Bisbat de Viena del Delfinat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Arquebisbat de Viena del Delfinat
Archidioecesis Viennensis Allobrogorum
Archidiocèse de Vienne
La catedral de Viena del Delfinat
Localització
País França França
Territori Blason province fr Dauphine.svg Delfinat
Diòcesis sufragànies Die, Ginebra, Grenoble, Maurienne, Valença, Viviers
Coordenades 45° 31′ 31″ N, 4° 52′ 33″ E / 45.52528°N,4.87583°E / 45.52528; 4.87583Coord.: 45° 31′ 31″ N, 4° 52′ 33″ E / 45.52528°N,4.87583°E / 45.52528; 4.87583
Geografia
Parròquies 430 (el 1745)
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle III
Supressió 29 de de novembre de de 1801
Catedral Sant Maurici
Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'arquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160. Fou suprimit el 1790 per la Constituent.

Territori[modifica]

La seu arxiepiscopal era la ciutat de Viena, al Delfinat (actual departament d'Isère), on l'església de San Maurici servia de catedral.

El 1714 i el 1745 l'arxidiòcesi estava subdividida en 430 parròquies.

Al segle XVIII la província eclesiàstica de Vienne comprenia les següents diòcesis sufraganies : Die, Ginebra, Grenoble, Maurienne, Valença i Viviers.

Història[modifica]

La diòcesi de Viena va ser erigida segons la tradició en els segles I o II, i el primer bisbe hauria estat sant Srescent, deixeble desant Pau, esmentat en la segona carta a Timoteu[1] No obstant això, el primer bisbe conegut a partir de certes fonts històriques és Vero, que va assistir al concili d'Arle el 314; la diòcesi podria remuntar-se al segle III.

Tot i que va ser la capital romana de la província de la Gàl·lia Viennense, Viena va ser originalment sufragània de l'arxidiòcesi d'Arle, una ciutat que per la seva importància i el seu paper polític (el 407 es va convertir en la seu de la prefectura pretoriana de la Gàl·lia) va adquirir certa autoritat no només a la província, sinó que a tota la Gàl·lia . Aquesta autoritat no obstant això va ser contestada pels bisbes de Viena, que van reclamar el títol metropolità com una antiga capital. El 5 de maig de 450 el Papa Lleó el Gran va marcar la divisió final de la Gàl·lia Viennense en dues províncies eclesiàstiques,[2] assignant a Viena les diòcesis de bisbat de Valença, Grenoble i Ginebra, mentre que les altres van romandre subjectes a la seu metropolitana d'Arles. A aquestes tres diòcesis, el Papa també ha afegit la diòcesi de Tarentaise, que des del punt de vista civil, era part de la província de Alpes Poenninae et Graiae. Nova ser fins el Papa Calixt II, la província eclesiàstica va adquirir la fisonomia que mantindria fins a la Revolució Francesa.

El bisbe Orso, el 794, va haver de donar suport i defensar al sínode de Frankfurt les prerrogatives i drets de la seva pròpia església en contra de les reclamacions i prevaricacions de la metropolitana d'Arle.

L'antiga catedral de Viena, dedicada a sant Maurici, va ser reconstruïda pel bisbe Léger entre 1030 i 1070 i en la seva forma actual durant el segle següent; va ser consagrada pel papa Innocenci IV el 20 d'abril de 1251. A la catedral , l'arquebisbe Guy de Bourgogne va ser coronat Papa, elegit el 9 de febrer de 1199 sota el nom de Calixt II. L'any següent, Calixt II confirmà la primacia dels arquebisbe de Vienna sobre els d'Auch, Bordeaux, Bourges, Embrun, Narbona i Tarentaise.

Des d'octubre de 1311 fins a maig de 1312 a la catedral de Viena es va produir un dels concilis medievals de l'Església catòlica, en què es va decidir suprimir l'ordre dels Cavallers Templers.

La arxidiòcesi va ser suprimida després del concordat de 1801 amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de de 1801 i el seu territori es va fusionar amb el de les diòcesis de Grenoble i Valença.

