Bisbat de Metz
El bisbat de Metz és una jurisdicció eclesiàstica francesa. Des de 1225 a 1789 el bisbes de Metz foren també comtes de Metz. Abans del segle vi el nom i dates dels bisbes són molt dubtosos.[1] Encara que s'esmenten alguns bisbes al segle i la fundació de la diòcesi no seria anterior al segle iii. A partir del 717 van obtenir drets d'immunitat en els seus dominis. El 775 un diploma de Carlemany va treure les seves possessions del control reial originant el poder temporal dels bisbes de Metz.[2] El 783 a petició del capellà de Carlemany, Angilram, Pau va escriure la Gesta episcoporum Mettensium per narrar la història dels bisbes de Metz i de la dinastia carolíngia. Al segle xiv la ciutat de Metz que ja havia adquirit llibertat municipals es va enfrontar als bisbes que es van haver de retirar al castell de Vic-sur-Seille. Entre 1484 i 1607, el bisbat fou exercit per la casa de Lorena i la casa de Lorena-Guisa.[3] El 1648 pel tractat de Westfàlia, va passar a França i en endavant els bisbes foren aliats de la corona francesa que després del tractat de Munster va declarar nul el concordat de Worms i es va arrogar el dret de nomenar els bisbes de Metz, Toul i Verdun d'acord al concordat de Bolougne.[4] Aquestos nomenaments seran reconeguts pel papa només després de la signatura d'un acord personal el 2 de desembre de 1664 entre el rei i Alexandre VII que reconeixia a Lluís XIV de França el dret a nomenar aquests bisbes; l'acord va esdevenir universal per decisió Climent IX el 23 de març de 1668.[5] Entre 1612 i 1671 els bisbes no van residir a Metz.[6]
El concordat del 1801 va ser abolit a França el 1905. Com que aleshores el bisbat era territori prussià, el concordat va quedar en vigor quan la zona tornà a França el 1919, sota la pressió dels catòlics. Els bisbes de Metz i arquebisbes d'Estrasburg són els únics a ser nomenats pel president de França, successor legal de Napoleó que va subscriure l'acord.
Llista de bisbes
- Sant Climent, suposat deixeble de sant Pere (apòstol), evangelitzador de la regió amb Celeste de Metz i sant Fèlix diaca.[7] En realitat hauria estat bisbe vers 280-300, succeït per Celeste i després sant Fèlix diaca.[8] Les sebes relíquies foren entregades al bisbe de Bamberg per Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic.[9]
- Sant Pacient, quart bisbe, suposat parent de sant Joan apostol.[10]
- vers 346: sant Víctor I, cinquè bisbe[11] que hauria estat al psudo concili de Colònia del 346.[12] Potser va participar també al concili de Sardica o Sofia del 344.[13]
- Sant Víctor II, sisè bisbe, dubtós.[14]
- Sant Simeó, setè bisbe, originari de Palestina, enterrat a l'abadia de Sant Pere de Senones al segle viii.[14]
- Sambaci, vuitè bisbe
- Sant Ruf o Ruffus, novè bisbe
- Sant Adelf, desè bisbe, enterrat al segle ix a l'abadia de Sant Pere i Sant Pau de Neuwiller-lès-Saverne[14]
- FirmÍ, onzè bisbe, natiu de Grècia.[15]
- Sant Legonci, dotzè bisbe.
- 451: Saint Auctor o Auteuri, tretzè bisbe
- Sant Expici, catorzè bisbe
- Sant Urbici, quinzè bisbe, va rebre el títol d'arquebisbe.[15]
- Bònol, setzè bisbe, potser sant
- Sant Terenci, dissetè bisbe
- Consolí o Gosselí, divuitè bisbe, potser sant.[16]
- 485: sant Romà, dinovè bisbe
- fins vers 495, Sant Fronini, vintè bisbe
- 495- 512 Sant GramacI, vintiunè bisbe
- 512 - 525: sant Agatimbri
- 525 - 542: sant Hesperi de Metz
- 548 - 568: sant Vil·lic,
- vers 580: sant Pere II
- sant Gondulf,[17] podria ser un bisbe regionari o un corobisbe[18] o bé un bisbe elegit el 590 i mort poc després.[19]
- 590 - 601: sant Aigulf
- 602 - 610: sant Arnoald
- 610 - 611: sant Pòppol
- 613 - 628: sant Arnul
- 629 - 644: sant Goëri o Abbó
- 646: sant Godó
- Vacant de dos anys.
- 656 - 696: sant Clodulf o Clou, fill d'Arnul
- Landry de Soignies (¿entre Clodulf i Abbó.[20] Podria ser un bisbe regionari.[18]
- 696 - 707: sant Abbó
- 707 - 715: sant Aptat
- 715 - 716: sant Fèlix II
- 716 - 741: sant Sigebaud
- 742 - 766: sant Crodegand
- Dos anys de vacant.
