Bisbat de Mallorca

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bisbe de Mallorca)
Salta a: navegació, cerca
Bisbat de Mallorca
Diœcesis Maioricensis
La Seu de Mallorca
Localització
Territori Mallorca Mallorca
Província eclesiàstica València
Metropolitana València
Subdivisions 11 arxiprestats
Coordenades Coord.: 39° 34′ 02″ N, 2° 38′ 55″ E / 39.56722°N,2.64861°E / 39.56722; 2.64861
Estadístiques
Àrea 3.640 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
753.584
594.860 (78,9%%)
Parròquies 155
Informació
Ritus romà
Establiment Segle V
Catedral Catedral de Santa Maria
Lideratge actual
Papa Francesc
Administrador Apostòlic Sebastià Taltavull i Anglada
Web
Modifica dades a Wikidata
Escut de la diòcesi

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València. Comprèn tota l'illa de Mallorca i, entre 1295 i 1795, també comprenia l'illa de Menorca. D'una població de 754.584 habitants, l'any 2004 tenia 594.860 batejats. Des de 2016, el bisbe és Sebastià Taltavull i Anglada, que fa d'administrador apostòlic.

Territori[modifica]

La diòcesi ocupa tota l'illa de Mallorca. La seu episcopal és a la catedral de Santa Maria de Palma, coneguda com La Seu. El seu territori es divideix en 155 parròquies, agrupades en 11 arxiprestats.

Història[modifica]

Sembla que fou erigida en el segle V, ja que les fonts citen el bisbe Elies l'any 480.

Després de la conquesta cristiana de l'any 1229, la seu episcopal fou restablerta. El seu primer bisbe fou Ramon de Torrella. A diferència de l'illa d'Eivissa, que després de la seva conquesta fou agregada a l'Arquebisbat de Tarragona, Menorca fou incorporada al bisbat de Mallorca després de la seva conquesta per part d'Alfons el Liberal.

L'any 1795 se'n segregà el bisbat de Menorca.

Amb el Concordat de 1851 entre Espanya i la Santa Seu, es va suprimir el bisbat d'Eivissa i fou agregat al de Mallorca, tot i que la unió no arribà a ser completa. Poc més de mig segle després, l'any 1928, es restablí la seu eivissenca com a administració apostòlica, i finalment l'any 1949 fou elevada al rang de diòcesi, per la qual cosa el bisbat de Mallorca tornà a la seva extensió actual.

Episcopologi[modifica]

  1. Elies (480-484)
  2. Ramon de Torroella (1238-1266). Diòcesi exempta, dependent directament del papa
  3. Pere de Morella (1266-1282)
  4. Ponç de Jardí (1283-1303). L'any 1295 Menorca és incorporada al bisbat.
  5. Guillem de Vilanova (1304-1318)
  6. Ramon de Cortsaví (1318-1321)
  7. Guido de Terrena (1321-1332)
  8. Berenguer Batle (1332-1349)
  9. Antoni de Collell (1349-1363)
  10. Antoni de Galiana (1363-1375)
  11. Pere Cima (1377-1390)
  12. Lluís de Prades i d'Arenós (1390-1403 –primer cop –)
  13. Francesc Climent Sapera (1403 Electe)
  14. Lluís de Prades i d'Arenós (1407-1429 –segon cop –)
  15. Gil Sanxis Munyós (1429-1446)
  16. Joan García (1447-1450)
  17. Arnau de Marí i de Santacília (1460-1464)
  18. Pere de Santàngel (1465-1466)
  19. Francesc Ferrer (1467-1475)
  20. Diego de Avellaneda (1475-1488)
  21. Roderic de Borja (1489-1492)
  22. Joan Baptista de Salelles (1492-1493). La diòcesi s'incorpora a la província eclesiàstica de València
  23. Guillem Ramon de Montcada (1493-1504)
  24. Antonio de Rojas (1496-1507)
  25. Diego de Ribera y de Toledo (1507-1511)
  26. Rodrigo Sánchez de Mercado (1511-1530)
  27. Agostino de Grimaldis (1530-1532)
  28. Gian Battista Campeggio (1532-1558)
  29. Diego de Arnedo (1561-1572)
  30. Joan de Vic i Manrique (1573-1604)
  31. Alfonso Lasso y Sedeño (1604-1607)
  32. Simó Bauçà (1608-1623)
  33. Félix de Guzmán (1625 electe)
  34. Baltasar de Borja i de Velasco (1625-1630)
  35. Juan de Santander (1631-1644)
  36. Tomàs de Rocamora (1644-1653)
  37. Miguel Pérez de Nueros (1655-1656)
  38. Diego Escolano y Ledesma (1656-1660)
  39. Pere Ferran Manjarrés de Heredia (1660-1670)
  40. Bernat Cotoner (1671-1684)
  41. Pere d'Alagó y de Cardona (1684-1701)
  42. Francisco Antonio de la Portilla (1702-1711)
  43. Atanasio de Esteparripa y Tranajaurregui (1712-1721)
  44. Juan Fernández Zapata (1722-1729)
  45. Benito Panyelles y Escardó (1730-1743)
  46. José de Cepeda y Castro (1744-1750)
  47. Llorenç Despuig i Cotoner (1750-1763)
  48. Francisco Garrido de la Vega (1763-1772)
  49. Juan Díaz de la Guerra (1772-1777)
  50. Pedro Rubio-Benedicto y Herrero (1778-1794)
  51. Bernat Nadal i Crespí (1794-1818). L'any 1795 es crea el Bisbat de Menorca.
  52. Pedro González Vallejo (1819-1824)
  53. Antonio Pérez de Hirias (1825-1842)
  54. Rafael Manso (1847-1851)
  55. Miquel Salvà i Munar (1851-1873). L'any 1852 Eivissa és incorporada al bisbat.
  56. Mateu Jaume i Garau (1875-1886)
  57. Jacint Cervera i Cervera (1886-1897)
  58. Pere Joan Campins Barceló (1898-1915)
  59. Rigobert Domènec Valls (1916-1924)
  60. Gabriel Llompart i Jaume (1925-1928)
  61. Josep Miralles i Sbert (1930-1947)[1]
  62. Juan Hervás i Benet (1946-1947 coadjutor 1947-1955 bisbe). L'any 1949 es crea el Bisbat d'Eivissa.
  63. Jesús Enciso Viana (1955-1964)
  64. Rafael Álvarez Lara (1965-1972)
  65. Teodor Úbeda Gramage (1972-2003)
  66. Jesús Murgui Soriano (2003-2012)
  67. Xavier Salinas Viñals (2012-2016)
  68. Sebastià Taltavull i Anglada (com a administrador apostòlic)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Josep Massot i Muntaner. El Bisbe Josep Miralles I L'església de Mallorca: De la Dictadura a la Guerra Civil. L'Abadia de Montserrat, 1991. ISBN 978-84-7826-188-8 [Consulta: 24 novembre 2012]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Mallorca Modifica l'enllaç a Wikidata