Bisbat de Poreč i Pula

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Poreč i Pula
Dioecesis Parentina et Polensis
Poreč Basilica 4.jpg
modifica

Localització
Istarska županija in Croatia.svg
 45° 13′ 43″ N, 13° 35′ 36″ E / 45.228625°N,13.5933°E / 45.228625; 13.5933
Croàcia Croàcia
Parròquies134
Població
Total217.663
• Densitat76,67 hab/km²
Religióromà
Geografia
Part deArquebisbat de Rijeka
Superfície2.839 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creaciósegle III (Parenzo)
segle VI (Pula)
PatrociniSant Maur (Porec)
Sant Tomàs (Pula)
CatedralAssumpció de Maria (Porec) , Assumpció de Maria (Pula) (cocatedral)
Organització política
• BisbeDražen Kutleša
Altres

Lloc webbiskupija-porecko-pulska.hr


La cocatedral de l'Assumpció de la Mare de Déu a Pula.

El bisbat de Poreč i Pula (croat: Porečko-pulska biskupija; llatí: Dioecesis Parentina et Polensis) és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka. Al 2016 comptava amb 176.212 batejats d'un total de 217.663 habitants. Actualment està regida pel bisbe Dražen Kutleša.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn tota la regió istriana, que correspon a gran part de l'Ístria croata.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Poreč, on es troba la catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu, també anomenada basílica Eufrasiana, el nom de la qual prové del bisbe Eufrasi (530-560), qui n'ordenà la construcció. A Pola es troba la cocatedral de l'Assumpció de la Mare de Déu.

El territori s'estén sobre 2.839 km² i està dividit en 134 parròquies, agrupades en 9 decanats: Buie, Pinguente, Parenzo, Pisino, Pedena, Rovigno, Albona, Dignano i Pola.[1]

Història[modifica]

Diòcesi de Poreč[modifica]

La diòcesi de Poreč es va erigir cap al segle III i va ser sufragània durant molt de temps del patriarcat d'Aquileia.

Els bisbes de Poreč van assumir el poder temporal a partir del 933, any en què van començar a anomenar-se comtes de Vrsar. Durant el segle X, algunes donacions van estendre les possessions del bisbe a una vintena de feus. Aquesta autoritat va durar poc temps: el 1081 l'emperador Enric IV va donar al patriarca d'Aquileia tot el bisbat.

El 10 de maig de 1434 la diòcesi es va unir amb la de Novigrad en virtut de la butlla Cunctis orbis del papa Eugeni IV. Tot i això, la diòcesi de Novigrad va romandre sotmesa al seu bisbe fins a la seva mort i la unió va ser abolida el 1448.

El 1784 la diòcesi va adquirir les nou parròquies del territori de Buzet, ja incloses a la diòcesi de Trieste.

Amb la supressió del patriarcat d'Aquileia (1751), Poreč es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi d'Udine. Entre el 1788 i el 1807 fou sotmesa a l'arxidiòcesi de Ljubljana. El 1819 va passar al patriarcat de Venècia.

Diòcesi de Pula[modifica]

La diòcesi de Pula, establerta al segle VI, era originalment un sufragània de l'arxidiòcesi de Ravenna. Des del començament del segle VII va dependre del patriarcat de Grado, i després, com Poreč, va passar a formar part de la província eclesiàstica del patriarcat d'Aquileia (1028).

També els bisbes de Pula tenien el títol de comte: el 1028 la diòcesi de Pula va rebre com a feu de l'emperador Conrad II el Sàlic a tota la part meridional d'Istria, inclosa Rijeka. Durant els segles següents es van fer altres donacions.

El 16 d'octubre de 1787, Pola va cedir l'arxidiaconat de Fiume a la diòcesi de Segna. El 1794 va perdre Chersano i Castua a favor de Trieste.

Amb la supressió del patriarcat d'Aquileia, Pola va seguir la mateixa sort que Poreč, convertint-se primer en sufragània de l'arxidiòcesi d'Udine, després de l'arxidiòcesi de Ljubljana i, finalment, del patriarcat de Venècia.

Diòcesi de Poreč i Pula[modifica]

El 30 de juliol de 1828, mitjançant la butlla Beati Locum Petri del papa Lleó XII, les dues seus es van unir i la nova diòcesi prengué el nom actual.

El 27 de juliol de 1830, com a resultat de la butlla Insuper eminenti Apostolicae dignitatis del papa Pius VIII, es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi de Gorizia.

El 27 de juny de 1969 la diòcesi va passar a formar part de la província eclesiàstica de Rijeka.

