Bisbat de Mallorca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bisbe de Mallorca)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Mallorca
Diœcesis Maioricensis (la) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la Diócesis de Mallorca.svg
Laseu.jpg
Seu de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

Localització
Diócesis de Mallorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 34′ 02″ N, 2° 38′ 55″ E / 39.5672°N,2.6486°E / 39.5672; 2.6486
Parròquies155
Població
Total730.768 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat200,76 hab/km²
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deprovíncia eclesiàstica de València Modifica el valor a Wikidata
Superfície3.640 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorDiòcesi de Mallorca i Menorca i bisbat d'Eivissa Modifica el valor a Wikidata
Creació23 juliol 1795
Catedralcatedral de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Bisbe Modifica el valor a WikidataSebastià Taltavull i Anglada (2012) Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbisbatdemallorca.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter: bisbatmallorca Modifica els identificadors a Wikidata

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València. Comprèn tota l'illa de Mallorca i, entre 1295 i 1795, també comprenia l'illa de Menorca. D'una població de 754.584 habitants, l'any 2004 tenia 594.860 batejats. Des de 2017, el bisbe és Sebastià Taltavull i Anglada.

Territori[modifica]

La diòcesi ocupa tota l'illa de Mallorca. La seu episcopal és a la catedral de Santa Maria de Palma, coneguda com La Seu. El seu territori es divideix en 155 parròquies, agrupades en 11 arxiprestats.

Història[modifica]

Sembla que fou erigida en el segle v, ja que les fonts citen el bisbe Elies l'any 480.

Després de la conquesta cristiana de l'any 1229, la seu episcopal fou restablerta. El seu primer bisbe fou Ramon de Torroella. A diferència de l'illa d'Eivissa, que després de la seva conquesta fou agregada a l'Arquebisbat de Tarragona, Menorca fou incorporada al Bisbat de Mallorca després de la seva conquesta per part d'Alfons el Liberal.

L'any 1795 se'n segregà el Bisbat de Menorca.

Amb el Concordat de 1851 entre el Regne d'Espanya i la Santa Seu, es va suprimir el Bisbat d'Eivissa i fou agregat al de Mallorca, tot i que la unió no arribà a ser completa. Poc més de mig segle després, l'any 1928, es restablí la seu eivissenca com a administració apostòlica, i finalment l'any 1949 fou elevada al rang de diòcesi, per la qual cosa el Bisbat de Mallorca tornà a la seva extensió actual.

Episcopologi[modifica]

  1. Elies (480-484)
  2. Ramon de Torroella (1238-1266). Diòcesi exempta, dependent directament del papa
  3. Pere de Morella (1266-1282)
  4. Ponç de Jardí (1283-1303). L'any 1295 Menorca és incorporada al bisbat.
  5. Guillem de Vilanova (1304-1318)
  6. Ramon de Cortsaví (1318-1321)
  7. Guido de Terrena (1321-1332)
  8. Berenguer Batle (1332-1349)
  9. Antoni de Collell (1349-1363)
  10. Antoni de Galiana (1363-1375)
  11. Pere Cima (1377-1390)
  12. Lluís de Prades i d'Arenós (1390-1403 –primer cop –)
  13. Francesc Climent Sapera (1403 Electe)
  14. Lluís de Prades i d'Arenós (1407-1429 –segon cop –)
  15. Gil Sanxis Munyós (1429-1446)
  16. Joan García (1447-1450)
  17. Arnau de Marí i de Santacília (1460-1464)
  18. Pere de Santàngel (1465-1466)
  19. Francesc Ferrer (1467-1475)
  20. Diego de Avellaneda (1475-1488)
  21. Roderic de Borja (1489-1492)
  22. Joan Baptista de Salelles (1492-1493). La diòcesi s'incorpora a la província eclesiàstica de València
  23. Guillem Ramon de Montcada (1493-1504)
  24. Antonio de Rojas (1496-1507)
  25. Diego de Ribera y de Toledo (1507-1511)
  26. Rodrigo Sánchez de Mercado (1511-1530)
  27. Agostino de Grimaldis (1530-1532)
  28. Gian Battista Campeggio (1532-1558)
  29. Diego de Arnedo (1561-1572)
  30. Joan de Vic i Manrique (1573-1604)
  31. Alfonso Lasso y Sedeño (1604-1607)
  32. Simó Bauçà (1608-1623)
  33. Félix de Guzmán (1625 electe)
  34. Baltasar de Borja i de Velasco (1625-1630)
  35. Juan de Santander (1631-1644)
  36. Tomàs de Rocamora (1644-1653)
  37. Miguel Pérez de Nueros (1655-1656)
  38. Diego Escolano y Ledesma (1656-1660)
  39. Pere Ferran Manjarrés de Heredia (1660-1670)
  40. Bernat Cotoner (1671-1684)
  41. Pere d'Alagó y de Cardona (1684-1701)
  42. Francisco Antonio de la Portilla (1702-1711)
  43. Atanasio de Esteparripa y Tranajaurregui (1712-1721)
  44. Juan Fernández Zapata (1722-1729)
  45. Benet Panyelles i Escardó (1730-1743)
  46. José de Cepeda y Castro (1744-1750)
  47. Llorenç Despuig i Cotoner (1750-1763)
  48. Francisco Garrido de la Vega (1763-1772)
  49. Juan Díaz de la Guerra (1772-1777)
  50. Pedro Rubio-Benedicto y Herrero (1778-1794)
  51. Bernat Nadal i Crespí (1794-1818). L'any 1795 es crea el Bisbat de Menorca.
  52. Pedro González Vallejo (1819-1824)
  53. Antonio Pérez de Hirias (1825-1842)
  54. Rafael Manso (1847-1851)
  55. Miquel Salvà i Munar (1851-1873). L'any 1852 Eivissa és incorporada al bisbat.
  56. Mateu Jaume i Garau (1875-1886)
  57. Jacint Cervera i Cervera (1886-1897)
  58. Pere Joan Campins Barceló (1898-1915)
  59. Rigobert Domènec Valls (1916-1924)
  60. Gabriel Llompart i Jaume (1925-1928)
  61. Josep Miralles i Sbert (1930-1947)[1]
  62. Juan Hervás i Benet (1946-1947 coadjutor 1947-1955 bisbe). L'any 1949 es crea el Bisbat d'Eivissa.
  63. Jesús Enciso Viana (1955-1964)
  64. Rafael Álvarez Lara (1965-1972)
  65. Teodor Úbeda Gramage (1972-2003)
  66. Jesús Murgui Soriano (2003-2012)
  67. Xavier Salinas Viñals (2012-2016)
  68. Sebastià Taltavull i Anglada (2017- )

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Josep Massot i Muntaner. El Bisbe Josep Miralles I L'església de Mallorca: De la Dictadura a la Guerra Civil. L'Abadia de Montserrat, 1991. ISBN 978-84-7826-188-8 [Consulta: 24 novembre 2012]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Mallorca