- 768 - 791: Angilram o Enguerrand)
- Vacant fins al 816
- 816 - 822: sant Gondul
- 823 - 855: Drogó, fill natural de Carlemany, instal·lat perl seu germanastre Lluís el Pietós
- 858 - 875: Avenci o Advent
- 876 - 882: Wala
- 883 - 917: Robert
- 917 - 927: Wigeric
- 927 - 929: sant (?) Bennó de Metz (+940)
- 929 - 954: Adalberó I de Metz (+962).
- 965 - 984: Benaventurat Thierry I de Metz
- 984 - 1005: Benaventurat Adalberó II de Metz, abans bisbe de Verdun
- 1006 - 1047: Thierry II de Luxemburg
- 1047 - 1072: Adalberó III de Metz o de Luxemburg
- 1072 - 1090: Hermann, oposat a Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, deposat pel concili de Magúncia del 1085 substituït per Való abat de Saint-Arnould, partidari de l'emperador, expulsat pel poble que restaura a Hermann.;[21] expulsat per segone vegada per Enric IV el 1087 i posat al seu lloc Brunó de Calw; la població va atacar la catedral i va fer fugir al nou bisbe restaurant a Hermann el 1088.[22] Mort el 16 de maig de 1090. Enric IV va fer designar a Burcard que no va prendre possessió.[20]
- 1090 - 1104: Poppó germà del comte palatí de Metz. Havia estat elegit Riquer de Brey però la mort de Thuirry de Verdun el va convertir en bisbe de Verdun i Poppó va agafar el lloc
- 1104 - 1115: Adalberó IV
- Vacant
- 1117 - 1120: Teoer
- 1121 - 1162: Esteve de Bar
- 1163 - 1171: Thierry III de Bar, diaca, no fou consagrat.[20]
- 1171 - 1173: Frederic de Pluvoise, anomenat « Ferri », no fou consagrat.[20]
- 1173 - 1179: Thierry IV de Lorena, Frederic li disputa la seu.[20]
- 1180 - 1212: Bertram.
- 1212 - 1224: Conrad de Scharfenberg
- 1224 - 1238: Joan I d'Apremont
- 1239 - 1260: Jaume de Lorena
- 1260 - 1263: Felip de Florange, Tibald de Porcellets li va disputar la seu.[20]
- 1264 - 1269: Guillem de Traînel
- 1269 - 1279: Llorenç de Lichtenberg
- 1280 - 1282: Joan II de Dampierre († 1291), després bisbe de Lieja (1282 - 1291).
- 1282 - 1296: Bucard d’Avesnes
- 1297 - 1302: Gerard de Rhéninghe, una part del capítol va donar suport a Frederic de Lorena i l'altra part a Tibald de Bar però el papa els va rebutjar als dos.[20]
- 1302 - 1316: Renald de Bar
- Vacant de dos anys. El capítol estava dividit entre Felip de Bayon arxidiaca de Sarrebourg, i Pere de Sierk arxidica de Marsal. El primer tenia el suport del comte Eduard I de Bar i el segon del duc Ferry IV de Lorena. Els dos candidats van anar a Avinyó per demanar sense èxit la confirmació al papa.[23]
- 1319 - 1325: Enric Delfí imposat pel papa Joan XXII però mai consagrat.[20]
- 1325 - 1327: Lluís de Poitiers
- 1327 - 1361: Ademar de Monteil
- 1361 - 1365: Joan III de Vienne després bisbe de Basilea, † 1382
- 1365 - 1384: Thierri V Bayer de Boppard
- 1384 - 1387: sant Pere de Luxemburg partidari del Papa d'Avinyó, el de Roma li va oposar a Thielleman de Bousse que portara el títol de bisbe de Metz fins al 1403.[24]
- 1387 - 1415: Raül de Coucy, nét de Guilleme de Coucy († 1335), després bisbe de Noyon.
- 1415 - 1459: Conrad II Bayer de Boppard
- 1459 - 1484: Jordi I de Baden, no fou consagrat.[20]
- 1484 - 1505: Enric II de Lorena abans bisbe de Thérouanne; se li va oposar Ulric de Blamont
- 1505 - 1543: Joan IV de Lorena. Conrad de Leyden (?-1530), de Nicòpolis, diòcesi sufragania de Metz[25] va administrar el bisbat els tres primeras anys.[20]
- 1543 - 1548: Nicolau de Lorena (1524 † 1577), bisbe de Verdun al mateix temps després duc de Mercœur.
