Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Bisbat suburbicàri de Velletri-Segni
Dioecesis Veliterna-Signina
Sede suburbicaria di Velletri-Segni
La catedral de Velletri-Segni
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Lazio.svg Laci
Província eclesiàstica Regió eclesiàstica Laci
Metropolitana Roma
Coordenades 41° 40′ 00″ N, 12° 47′ 00″ E / 41.66667°N,12.78333°E / 41.66667; 12.78333Coord.: 41° 40′ 00″ N, 12° 47′ 00″ E / 41.66667°N,12.78333°E / 41.66667; 12.78333
Geografia
Àrea 397 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
135.500
127.600 (94,2%)
Parròquies 27
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle V (Velletri)
segle V (Segni)
30 de setembre de 1986 (unitat plena)
Catedral San Clemente
Cocatedral Santa Maria Assunta
Sant patró San Bruno
San Clemente
Sacerdots diocesans 79
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Vincenzo Apicella
Bisbe emèrit Andrea Maria Erba
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Roma. El 2010 tenia 127.600 batejats d'un total 135.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vincenzo Apicella.

Territori[modifica]

Velletri_diocesi.png La diòcesi comprèn els territoris dels municipis de Velletri, Segni, Artena, Colleferro, Gavignano, Lariano, Montelanico, Valmontone nonché una parte del territorio dei comuni di Genzano i Lanuvio.

La seu episcopal és la ciutat de Velletri, on es troba la catedral de Sant Climent. A Segni hi ha la cocatedral de Santa Maria Assunta.

El territori està dividit en 27 parròquies.

Història[modifica]

Bisbat de Velletri[modifica]

Els orígens de la diòcesi de Velletri són molt antics. Segons una tradició el Papa Climent I hauria estat bisbe de Velletri en el segle I. Adeodato és el primer bisbe del qual es té esment, al segle V.

A la segona meitat del segle IX va ser incorporada a Velletri l'antiga seu de Tre Taverne, que ja s'havia unit per primera vegada pel Papa Gregori I en el 592. Cap al final del segle X també la petita diòcesi de Norma va ser unida a Velletri: d'aquí només es coneix el nom d'un sol bisbe, Giovanni, esmentat en 963.

Va ser a inicis del segle XI que els bisbes de Velletri començar a tenir el títol de cardenal.

En 1150 la seu de Velletri va ser unida pel Papa Eugeni III a la d'Òstia, després de gairebé un segle havia estat gestionada pels bisbes. Aquesta unió va durar fins al 5 de maig de 1914, quan les dues seus van ser separades pel Papa Pius X amb el motu proprio Edita a nobis.

El 1967 la diòcesi va cedir les localitats de Latina, Cisterna di Latina, Cori, Norma i Rocca Massima a la diòcesi de Terracina, va assumir contextualment el nom de Terracina-Latina.

Velletri ha donat a l'Església universal fins a 14 papes incloent Benet XVI, que va transferir el títol de Velletri-Segni al cardenal Francis Arinze.

Bisbat de Segni[modifica]

Els orígens de la diòcesi de Segni daten del segle V. El primer bisbe conegut històricament és Santolo, que va participar en el sínode romà proclamat pel Papa Gelasi el 494.

Originari de Segni ser el Papa Vitalià, que va pontificar de 657 a 672. Entre els bisbes que van donar més prestigi a la seu segnina haver sant Bru (1079-1123), recordat el 18 de juliol al martirologi romà com bisbe i confessor. Els papes Luci III i Honori III van venir personalment a Segni, el primer per a procedir a la canonització de sant Bru (1182), i el segon a consagrar un altar dedicat a ell a la catedral (1226).

El 1173 la catedral de Segni va ser escenari d'un altre esdeveniment important en la història de l'Església Catòlica: la canonització de Sant Tomàs de Canterbury a mans del Papa Alexandre III.

En 1182 el Papa Luci III va confirmar al bisbe Pere I les possessions i privilegis de la seva església, a la vegada que definia els límits de la diòcesi amb la butlla Et ordo rationis. Tres anys després el bisbe va consagrar la nova catedral diocesana.

El seminari diocesà es va crear el 1709 pel bisbe Philip Michael Ellis, un noble anglès i capellà de l'últim rei catòlic Jaume II, dins del palau construït al segle XII com a palau apostòlic i que allotjà, per períodes curts, diversos papes, inclòs el Papa Innocenci III. L'edifici alberga l'Arxiu Innocenci III, en el qual es conserven els documents dels arxius de la Secretaria del bisbe de Segni, del capítol de la catedral, del seminari i d'algunes parròquies.