El 17 d'octubre 1977 , en virtut de la butlla Prioribus saeculi del Papa Pau VI, la diòcesi va incorporar els territoris de les diòcesis de Trieste i de Capodistria els quals, des del final de la Segona Guerra Mundial, eren al territori de Iugoslàvia a la República Socialista de Croàcia, i al final del conflicte, els havien donat en administració als bisbes de Poreč i Pula.

Cronologia episcopal[modifica]

Bisbes de Poreč[modifica]

  • San Maure † (segle III)
  • Eufrasio † (vers 530 - vers 560)
  • Elia † [2]
  • Giovanni I † (abans del 571/577[3] - després del 590)
  • Raschivo (o Catelino o Ratelino) † [4]
  • Angelo (o Agnello) † (citat el 610)
  • Aureliano † (citat el 680)[5]
  • Staurazio † (citat el 804)
  • Lorenzo †
  • Giuliano †
  • Domenico †
  • Antonio I †
  • Pasino (o Passivo) †
  • Flendemano †
  • Eripeto (o Eriperto) †
  • Andrea I † [6]
  • Adamo † (abans de març de 956 - després de juny de 983)
  • Andrea II † (abans d'octubre de 991 - després de març de 1010)
  • Sigimbaldo † (abans de novembre de 1015 - després d'agost de 1017)
  • Engelmaro † (abans d'agost de 1028 - després de setembre de 1040)
  • Arno (o Arpo) † (citat el 1045)
  • Orso † (citat el 1050 ?)
  • Adelmaro † (citat el 1060)
  • Cadolo † (citat el 1075 ?)
  • Pagano I † (citat el 1082 ?)
  • Bertoldo † (citat el 1114)
  • Ferongo † (citat el 1120 ?)
  • Rodemondo † (citat el 1131 ?)
  • Vincenzo † (citat el 1146 ?)[7]
  • Uberto † (abans de desembre de 1158 - vers 1174)
  • Pietro I † (1174 - després d'octubre de 1194)
  • Giovanni II † (? - vers 1200)
  • Fulcherio † (abans d'octubre de 1200 - després de maig de 1216)[8]
  • Adalberto † (1219 - després del 1240)
  • Pagano II † (1243 - després del 1247)
  • Giovanni III † (de desembre de 1249 - després de juliol de 1252)
  • Ottone † (abans d'abril de 1256 - després de juliol de 1280)
  • Bonifacio † (abans del 14 de desembre de 1282 - després del 16 d'agost de 1305 mort)
  • Giuliano Natale, O.S.B. † (abans del 8 de juny de 1306 - abans d'agost de 1309)
  • Graziadio, O.Carm. † (abans de novembre de 1310 - després 9 de maig de 1327[9] mort)
  • Giovanni Gottoli de Sordello, O.P. † (20 de juny de 1328 - 1367[10] mort)
  • Gilberto Zorzi, O.P. † (2 de juliol de 1367 - 4 de març de 1388 nomenat bisbe d'Eraclea)
  • Giovanni Lombardo, O.Carm. † (de juny de 1388 - 21 de març de 1415 mort)
  • Fantino Valaresso † (28 d'abril de 1415 - 5 de desembre de 1425 nomenat arquebisbe de Creta)
  • Daniele Scoti † (7 de gener de 1426 - 7 de gener de 1433 nomenat bisbe de Concordia)
  • Angelo Cavazza † (7 de gener de 1433 - 11 d'abril de 1440 nomenat bisbe de Traù)
  • Giovanni VI † (11 d'abril de 1440 - 6 de gener de 1457 mort)
  • Placido Pavanello, O.S.B.Vall. † (24 de gener de 1457 - 5 de novembre de 1464 nomenat bisbe de Torcello)
  • Francesco Morosini † (14 de novembre de 1464 - 3 d'octubre de 1471 mort)
  • Bartolomeo Barbarigo † (11 d'octubre de 1471 - després del 3 de juny de 1475 mort)
  • Silvestro Quirini † (31 de gener de 1476 - vers d'octubre de 1476 mort)
  • Niccolò Franco † (23 d'octubre de 1476 - 21 de febrer de 1485 nomenat bisbe de Treviso)
  • Tommaso Catanei (o Colleoni), O.P. † (4 de març de 1485 - 12 de desembre de 1485 nomenat bisbe de Cervia)
  • Giovanni Antonio Pavaro † (14 de març de 1487 - 20 de febrer de 1500 mort)
  • Alvise Tasso † (24 de febrer de 1500 - 16 de gener de 1516 nomenat bisbe de Recanati)
  • Girolamo Campeggi † (17 de març de 1516 - 1533 renuncià)
  • Giovanni Campeggi † (28 de maig de 1537 - 6 de maig de 1553 nomenat bisbe de Bolonya)
  • Pietro Gritti † (17 de maig de 1553 - 9 de febrer de 1573 mort)
  • Cesare Nores † (9 de febrer de 1573 - 12 de desembre de 1597 mort)
  • Giovanni Lippomano † (8 de juliol de 1598 - després del 9 de juny de 1608 renuncià)
  • Leonardo Tritonio † (9 de febrer de 1609 - 15 de juny de 1631 mort)
  • Ruggero Tritonio † (1 de febrer de 1632 - 25 de juliol de 1644 mort)
  • Giambattista Battista Del Giudice † (1644 - 24 de gener de 1666 mort)
  • Niccolò Petronio Caldana † (16 de març de 1667 - 1670 mort)
  • Alessandro Adelasio, C.R.L. † (1 de juliol de 1671 - d'agost de 1711 mort)
  • Antonio Vaira † (2 de març de 1712 - 12 de juliol de 1717 nomenat bisbe d'Adria)
  • Pietro Grassi † (14 de març de 1718 - 16 de març de 1731 mort)
  • Vincenzo Maria Mazzoleni, O.P. † (21 de maig de 1731 - 16 de desembre de 1741 mort)
  • Gaspare Negri † (22 de gener de 1742 - de gener de 1778 mort)
  • Francesco Polesini † (1 de juny de 1778 - 9 de gener de 1819 mort)
    • Sede vacante (1819-1827)