Al juny de 1817 entre la Santa Seu i el Govern francès s'estipulà un nou concordat, que va ser seguit el 27 de juliol de la butlla Commissa divinitus, amb la qual el Papa restaurava la seu metropolitana de Viena. L'1 d'octubre, va ser nomenat nou arquebisbe Etienne-Marie de Boulogne, bisbe de Troyes . No obstant això, ja que el concordat no va entrar en vigor perquè no ratificat pel Parlament de París, ni l'erecció ni el nomenament no van tenir cap efecte.

El 15 de desembre de 2006, la diòcesi de Grenoble va canviar el seu nom al de diòcesi de Grenoble-Viena.

Cronologia episcopal[modifica]

El catàleg més antic dels bisbes de Viena està contingut a la Cronaca d'Adó, arquebisbe de Viena en la segona meitat del segle IX, considerat fiable, ja que utilitza un catàleg existent i el de 48 bisbes esmentats en aquest document (incloent Adó), 29 també estan documentats per fonts independents de la Cronaca i en el mateix ordre.[3] En el moment del bisbe Léger (segle XI), autor d'un Liber episcopalis Viennensis ecclesiae,[4] hi havia dues sèries episcopals, una considera que Léger és el 56è bisbe de Viena, i l'altre el 61è els cinc bisbes interpolats es deuen a falsos privilegis, que en aquell moment es consideraven autèntics.[5] En les dues llistes els primers quaranta bisbes, fins Austrebert (primera meitat del segle VIII), tots són considerats sants.[6]

Notes i referències[modifica]

  1. 2Tm 4,10 . El text de la carta a Timoteu afirma que Crescente marxà a Galàtsia; però en alguns còdex en comptes de Galàzia hi ha escrit Gàl·lia.
  2. Text de la butlla a Monumenta Germaniae Historica, Epistolae III, pp. 20-21.
  3. Duchesne, op. cit., pp. 148-149. Lo storico francese tuttavia ritiene che le informazioni cronologiche e storiche aggiunte da Adone nella Cronaca non sono completamente attendibili, soprattutto nella parte più antica.
  4. Pubblicato da Duchesne, op. cit., pp. 178 e seguenti.
  5. Autori dell'XI secolo, basandosi sui falsi privilegi della Chiesa de Vienne, non solo hanno introdotto nuovi nomi nel catalogo episcopale de Adone, ma in alcuni casi hanno modificato l'ordine primitivo; cfr. Duchesne, op. cit, pp. 164-166.
  6. Duchesne, op. cit., pp. 171-172. La seguente cronotassi, fino al IX secolo, segue quella proposta da Duchesne, pp. 204-211.
  7. Nominis : Sant Pascasi
  8. Forum orthodoxe.com : saints pour le 5 mai du calendrier ecclésiastique
  9. Padre e predecessore de sant'Avito.
  10. Secondo Duchesne, la data de morte certa è quella del 5 de febrer de 518.
  11. Citat ella vita de san Desiderio, come uno dei suoi immediati successori.
  12. Il doppio nome appare in un documento del 636; nel concilio de Chalon-sur-Saône del 650 appare il nome Landoleno; in quello de Clichy del 627 vers appaiono entrambi i nomi nelle due redazioni diverse dei suoi atti.
  13. Ricevette il pallio da papa Gregorio III, che governò la Chiesa tra il 731 ed il 741.
  14. A questa data era già ritirato nel monastero de San Maurizio d'Agauno.
  15. Così Poupardin, op. cit., p. 346. Altra data de morte riportata dagli storici è quella del 22 de gener de 841.
  16. saint Thibaud de Vienne a Nominis.

Fonts[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Viena del Delfinat Modifica l'enllaç a Wikidata
  • La Grande Encyclopédie (LGE) volum XXXI, pàg. 953
  • Anuari Històric 1850 (any 1851), pàgs. 119-124
  • Trésor de Chronologie(TC) pàgs. 1513-1514

Vegeu també[modifica]