Unió Velletri-Segni[modifica]

Amb la reforma de les seus suburbicàries feta pel Papa Joan XXIII el 1962, els cardenals de Velletri van quedar-se només amb el títol de la suburbicària, mentre que el govern pastoral de la diòcesi va ser confiada a un bisbe residencial. Aquesta disposició va entrar en vigor a la mort del cardenal Clemente Micara: però fins al 1975 Velletri només va ser governada pels administradors apostòlics.

El 10 de juliol de 1975, Dante Bernini va ser nomenat bisbe de la diòcesi tant, unint així in persona episcopi les seus de Velletri i de Segni.

La unió esdevingué aeque principaliter il 20 d'octubre de 1981 sota la butlla In illius patris del Papa Joan Pau II.

Finalment, el 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les dues seus es van fusionar amb la fórmula de plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica va prendre el seu nom actual.

Cronologia episcopal[modifica]

Bisbes de Segni[modifica]

  • Santolo † (inicis de 495 ? - finals de 499)
  • Giusto † (inicis de 501 - finals de 502)
  • Giuliano † (citat el 551)
  • Albino † (citat el 649)
  • Gaudioso † (inicis de 678 - finals de 679)
  • Giovanni I † (inicis de 721 - finals de 745)
  • Giordano † (citat el 769)
  • Adriano † (citat el 826)
  • Teodoro † (vers 830 - ?)
  • Boniperto † (citat el 853)
  • Giovanni II † (citat el 861)
  • Stefano † (inicis de 963 - finals de 984)
  • Roberto † (inicis de 1015 - 1037)
  • Erasmo † (1058 - finals de 1071)
  • San Bruno di Segni † (1079 - 31 d'agost de[1] 1123 mort)
  • Trasmondo † (1123 - 1138 nomenat bisbe de Ferentino)
  • Giovanni IV † (vers 1138 - 1178)
  • Pietro I † (1179 - 1207 mort)
  • Anonimo (J…) † (1207 - ?)
  • Bernardo, O.S.B. † (vers 1230 - ? mort)
  • Bartolomeo I † (1254 - 1264)
  • Giovanni V † (1264 - ?)
  • Pietro II de Brunaco, O.Cist. † (23 de desembre de 1281 - 15 de maig de 1291 nomenat bisbe d'Anagni)[2]
  • Giacomo I † (16 de setembre de 1290 - 1303 mort)
  • Pietro III † (8 de juliol de 1303 - 1321 mort)
  • Bartolomeo II, O.P. † (23 de juny de 1320 - 30 de juliol de 1333 nomenat bisbe de Comacchio)
  • Arnoldo, O.P. † (30 d'octubre de 1333 - 30 de juliol de 1345 nomenat bisbe d'Aleria)
  • Guglielmo Arcambaldi, O.E.S.A. † (30 de juliol de 1345 - 1346 mort) [3]
  • Pietro IV † (26 de juny de 1346 - 5 de novembre de 1347 nomenat bisbe de Betlem)
  • Guglielmo Ribati, O.Carm. † (7 de gener de 1348 - 22 d'octubre de 1348 nomenat bisbe de Vence)
  • Michele de Mattia, O.Carm. † (5 de novembre de 1348 - ?)
  • Gabriele † (? mort)
  • Tommaso † (vers 1381 - 1395 mort)
  • Antonio, O.F.M. † (21 de desembre de 1395 - 18 d'agost de 1402 nomenat bisbe de San Leone)
  • Nicola Corradi Pocciarelli, O.S.B. † (18 d'agost de 1402 - 14 de novembre de 1418 mort)
  • Giorgio (o Gregorio) † (1418 - 1421 mort)
  • Nicola Aspra † (18 de juliol de 1421 - 15 d'octubre de 1427 nomenat bisbe de Terracina)
  • Gregorio Nardi † (15 d'octubre de 1427 - 1429 mort)
  • Galgano Bucci † (27 de desembre de 1429 - 1429 mort)
  • Giacomo Zancati † (15 de desembre de 1434 - 1435 mort)
  • Giovanni VI † (1435 - ?)[5]
  • Ludovico † (1436 - 1443)
  • Pietro Antonio Petrucci, O.P. † (30 d'agost de 1445 - ?)
  • Silvestro de Pianca † (26 de desembre de 1456 - ?)
  • Panuzio de Conti † (4 de novembre de 1465 - 1481 mort)
