Bisbat de Mans

Bisbat de Mans

Dades
Tipus	bisbat catòlic
Religió	catolicisme
Història
Creació	segle V
Activitat
Superfície	6.244 km²
Membres	364.300 (2019)
Governança corporativa
Seu	Le Mans (França)
Presidència	Jean-Pierre Vuillemin (en) (2023–)
Bisbe	Yves Le Saux
Lloc web	sarthe.catholique.fr
Localització geogràfica

La diòcesi de Mans o del Mans o de Le Mans és una jurisdicció de l'Església Catòlica creada canònicament al segle v.

Història

Fou creada per sant Julià, que en fou el primer bisbe. Des de 836, la diòcesi es va agermanar a la de Paderborn, a Alemanya. A l'Antic Règim la diòcesi del Mans s'estenia sobre tot Maine i més enllà i comprenia:

• Tot el Sarthe excepte els municipis següents (parròquies de l'Anjou): Arthezé, Bazouges-sur-le-Loir, Bousse, Chenu, Courtillers, Cré, Créans (Clermont-Créans: Clermont formava part de la diòcesi), Crosmières, Dissé-sous-le-Lude, Dureil, La Bruère-sur-Loir, La Chapelle-aux-Choux, La Chapelle-d'Aligné, La Flèche, Le Bailleul, Le Lude, Louailles, Melleray, Montmirail, Notre-Dame-du-Pé, Parcé-sur-Sarthe, Pincé, Précigné, Saint-Germain-d'Arcé, Savigné-sous-le-Lude, Thorée-les-Pins, Villaines-sous-Malicorne i Vion.
• Tot el Mayenne excepte els municipis següents (parròquies de l'Anjou):

Ampoigné, Argenton-Notre-Dame, Athée, Azé, Ballots, Bazouges, Bierné, Bouchamps-lès-Craon, Brains-sur-les-Marches, Château-Gontier, Chatelain, Chemazé, Chérancé, Congrier, Coudray, Craon, Cuillé, Daon, Denazé, Fontaine-Couverte, Gastines, La Boissière, La Chapelle-Craonnaise, La Roë, La Rouaudière, La Selle-Craonnaise, Laigné, Laubrières, Livré, Loigné-sur-Mayenne, Marigné-Peuton, Mée, Ménil, Méral, Niafles, Peuton, Pommerieux, Renazé, Saint-Aignan-sur-Roë, Saint-Denis-d'Anjou, Saint-Erblon, Saint-Fort, Saint-Laurent-des-Mortiers, Saint-Martin-du-Limet, Saint-Michel-de-Feins, Saint-Michel-de-la-Roë, Saint-Poix, Saint-Quentin-les-Anges, Saint-Saturnin-du-Limet, Senonnes et Simplé.

• El municipi d'Eure i Loir de Saint-Bomer
• Els municipis d'Indre-i-loira de Chemillé-sur-Dême, Epeigné-sur-Dême, Les Hermites i Marray.
• Els municipis del Loir i Cher següents:

Ambloy, Artins, Baillou, Bonneveau, Cellé, Couture-sur-Loir, Fontaine-les-Coteaux, Fortan, Houssay, Huisseau-en-Beauce, Lavardin, Les Essarts, Les Hayes, Les Roches-l'Évêque, Lunay, Marcilly-en-Beauce, Montoire-sur-le-Loir, Montrouveau, Saint-Arnoult, Saint-Georges-du-Bois, Saint-Jacques-des-Guérets, Saint-Martin-des-Bois, Saint-Rimay, Sargé-sur-Braye, Sasnières, Savigny-sur-Braye, Souday, Sougé, Ternay, Thoré-la-Rochette, Tréhet, Troo, Villavard, Villedieu-le-Château et Villiersfaux.

• Els municipis de l'Orne següents:

Antoigny, Avrilly, Bagnoles-de-l'Orne (commune créée en 1913), Banvou, Beaulandais, Bellou-le-Trichard, Ceaucé, Ceton, Champsecret, Ciral, Couterne, Domfront, Dompierre, Gandelain, Geneslay, Haleine, Héloup, Juvigny-sous-Andaine, L'Épinay-le-Comte, La Baroche-sous-Lucé, La Chapelle-d'Andaine, La Coulonche, La Ferrière-aux-Étangs, La Ferté-Macé, La Haute-Chapelle, La Motte-Fouquet, La Roche-Mabile, La Sauvagère, Lalacelle, Landivy, Lonlay-l'Abbaye, Loré, Lucé, Magny-le-Désert, Mantilly, Méhoudin, Passais, Perrou, Pouvrai, Rouellé, Saint-Bômer-les-Forges, Saint-Brice, Saint-Denis-de-Villenette, Saint-Fraimbault, Saint-Germain-du-Corbéis, Saint-Gilles-des-Marais, Saint-Mars-d'Égrenne, Saint-Maurice-du-Désert, Saint-Michel-des-Andaines, Saint-Ouen-le-Brisoult, Saint-Patrice-du-Désert, Saint-Roch-sur-Egrenne, Saint-Siméon, Sept-Forges, Tessé-Froulay, Tessé-la-Madeleine et Torchamp.

Després de la Revolució francesa, la diòcesi del Mans correspon als territoris dels departaments del Sarthe i del Mayenne.

El 30 de juny de 1855 la Diòcesi de Laval fou creat per desmembrament de la diòcesi del Mans, reduint a aquest al territori de Sarthe.

