Bisbat de Lisieux

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bisbat de Lisieux
Dioecesis Lexoviensis
Diocèse de Lisieux
La catedral de Lisieux
Localització
País França França
Territori Flag of Normandie.svg Normandia
Metropolitana Arquebisbat de Rouen
Coordenades 49° 08′ 44″ N, 0° 13′ 32″ E / 49.14556°N,0.22556°E / 49.14556; 0.22556Coord.: 49° 08′ 44″ N, 0° 13′ 32″ E / 49.14556°N,0.22556°E / 49.14556; 0.22556
Estadístiques
Parròquies 487 (el 1789)
Informació
Ritus romà
Establiment segle VI
Supressió 29 de novembre de 1801
Catedral Sant Pere
Mapa

Mapa de la província eclesiàstica de Normandia abans del 1802
Modifica dades a Wikidata
La basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda.
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere.
El palau fet construir el 1769 pel degà del capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada.
L'església de Sant Jaume de Lisieux.

El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia. Des del 1026 a la revolució el bisbe de Lisieux portava també el títol de comte de Lisieux. La seu fou suprimida pel concordat del 15 de juliol de 1801.

Territori[modifica | modifica el codi]

La diòcesi comprenia la part central de Normandia. Estava delimitada al nord pel mar i per l'arxidiòcesi de Rouen, a l'est per la diòcesi d'Eveux, al sud per la de Séez i a l'oest també per la de Séez i la de Bayeux.

La seu episcopal era la ciutat de Lisieux, on es trobava la catedral de Sant Pere.

El territori diocesà comprenia 478 parròquies (Lieuvin, Pont-Audemer, Auge i Gacé), agrupades en 4 ardiaconats i 14 decanats.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens de la diòcesi de Lisieux són incerts. El primer bisbe històricament documentat és Teodobald, que va viure durant la primera meitat del segle VI, que participà a tres concilis celebrats a Orleans el 538, el 541 i el 549. La cronologia del primer mil•lenni té força llacunes. Noviomagus Lexoviorum, capital dels Lexovis, era una civitas de la província romana de la Gàl·lia Lugdunense segona, com es veu a la Notitia Galliarum d'inicis del segle V.[2] Des del punt de vista religiós, igual que del civil, Lisieux depenia de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Rouen, seu metropolitana provincial.

No se sap res de la catedral primitiva de Lisieux. Al segle XI el bisbe Herbert († 1050) i Hugues d'Eu († 1077) procediren a la seva reconstrucció en estil romànic; va ser probablement en aquesta ocasió que van ser descobertes les relíquies dels sants Ursino, Patrici i Berthevin (Cando), que un ritual del 1661 reconegué com el primer bisbe de Lisieux. La nova catedral va ser destruïda per un incendi el 1136 i reconstruïda en forma gòtica entre el 1160 i el 1230.

Entre els bisbes de Lisieux es recorden: Freculf (segle XI) , alumne de l'escola palatina fundada per Carlemany; Arnoul (renuncià el 1181), qui donà inici a la construcció de la catedral i un important autor eclesiàstic; Nicolau Oresme († 1382), filòsof, matemàtic i preceptor de Carles V; Pierre Cauchon († 1442), el nom del qual està relacionat amb el procés contra Joana d'Arc; Léonor Goyon de Matignon I († 1677), qui instituí el seminari diocesà.

La diòcesi va ser suprimida mitjançant la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, després de la signatura del concordat. La major part del seu territori va ser incorporat al bisbat de Bayeux, mentre que porcions menors van ser agregades als bisbats d'Évreux i de Séez.

El 12 de juliol de 1855 es concedí el dret als bisbes de Bayeux de portar el títol de bisbe de Lisieux.

Cronologia episcopal[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Louis Du Bois, Histoire de Lisieux (ville, diocèse et arrondissement), Lisieux 1846, tome 1, pp. 351 e seguenti.
  2. Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora, I, p. 555. Nel periodo tardo-imperiale le civitates venivano abitualmente identificate e nominate con il nome del popolo di appartenenza: civitas Lexoviorum da cui l'odierno nome di Lisieux.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Lisieux Modifica l'enllaç a Wikidata
  • LGE (La grande Encyclopédie), volum XXII, pàg. 324
  • Annuaire du diocèse de Bayeux et Lisieux

Fonts[modifica | modifica el codi]