Bisbat de Mangalore

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Mangalore
Dioecesis Mangalorensis
Imatge
La catedral de Mangalore

Localització
Map
 12° 51′ 22″ N, 74° 50′ 11″ E / 12.856175°N,74.836325°E / 12.856175; 74.836325
Índia Índia
Karnataka
Parròquies116
Població humana
Població2.215.635 (2019) Modifica el valor a Wikidata (374,01 hab./km²)
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície5.924 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació13 de març de 1853
CatedralMare de Déu del Roser
Organització política
• BisbePeter Paul Saldanha

Lloc webdioceseofmangalore.org


El bisbat de Mangalore (indi: मंगलौर के सूबा; llatí: Dioecesis Mangalorensis) és una seu de l'Església catòlica a l'Índia, sufragània de l'arquebisbat de Bangalore. Al 2016 tenia 259.600 batejats d'un total de 3.091.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Peter Paul Saldanha.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn els districtes indis de Kanara Meridional a l'estat de Karnataka i de Kasaragod a l'estat de Kerala.

La seu episcopal és la ciutat de Mangalore, on es troba la catedral de la Mare de Déu del Roser.

El territori s'estén sobre 5.924km² i està dividit en 116 parròquies.

Història[modifica]

El vicariat apostòlic de Canara va ser erigit el 1674, prenent el territori de l'arquebisbat de Goa, i deixà d'existir el 1700, quan el seu territori tornà a la jurisdicció dels arquebisbes de Goa.

El pro-vicariat apostòlic de Magalore va ser erigit el 12 de març de 1845, prenent el territori del vicariat apostòlic de Verapoly (avui arxidiòcesi).

El pro-vicariat va ser elevat a vicariat el 15 de març de 1853 mitjançant el breu apostòlic Ex debito del papa Pius IX.[1]

L'1 de setembre de 1886 el vicariat apostòlic va ser elevat a diòcesi en virtut de la butlla Humanae salutis del papa Lleó XIII. El 7 de juny següent, mitjançant el breu Post initiam[2] la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Pondicherry.

El 2 d'octubre de 1893 esdevingué sufragània de l'arquebisbat de Bombai.[3]

El 12 de juny de 1923 cedí una part del seu territori a benefici de l'erecció de la diòcesi de Calicut, a la que cedí una nova porció de territori el 12 de gener de 1960.

El 19 de setembre de 1953 passà a formar part la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Bangalore per mitjà de la butlla Mutant res.[4] El 29 d'abril de 1955 cedí la jurisdicció dels seus fidels de ritus siríac oriental residents al seu territori a l'eparquia de Tellicherry.

El 16 de juliol de 2012 cedí una nova porció de territori, aquest cop a benefici de l'erecció de la diòcesi d'Udupi.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Thomas de Castro, C.R. † (30 d'agost de 1674 - 16 de juliol de 1684 mort)
    • Sede soppressa (1700-1845)
  • Bernardino di Sant'Agnese, O.C.D. † (12 de maig de 1845 - 15 de març de 1853)
  • Michele Antonio Anfossi, O.C.D. † (15 de març de 1853 - 1870 renuncià)
  • Ephrem-Edouard-Lucien-Théoponte (Marie-Ephrem du Sacré-Coeur de Jésus) Garrelon, O.C.D. † (3 de juny de 1870 - 11 d'abril de 1873 mort)
    • Sede vacante (1873-1885)
  • Nicola Maria Pagani, S.J. † (21 de febrer de 1885 - 30 d'abril de 1895 mort)
  • Abbondio Cavadini, S.J. † (26 de novembre de 1895 - 26 de març de 1910 mort)
  • Paolo Carlo Perini, S.J. † (17 d'agost de 1910 - 12 de juny de 1923 nomenat bisbe de Calicut)
    • Sede vacante (1923-1928)
  • Valeriano Giuseppe de Souza † (14 de gener de 1928 - 14 d'agost de 1930 mort)
  • Vittore Rosario Fernandes † (16 de maig de 1931 - 4 d egenr de 1956 mort)
  • Basil Salvador Theodore Peres † (4 de gener de 1956 - 24 d'abril de 1958 mort)
  • Raymond D'Mello † (5 de febrer de 1959 - 21 d'abril de 1964 nomenat bisbe d'Allahabad)
  • Basil Salvadore D'Souza † (22 de març de 1965 - 5 de setembre de 1996 mort)
  • Aloysius Paul D'Souza (8 de novembre de 1996 - 3 de juliol de 2018 jubilat)
  • Peter Paul Saldanha, dal 3 de juliol de 2018

Estadístiques[modifica]

A finals del 2016, la diòcesi tenia 259.600 batejats sobre una població de 3.091.000 persones, equivalent al 8,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 169.371 1.986.110 8,5 219 175 44 773 74 551 82
1970 216.084 2.069.032 10,4 257 200 57 840 92 948 120
1980 248.950 2.308.122 10,8 273 206 67 911 105 1.239 127
1990 309.045 2.777.910 11,1 319 230 89 968 115 1.375 133
1999 357.280 3.967.360 9,0 343 257 86 1.041 104 1.575 145
2000 360.853 4.044.707 8,9 334 249 85 1.080 100 1.595 147
2001 364.462 4.125.601 8,8 345 255 90 1.056 105 1.615 149
2002 368.110 4.208.113 8,7 363 252 111 1.014 132 1.785 150
2003 350.000 3.879.482 9,0 361 275 86 969 112 1.632 150
2004 350.000 3.957.071 8,8 406 287 119 862 142 1.633 154
2011 373.492 4.432.800 8,4 498 333 165 749 175 1.714 158
2012 267.343 2.978.560 8,9 412 275 137 648 147 1.489 112
2013 264.213 2.974.235 8,9 400 298 102 660 351 1.404 113
2016 259.600 3.091.000 8,4 374 254 120 694 293 1.466 116

Notes[modifica]

  1. Data e incipit del breve sono citati dalla bolla Humanae salutis del 1º settembre 1886, nella versione originale in latino. Civiltà Cattolica 1886, vol. IV, p. 11.
  2. (llatí) Breve Post initam, in Adrien Launay, Histoire des missions de l'Inde, Pondichéry, Maïssour, Coïmbatour, vol. IV, Paris 1898, pp. 567-569.
  3. Breve Romani Pontifices, in «Leonis XIII pontificis maximi acta», vol. XIII, p. 313.
  4. Pio XII, Bolla Mutant res, AAS 46 (1954), p. 83 e seguenti.

Bibliografia[modifica]

Fonts[modifica]