  • Lucio Fazini Maffei Fosforo † (5 de novembre de 1481 - 1503 mort)
  • Vincenzo Fanzi † (29 de novembre de 1503 - 4 d'agost de 1507 nomenat bisbe de Corone)
  • Ludovico da Viterbo † (27 d'agost de 1507 - d'octubre de 1507)
  • Vincenzo Fanzi † (? - 1528 mort) (per segon cop)[6]
  • Lorenzo Grana † (3 de juny de 1528 - 5 de setembre de 1539 mort)
  • Sebastiano Graziani † (29 d'octubre de 1539 - 19 de gener de 1541 nomenat bisbe de Trevico)
  • Bernardino Callini, O.F.M. † (19 de gener de 1541 - 12 de juliol de 1549 renuncià)
  • Carlo Traversari † (12 de juliol de 1549 - 15 de gener de 1552 mort)
  • Ambrogio Monticoli † (18 de gener de 1552 - 11 d'octubre de 1569 mort)
  • Giuseppe Panfili, O.E.S.A. † (10 de febrer de 1570 - 1581 mort)
  • Giacomo Masini † (20 de novembre de 1581 - 11 d'octubre de 1602 mort)
  • Antonio Guarneschi, O.F.M.Conv. † (24 de gener de 1603 - octubre de 1605 mort)
  • Giovanni Ludovico Pasolini † (20 de febrer de 1606 - 1625 renuncià)
  • Ludovico degli Atti † (18 d'agost de 1625 - 20 de desembre de 1631 mort)
  • Ottavio Orsini † (20 de setembre de 1632 - 1640 mort)
  • Francesco Romolo Mileti † (8 d'octubre de 1640 - 7 de gener de 1643 mort)
  • Andrea Borgia † (13 de juliol de 1643 - 17 de juliol de 1655 mort)
  • Guarnerio Guarnieri † (25 d'octubre de 1655 - 16 de febrer de 1682 nomenat bisbe de Recanati)
  • Francesco Maria Giannotti † (4 de maig de 1682 - d'abril de 1699 mort)
  • Orazio Minimi † (5 d'octubre de 1699 - de juliol de 1701 mort)
  • Pietro Corbelli † (5 de desembre de 1701 - 24 de juny de 1708 mort)
  • Philip Michael Ellis, O.S.B. † (3 d'octubre de 1708 - 16 de novembre de 1726 mort)
  • Giovanni Francesco Bisleti † (9 de desembre de 1726 - 12 d'abril de 1749 renuncià)
  • Federico Muschi † (21 d'abril de 1749 - 20 d'octubre de 1755 mort)
  • Cesare Crescenzio de Angelis † (15 de desembre de 1755 - 10 de setembre de 1765 mort)
  • Andrea Spani † (14 d'abril de 1766 - 29 de febrer de 1784 mort)
  • Paolo Ciotti † (20 de setembre de 1784 - 18 o 22 d'abril de 1819 mort)
  • Francesco Stracchini † (23 d'agost de 1819 - 19 de juliol de 1823 mort)
  • Pietro Antonio Luciani † (24 de maig de 1824 - 9 de juny de 1841 renuncià)
  • Giacomo Traversi † (12 de juliol de 1841 - 3 de juny de 1845 renuncià)
  • Giovanni Pellei † (24 de novembre de 1845 - 14 de juny de 1847 nomenat bisbe d'Acquapendente)
  • Ludovico Ricci † (14 de juny de 1847 - 26 de maig de 1877 mort)
  • Antonio Maria Testa † (26 de maig de 1877 - 22 d'abril de 1883 mort)
  • Biagio Sibilia † (9 d'agost de 1883 - 7 d'abril de 1893 mort)
  • Costantino Costa, C.P. † (12 de juny de 1893 - 15 de setembre de 1897 mort)
  • Pancrazio Giorgi † (11 de febrer de 1898 - 30 de març de 1915 mort)
  • Angelo Maria Filippo Sinibaldi † (16 d'abril de 1915 - 20 d'abril de 1928 mort)
  • Alfonso Marie de Sanctis † (30 de juny de 1928 - 10 d'agost de 1933 nomenat bisbe de Todi)
  • Fulvio Tessaroli † (1 de desembre de 1933 - 11 de novembre de 1952 jubilat)
  • Pietro Severi † (8 de gener de 1953 - 31 de juliol de 1957 nomenat bisbe titular de Pèrgam)
  • Luigi Maria Carli † (31 de juliol de 1957 - 26 de gener de 1973 nomenat arquebisbe de Gaeta)
  • Dante Bernini † (10 de juliol de 1975 - 20 d'octubre de 1981 nomenat bisbe de Velletri i Segni)

Bisbes i Cardenals Bisbes de Velletri[modifica]