Bisbes de Pola[modifica]

Bisbes de Poreč i Pola[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2016, la diòcesi comptava amb 176.212 batejats sobre una població de 217.663 persones, equivalent al 81% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 140.000 140.000 100,0 99 78 21 1.414 28 162 53
1970 100.718 133.570 75,4 55 46 9 1.831 10 70 63
1980 146.245 172.925 84,6 105 92 13 1.392 15 42 130
1990 139.628 192.935 72,4 101 88 13 1.382 14 34 137
1999 170.530 210.613 81,0 101 88 13 1.688 52 37 134
2000 173.705 213.288 81,4 100 87 13 1.737 52 35 134
2001 179.329 219.100 81,8 104 91 13 1.724 52 36 134
2002 178.518 216.834 82,3 99 87 12 1.803 48 35 134
2003 161.132 206.344 78,1 108 91 17 1.491 52 36 134
2004 168.699 208.717 80,8 108 91 17 1.562 49 34 134
2013 164.480 210.114 78,3 107 91 16 1.537 1 51 33 135
2016 176.212 217.663 81,0 105 90 15 1.678 1 48 24 134

Notes[modifica]

  1. Mappa della diocesi e dei decanati.
  2. Non esiste documento che attesti l'esistenza storica del bisbe Elia; il suo nome appare, després Eufrasio, solo in una lista di 29 vescovi parentini inserita nel cosiddetto "diploma eufrasiano", falso storico del VIII secolo.
  3. Secondo Lanzoni la data del concilio di Grado è incerta, mentre per Babudri la data sicura è quella del 579.
  4. Citat el "diploma eufrasiano" com a successor de Giovanni; no documentat historicament.
  5. Assente nel "diploma eufrasiano", è tra i firmatari del sinodo romano del 680.
  6. I vescovi da Lorenzo ad Andrea sono menzionati, nello stesso orde, nel "diploma eufrasiano"; di questi otto vescovi tuttavia non esiste documentazione storica.
  7. I vescovi da Arno a Vincenzo sono menzionati, nello stesso orde, nel "diploma eufrasiano"; tuttavia, ad eccezione di Arno, di Adelmaro i di Bertoldo, nessuno degli altri è documentato storicamente; le date con un punto interrogativo sono quelle ipotetiche riferite da Babudri (pp. 215-216).
  8. Fulcherio è l'ultimo bisbe citat el "diploma eufrasiano.
  9. La sede era vacante nel mese di de març de 1328.
  10. La sede era vacante il 18 de març de 1367.
  11. Antonio è il primo bisbe documentato di Pola, citat el epistolario di Cassiodoro, dove si parla anche di un decessor et predecessor Antonii; tra questi predecessori di Antonio, alcune cronotassi tradizionali inseriscono Venerio, che tuttavia, secondo Lanzoni, fu bisbe de Spello in Umbria.
  12. Documentato da un diploma riconosciuto oggi come spurio; il nome tuttavia potrebbe riferirsi ad un bisbe realmente esistito.
  13. Després Adriano, Ughelli inserisce il nome di Massimo, chiamato da altri autori Massenzio, che secondo Lanzoni non fu bisbe de Pola, ma di Zuglio nella Carnia