Els bisbes del Mans

• Sant Julià del Mans vers 340
• sant Toribi
• sant Pavaci
• sant Libori
• sant Víctor vers 440-490
• Toribi II 490-497
• sant Príncep 497-511
• Víctor II 511-530
• Severià 530-532
• sant Innocenci 532-543
• Escienfred 543-560
• Dòmnol 560-581
• Baudegisil 581-586
• sant Bertran del Mans 587-623
• sant Hadoí 623-v.655
• sant Berari I 655-670
• Aglibert 670-705
• Berari II 705-710
• Herlemond I 710-724
• Gauziolè 725-753 i 763-770
• Herlemond II 753-762
• Odingus 770-772
• Mèrol 772-785
• Josep 785 o 793-794
• Francó I 794-816
• Francó II 816-832
• Aldric 832-856
• Robert 856-vers 880
• Lambert vers 880-892
• Gonthier 892-908
• Hubert 908-939 o 940
• Mainard 940-960 (germà del vescomte del Maine Raúl III de Beaumont)
• Sigefroi de Bellesme 960-995
• Avergaud de Bellesme 995-1035
• Gervasi de Château-du-Loir o de Bellême 1036-1055
• Vulgrí 1055-1066
• Arnald 1067-1081
• Hoël 1085-1097
• Hildebert 1097-1125
• Guiu d'Étampes 1126-1135
• Hug de Saint-Calais 1135-1142
• Guillem de Passavant 1142-1186
• Renald 1186-1189
• Hamelí 1190-1214
• Nicolau 1214-1216
• Maurici 1215-1231, després arquebisbe de Rouen.
• Godofreu de Laval 1231-1234
• Sant Godofreu de Loudon 1234-1255
• Guillem Roland 1256-1260
• Godofreu Freslon 1260-1274
• Godofreu d'Assé 1274-1277
• Joan de Toulay 1277-1294
• Pere Le Royer 1294-1295
• Dionís Benet 1296-1298
• Robert de Clinchamp 1298-1309
• Pere Gougeul 1309-1326
• Guiu de Laval 1326-1338
• Godofreu de La Chapelle 1339-1350
• Joan III de Craon 1350-1355
• Miquel de Brêche 1355-1368
• Gonthier de Baignaux 1368-1385
• Pere de Savoisy 1385-1398
• Adam Chatelain 1398-1439
• Jean d'Ansières 1439-1451
• Martí Berruyer 1452-1467
• Teobald de Luxemburg 1468-1474, pseudocardenal
• Felip de Luxemburg primera vegada 1477-1507
• François de Luxembourg 1507-1509, també bisbe de Saint-Pons de Thomières
• Felip de Luxemburg, cardenal, segona vegada 1509-1519
• Lluís de Borbó-Vendôme 1519-1535, cardenal
• Renat del Bellay de Langey 1535-1546
• Joan del Bellay de Langey 1546-1556, cardenal
• Carles d'Angennes de Rambouillet 1559-1587, cardenal
• Claudi d'Angennes de Rambouillet 1588-1601
• Carles de Beaumanoir de Lavardin 1601-1637
• Emmeric-Marc de La Ferté 1637-1648
• Filibert-Emmanuel de Beaumanoir de Lavardin 1648-1671
• Lluís de La Vergne de Montenard de Tressan 1671-1712
• Pere-Roger del Crévy 1712-1729
• Carles-Lluís de Froulay de Tessé 1729-1767
• Lluís-André de Grimaldi 1767-1777
• Francesc-Gaspar de Jouffroy de Gonsans 1777-1790, darrer bisbe. La diocèsi fou suprimida (1790).

Jean Michel Joseph de Pidoll de Quintenbach

• Jacques-Guillaume-René-François Prudhomme de La Boussinière 1791-1793, bisbe constitucional
• Johann Michael Josef von Pidoll 1802-1819 primer bisbe concordatari
• Claude-Madeleine de La Myre-Mory 1819-1828
• Philippe-Marie-Thérèse-Gui Carron 1829-1833
• Jean-Baptiste Bouvier 1833-1854
• Jean-Jacques Nanquette 1855-1861
• Charles Fillion 1862-1874
• Hector d'Outremont 1875-1884
• Labouré 1884-1893, després arquebisbe de Rennes, cardenal
• Abel Gilbert 1894, mort com a bisbe titular d'Arsinoe el 1914
• Marià-Prosper de Bonfils 1898
• Raymond de la Porte 1912, mort bisbe de Bérisa 1926
• Georges Grente 1918, membre de l'Acadèmia francesa el 1936, arquebisbe el 1943, cardenal el 1953, honorat amb Pal·li Sagrat el 1954, mort cardenal arquebisbe-bisbe del Mans el 4 de maig de 1959
• Paul Chevallier 1959, mort el 1976 quan ja no era bisbe de Mans
• Bernard Alix nascit à Lorient el 23 d'agost de 1909, bisbe de Mans el 28 d'octubre de 1971, va dimitir per edat el 13 de setembre de 1981 i es va retirar a una abadia.
• Julien Gouet, 1981-1982 (va dimitir per edat)
• Georges Gilson 1982-1996, després arquebisbe de Sens-Auxerre
• Jacques Faivre 1997-2008, mort bisbe emèrit el 2010.
• Yves Le Saux 2008-

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Mans

• (francès) Lloc oficial
• (anglès) Fitxa a catholic-hierarchy.org

Referències

• Jean-Baptiste Guyard de La Fosse et Jean Colomb, Histoire des évêques du Mans, Ch. Richelet, Le Mans, 1837, 452 pàgs., en línia a Google Llibres
• La Grande Enciclopedie" (LGE), tome XXII, pàg. 1171
• Annuaire historique 1850 (any 1851), pàgs. 59-63
• Trésor de chronologie, pàgs. 1433-1434 i addenda, pàg. 2162