379  alemany Nikolaus I, també anomenat Ziegenbock, des de 1379 Bisbe de Meissen
Conrad de Geisenheim
com a Conrad III
1379–1386  també Gysenheim, Giesenheim, Beymondi; nascut a Geisenheim, + 30 de maig de 1386 a Lübeck.
John of Klenedenst
com Joan V
1386–1387   alemany Johannes V, també Clendenst, Kleendienst, o Kleindienst, nascut a Lübeck, + 3 d'agost de 1387
Eberhard Attendorn
com Eberard I
1387–1399  també Everhardus d'Atendorn, Evert von Attenderen, Athendorn; nascut a Lübeck, + 21 de març de 1399.
Johann Hundebeke
com Joan VI
1399–1420   alemany Johannes VI, també Dülmen, Johann Dulmen, nascut a Dülmen, + 1 de gener 1420 a Lübeck
Johannes Schele
com Joan VII
nascut vers 1385/1390 1420–1439  alemany Johannes VII
Nicolaus Sachau
com Nicolau II
nascut vers 1385 1439–1449   alemany Nikolaus II, també Czachow
Arnold Westphal nascut 1399 1450–1466  
Albert Krummendiek
com Albert II
nascut 1417/1418 1466–1489  també Krummediek; va donar la creu triomfal creada per Bernt Notke a la catedral de Lübeck el 1477
Albert II
Thomas Grote nascut vers 1425 1489–1492  
Dietrich Arndes
com Teodoric II
nascut 1442 1492–1506  també Diderich Arnd, Theodorich Arndes, Arends
Wilhelm Westphal nascut 1443 1506–1509  
Johannes Grimholt
com Joan VIII
vers 1450 1510–1523  alemany Johannes VIII, també Grymmolt o Grymmelt
Johannes Grimholt
Heinrich Bockholt
com Enric III
nascut 1463 1523–1535   també Bokholt, Buchholtz; des de1531 la ciutat de Lübeck va adoptar el Luteranisme i va prohibir la predicació catòlica

Prínceps-bisbes catòlics i luterans de Lübeck (1535–1586)[modifica]

Prínceps-bisbes catòlics i luterans de Lübeck (1535–1586)
Prínceps-Bisbes Vida Govern Notes Imatge Escut
Detlev von Reventlow nascut vers 1485 1535–1535  també Ditlev; primer príncep-bisbe luterà, iniciador de la reforma a Lübeck
Balthasar Rantzau vers 1497 1536–1547   confirmació papal
Jodokus Hodfilter nascut 1500 1547–1551   també Hodefilter, confirmat pel papa
Theodor von Rheden
com Teodoric III
nascut 1492–1556 1551–1554   també Theodorich, Dietrich von Reden, confirmat pel papa, va renunciar
seu vacant 1554–1556  
Andreas von Barby nascut 1508 1556–1559   sense confirmació papal
Johannes Tiedemann
com a Joan IX
1559–1561  alemany Johannes IX, confirmació papal
Johannes Tiedemann
Eberhard von Holle
com Eberard II
nascut 1531/1532 1561–1586  confirmació papal; va completar la Reforma
Eberhard von Holle

Administradors Luterans del Principat-Bisbat (1586–1803)[modifica]

Administradors Luterans del Principat-Bisbat
Administradors Vida Govern Notes Imatge Escut
Joan Adolf, Duc d'Holstein-Gottorp 1575–1616 1586–1607   també Administrador del principat-arquebisbat de Bremen (1589–1596) i co-governant del ducat d'Holstein-Gottorp i Schleswig-Holstein-Gottorp (1590–1616)
Joan Adolf de Holstein Gottorp
Joan Frederic duc d'Schleswig-Holstein-Gottorp nascut 1579 1607–1634   també administrador del Principat-Arquebisbat de Bremen (1596–1634) i del Principat-bisbat d'Erden (1631–1634)
Joan Frederic
Joan X d'Schleswig-Holstein-Gottorp nascut 1606 1634–1655   alemany Hans
Joan X d'Schleswig-Holstein-Gottorp
Cristià Albert d'Schleswig-Holstein-Gottorp 1641–1695 1655–1666   co-duc (1659–1695)
Cristià Albert
August Frederic d'Holstein-Gottorp nascut 1646 1666–1705   August Frederic d'Holstein-Gottorp
Cristià August d'Holstein-Gottorp nascut 1673 1705–1726  
Cristià August
Carles August d'Holstein-Gottorp nascut 1706 1726–1727  
Carles August
Adolf Frederic, Duc d'Holstein-Gottorp 1710–1771 1727–1750  rei de Suècia des de 1751
Adolf Frederic
Frederic August I d'Oldenburg b. 1711 1750–1785   pel Tractat de Tsarskoye Selo el 1773 també governava el Ducat d'Oldenburg
Frederic August
Pere Frederic Lluís, Duc d'Holstein-Gottorp 1755–1829 1785–1803   el 1803 el principat-bisbat fou secularitzat i convertit en el Principat de Lübeck fins del Ducat d'Oldenburg; també duc d'Oldenburg (1823–1829)
Pere Frederic Lluís

Personalitats de l'Església Evangelica Lutherana de l'Estat a Lübeck (Eutin) (1921–77)[modifica]

El duc Frederic August i successors van servir com a summus episcopus de l'Església Evangelica Lutherana del ducat d'Oldenburg, incloent el Principat de Lübeck. Després de l'abdicació del duc el 1918 l'església luterana al principat es va constituir en església evangèlica luterana de la regió de Lübeck dins de l'estat lliure d'Oldenburg amb efectes de 19 de maig de 1921.
Personalitat d'Església Evangèlica Luterana de l'Estat a la Regió de Lübeck (Eutin)[1]
Prebosts/Bisbes Vida Govern Notes Imatge Escut
Paul Rahtgens 1867–1929 1921–1929   primer Superintendent i després Prebost
Wilhelm Kieckbusch 1891–1987 1930–1978   Prebost (1930–61), després Bisbe
L'1 de gener de 1978 l'Església Evangèlica Luterana de l'Estat es va unir a la veïna Landeskirchen en la nova Església Evangèlica Luterana del Nord de l'Elba, que va crear una posició de bisbes del districte d'Holstein-Lübeck (Sprengel Holstein-Lübeck) entre 1978 i 2008.

Fonts[modifica]

  • Friedrich Wilhelm Ebeling, Die deutschen Bischöfe bis zum Ende des sechzehnten Jahrhunderts - Biographisch, literarisch, historisch und kirchenstatistisch dargestellt, vol. 1, Leipzig 1858, S. 562-589.
  • Ernst Friedrich Mooyer, Verzeichnisse der deutschen Bischöfe seit dem Jahre 800 nach Chr. Geb., Minden 1854, S. 56-57.
  • Hermann Grote, Stammtafeln, Leipzig 1877
  • At Meyers Konversationslexikon, 4th ed., 1885-92

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Lübeck Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Va quedar separada de l'Església Evangelica Luterana d'Oldenburg primer com església evangèlica luterana de la regió de Lübeck dins de l'estat lliure d' Oldenburg (1921), i després de 1937 rebatejada Església Evangèlica Luterana de'Eutin.