Bisbat de Port-Louis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Port Louis
Dioecesis Portus Ludovici
Cathedral St Louis Port Louis.jpg
La catedral de Port Louis

Localització
Mauritius in its region.svg
 20° 09′ 53″ S, 57° 30′ 23″ E / 20.164725°S,57.506275°E / -20.164725; 57.506275
Maurici Maurici
Parròquies 39
Població
Total 1.253.000
• Densitat 672,93 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Immediatament subjecta a la Santa Seu
Superfície 1.862 km²
Història i celebracions
Creació 7 de desembre de 1847
Catedral Sant Lluís
Organització política
• Bisbe cardenal Maurice Piat, C.S.Sp.
Altres

Lloc web dioceseportlouis.org
Modifica les dades a Wikidata


El bisbat de Port-Louis (francès: diocèse de Port-Louis, llatí: Dioecesis Portus Ludovici) és una seu de l'Església Catòlica a Maurici, que ocupa tot l'estat de Maurici, a l'oceà Índic. Està immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2013 tenia 312.917 batejats sobre una població de 1.253.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe cardenal Maurice Piat, C.S.Sp.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn tota l'illa de Maurici, així com les illes d'Agalega i Saint Brandon.

La seu episcopal és la ciutat de Port Louis, on es troba la catedral de Sant Lluís.

El territori s'estén sobre 1.862 km², i està dividit en 39 parròquies.

Història[modifica]

El vicariat apostòlic de Maurici va ser erigit el 1819 mitjançant els breus de l'11 de març i del 4 d'abril, prenent el territori del vicariat apostòlic del Cap de Bona Esperança i territoris adjacents (avui bisbat de Port Elizabeth). Originàriament el vicariat de Maurici comprenia, a més de Maurici, tota Sud-àfrica, l'illa de Santa Helena, les Seychelles, Madagascar i tota Austràlia.

El 1829 cedí Madagascar al vicariat apostòlic de Bourbon (avui bisbat de Saint-Denis de La Réunion).

El 1834 cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís el vicariat apostòlic de Nova Holanda i de Terra de Van Diemen (avui arquebisbat de Sydney).

El 6 de juny de 1837 cedí una nova porció del seu territori per tal que s'erigís el vicariat apostòlic del Cap de Bona Esperança (avui bisbat de Port Elizabeth).

El 7 de desembre de 1847 el vicariat apostòlic va ser elevat a diòcesi

El 1852 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís la prefectura apostòlica de les Seychelles (avui bisbat de Port Victoria).

Si bé la població catòlica era francòfona, les autoritats colonials britàniques van fer nomenar vicaris apostòlics o bisbes missioners irlandesos anglòfons. Aquesta situació cessà amb la independència de l'illa el 1968.

El 31 d'octubre de 2002 cedí una nova porció del seu territori per tal que s'erigís el vicariat apostòlic de Rodrigues.

La població catòlica de l'illa està constituïda per criolls (descendents d'africans i mestissos), de franco-mauricians (descendents d'europeus); i de comunitats xineses i indo-mauricians conversos.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Edward Bede Slater, O.S.B. † (28 de juny de 1819 - 15 de juliol de 1832 mort)
  • William Placid Morris, O.S.B. † (1833 - gener de 1840 renuncià)
  • William Bernard Allen Collier, O.S.B. † (14 de febrer de 1840 - 6 de setembre de 1863 renuncià)
  • Michael Adrian Hankinson, O.S.B. † (15 de setembre de 1863 - 21 de setembre de 1870 mort)
  • William Benedict Scarisbrick, O.S.B. † (22 de desembre de 1871 - 17 de setembre de 1887 renuncià)
  • Johann Gabriel Léon Louis Meurin, S.J. † (27 de setembre de 1887 - 1 de juny de 1895 mort)
  • Peter Augustine O'Neill, O.S.B. † (22 de maig de 1896 - 26 de novembre de 1909 renuncià)
  • James Romanus Bilsborrow, O.S.B. † (13 de setembre de 1910 - 7 de febrer de 1916 nomenat arquebisbe de Cardiff)
  • Giovanni Battista Murphy, C.S.Sp. † (8 de juliol de 1916 - 16 d'abril de 1926 mort)
  • Jacques Leen, C.S.Sp. † (16 d'abril de 1926 - 19 de desembre de 1949 mort)
  • Daniel Liston, C.S.Sp. † (19 de desembre de 1949 - 23 d'abril de 1968 renuncià)
  • Jean Margéot † (6 de febrer de 1969 - 15 de febrer de 1993 jubilat)
  • Maurice Piat, C.S.Sp., des del 15 de febrer de 1993

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 312.917 batejats sobre una població de 1.253.000 persones, equivalent al 25,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 141.941 419.185 33,9 61 27 34 2.326 29 310 37
1970 269.000 812.348 33,1 110 78 32 2.445 53 301 42
1980 340.000 970.000 35,1 96 55 41 3.541 101 316 45
1990 294.903 1.085.570 27,2 87 55 32 3.389 61 271 44
1999 310.000 1.276.000 24,3 87 59 28 3.563 64 261 49
2000 287.853 1.242.000 23,2 88 60 28 3.271 64 261 49
2001 287.726 1.180.915 24,4 95 59 36 3.028 66 246 52
2002 245.639 1.143.069 21,5 100 58 42 2.456 67 234 49
2003 278.251 1.143.069 24,3 104 59 45 2.675 74 250 46
2004 278.251 1.143.069 24,3 97 57 40 2.868 74 234 46
2007 278.251 1.143.069 24,3 89 47 42 3.126 1 77 218 41
2013 312.917 1.253.000 25,0 87 43 44 3.596 72 187 39

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]