  • Deodato o Adeodato † (citat el 465)
  • Celio Bonifacio † (inicis de 487 - finals de 499)
  • Silvano † (inicis de 501 - finals de 502)
    • Sede vacante
  • Giovanni I † (inicis de 592 - finals de 595)
  • Potentino o Potenzio † (citat el 649)
  • Placentino † (inicis de 680 - finals de 685)
  • Giovanni II † (citat el 721)
  • Grazioso o Grosso † (citat el 743)
  • Graziano † (citat el 761)
  • Cidonato † (citat el 769)
  • Teodoro † (citat el 780)
  • Gregorio † (citat el 826)
  • Giovanni III † (citat el 853)
  • Gauderico † (inicis del 865 - finals de 879 renuncià)
  • Giovanni IV † (inicis del 896 - finals de 898)
  • Leone I † (inicis de 946 - finals de 963)
  • Teobaldo I † (inicis de 997 - finals de 1030)
  • Leone II † (citat el 1036)
  • Teofilatto dei Conti di Tuscolo † (citat el 1041)
  • Amato † (inicis de 1044 - 1050)
  • Giovanni V (Mincio dels Contes de Tuscolo) † (1050 - 4 d'abril de 1058 elegit antipapa amb el nom de Benet X)

Cardenals Bisbes d'Òstia amb jurisdicció sobre Velletri[modifica]

Cardenals Bisbes de Velletri i Ostia[modifica]

Cardenals Bisbes de Velletri[modifica]

Cardenals bisbes amb el títol de Velletri[modifica]

Cardenals bisbes amb el títol de Velletri-Segni[modifica]

Bisbes de Velletri, després de Velletri i Segni, finalment de Velletri-Segni[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 127.600 batejats sobre una població de 135.500 persones, equivalent 94,2% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
seu suburbicària de Velletri
1949 86.000 87.000 98,9 63 45 18 1.365 23 24 27
1970 52.700 53.000 99,4 51 24 27 1.033 56 107 7
1980 55.000 56.200 97,9 51 24 27 1.078 52 102 9
diòcesi de Segni
1950 35.500 36.000 98,6 53 40 13 669 16 74 14
1970 47.000 47.588 98,8 44 24 20 1.068 23 136 19
1978 50.035 50.170 99,7 37 21 16 1.352 18 101 16
seu suburbicària de Velletri-Segni
1990 104.000 105.000 99,0 71 46 25 1.464 4 46 198 27
1999 117.300 118.200 99,2 83 53 30 1.413 9 40 120 27
2000 119.100 120.170 99,1 80 47 33 1.488 10 45 122 27
2001 118.000 120.894 97,6 81 51 30 1.456 11 47 238 27
2002 118.000 121.674 97,0 116 82 34 1.017 11 54 225 27
2003 115.800 118.500 97,7 85 57 28 1.362 11 39 218 27
2004 119.690 122.690 97,6 96 66 30 1.246 12 44 226 27
2010 127.600 135.500 94,2 79 39 40 1.615 11 47 165 27

Notes[modifica]

  1. La data del 31 d'agost és la donada per Cappelletti (op. cit., p. 621), que afirma que el 18 de juliol, que diverses fonts indiquen com a data de decès (entre elles el Vetus Martyrologium Romanum), és en realitat la de la seva canonització per obra del Papa Luci III nel 1182.
  2. Gams distingeix dos bisbes de nom Pietro, inserint entre ells un bisbe Bartolomeo.
  3. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana. Gudarrama (Madrid) 2014, vol. I, p. 433-434.
  4. Il 9 d'agost de 1409 nomenat bisbe de Ferentino.
  5. El 4 de juny de 1436 va ser elegit bisbe d'Ancona, però no aconseguí el trasllat
  6. Segons Eubel, Vincenzo Fanzi (a qui anomena Vincenzo de Maffeis) té només un únic episcopat, del 1503 fins a la seva mort el 1528, i a més va ser bisbe de Segni e di Corone. Segons Cappelletti, en canvi, a Lucio Fazini el succeí un Giacomo (1503-1512) i només des del 1513 Vincenzo Fanzi; segons aquest autor, un Ludovico va ser bisbe de Segna a Dalmàcia.
  7. Bisbe d'Òstia des del 14 de març de 1058
  8. des d'abril de 1060, tots els bisbes d'Òstia esdevingueren, ipso facto, bisbes també de Velletri, tot i que les dues diòcesis sempre van ser distintes i separades
  9. Nomenat pel Papa Urbà VI, s'uní aviat al partit de l'antipapa Climent VII.
  10. Des del 12 de setembre de 1974 al 21 d'octubre de 1981 fou cardenal bisbe del títol de Velletri, des del 21 d'octubre de 1981 al 30 de setembre de 1986 cardenal bisbe del títol de Velletri e Segni, des del 30 de setembre de 1986 al 21 de març de 1993 cardenal bisbe del títol de Velletri-Segni.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat suburbicari de Velletri-Segni Modifica l'enllaç a Wikidata

Per la seu de Velletri[modifica]

Per la seu de Segni[modifica]

Vegeu també[modifica]