- 1548 - 1550: Joan IV de Lorena. Va abandonar l'administració al seu nebot sense renunciar formalment.[20]
- 1550 - 1551: Carles I de Lorena, cardenal i arquebisbe de Reims
- 1551 - 1555: Robert de Lenoncourt
- 1555 - 1567: Francesc Beaucaire de Péguillon
- 1567 - 1578: Lluís de Guisa
- 1578 - 1607: Carles II de Lorena, bisbe d'Estrasburg, nomernat sent enfant, la diòcesi va estar sota administració de Nicolas Bousmard, bisbe de Verdun, fins al 1589.[20]
- 1608 - 1612: Anne de Perusa d’Escars de Givry
- 1612 - 1652: Enric de Borbó-Verneuil
- 1652 - 1658: Juli Mazarino, el Papa no el va reconèixer i va mantenir a Enric fins al 1659.[3]
- 1658 - 1663: Francesc Egon de Furstenberg, no reconegut pel papa.[20]
- 1663 - 1668: Guillem de Furstenberg, no reconegut pel papa.[6]
- 1669 - 1697: Jordi d'Aubusson de la Feuillade
- 1697 - 1732: Enric Carles du Cambout de Coislin
- 1733 - 1760: Claudi de Saint Simon
- 1760 - 1802: Lluí Josep de Montmorency-Laval, va refusar dimitir després del concordat de 1802 i es va considerar bisbe fins a la seva mort el 1808.
- 1792 - 1802: Nicolau Francin, bisbe constitucional
- 1802 - 1806: Pierre-François Bienaymé
- 1806 - 1823: Gaspard-André Jauffret. Ente 1811 i 1815 Claude-Ignace Laurent (1761-1819) fou nomenat bisbe per Napoleó I, i Jauffret enviat com a bisbe d'Ais de Provença. Cap dels dos nomenament fou reconegut pel Papa Pius VII.
- 1824 - 1842: Jacques-François Besson
- 1843 - 1886: Paul Dupont des Loges
- 1886 - 1899: François-Louis Fleck
- 1901 - 1919: Willibrord Benzler, dimiteix al retorn de la zona del Mosela a França
- 1919 - 1937: Jean-Baptiste Pelt
- 1938 - 1958: Joseph-Jean Heintz
- 1958 - 1987: Paul-Joseph Schmitt
- 1987: Pierre Raffin
Referències
- ↑ René Bour, Histoire de Metz, 1979, p. 48.
- ↑ René Bour, Histoire de Metz p40 éditions Serpenoise 1979
- ↑ 3,0 3,1 Jean Julg, Les évêques dans l’histoire de la France p. 264, 2004. ISBN 2-7403-1135-4.
- ↑ Études sur la vie de Bossuet p533 Pierre Amable 1855
- ↑ Cartes anciennes de l’église de France p278 François de Dainville 1956 ISBN 2-7116-8055-X
- ↑ 6,0 6,1 Histoire du parlement de Metz p171 Emmanuel Michel 1845
- ↑ Jean Baptiste Nimsgern, Histoire de la ville et du pays de Gorze, p. 24, 1853
- ↑ Dictionnaire hagiographique p 996, Abbé Pétin 1850
- ↑ Dictionnaire du département de la Moselle p286, Claude Philippe de Viville 1817
- ↑ Tablettes du clergé et des amis de la religion, p. 92, Tome 7, 1825
- ↑ Cologne and Serdica, Anna Crabbe in The Journal of Theological Studies vol. 30, n°1, pp. 178-185, 1979
- ↑ Mémoires p 204 Jean-François de Gondi Retz 1846
- ↑ Fastes épiscopaux de l’ancienne Gaule p345 Louis Duchesne 2002, ISBN 1-4212-1627-2
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Dictionnaire du département de la Moselle p287, Claude Philippe de Viville 1817
- ↑ 15,0 15,1 Bibliothèque sacrée, ou Dictionnaire universel historique, dogmatique, canonique, géographique et chronologique des sciences ecclésiastiques…, Charles Louis Richard 1827
- ↑ Hippolyte Barbier, Biographie du clergé contemporaine p400, 1847
- ↑ http://millesimo.irht.cnrs.fr/mmo/Notice/notice.htm?P=extraDoc/hagio5.htm
- ↑ 18,0 18,1 Dissertations sur l’histoire ecclésiastique et civile de Paris p59 Jean Lebeuf 1741
- ↑ a l'obra de Settipani.
- ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 Dictionnaire de statistique religieuse p419-422, Jacques Paul Migne 1851
- ↑ Annuaire de la Société d’histoire et d’archéologie lorraine p302, 1901
- ↑ Mémoires de l’Académie nationale de Metz p368
- ↑ Biographie de la Moselle p244, Émile-Auguste-Nicolas-Jules Bégin
- ↑ Biographie de la Moselle p159, Émile-Auguste-Nicolas-Jules Bégin
- ↑ Mémoires de l’Académie impériale de Metz p 486 1860
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Metz |
- Le Diocèse de Metz, per Henri Tribout de Morembert, Letouzey & Ané, Paris, 1970.
