Bischofita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralBischofita
Bischofite - Antofagasta.JPG
Bischofita de la regió d'Antofagasta, Xile
Fórmula química MgCl2·6H2O
Epònim Gustav Bischof
Localitat tipus Leopoldshall, Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria halurs
Nickel-Strunz 10a ed. 3.BB.15
Nickel-Strunz 9a ed. 3.BB.15
Nickel-Strunz 8a ed. III/A.12
Dana 9.2.9.1
Heys 8.4.3
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 9,8607Å; b = 7,1071Å; c = 6,0737Å; β = 93,758°
Simetria 2/m - prismàtica
Color incolor a blanc
Macles pot maclar-se polisintèticament sota pressió
Fractura irregular, desigual, concoidal
Duresa 1 a 2
Lluïssor vítria, mat
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 1,591 a 1,604 g/cm3 (mesurada); 1,5895 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,495 nβ = 1,507 nγ = 1,528
Birefringència δ = 0,033
Angle 2V mesurat: 79°, calculat: 76°
Dispersió òptica r > v, feble
Impureses comunes Ca, S
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1877
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La bischofita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del geòleg alemany Karl Gustav Bischof (1792-1870), professor de química a la Universitat de Bonn.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La bischofita és un halur de fórmula química MgCl2·6H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són curts i prismàtics al llarg de [001]; comunament foliada, granular cristal·lina i/o fibrosa.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou. La brombischofita és una varietat artificial que conté brom en substitució del clor.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bischofita pertany a "03.BB - Halurs simples, amb H2O, amb proporció M:X = 1:2" juntament amb els següents minerals: eriocalcita, rokühnita, niquelbischofita, sinjarita, antarcticita i taquihidrita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

És un constituent relativament rar dels dipòsits salins, sent un mineral d'origen secundari en part. Es forma per l'alteració de la carnallita sota l'efecte de l'aigua. Va ser descoberta el 1877 a Leopoldshall, Stassfurt (Saxònia-Anhalt, Alemanya). Sol trobar-se associada a altres minerals com: kieserita, halita i carnallita.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bischofita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Bischofite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2016].
  2. «Bischofite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 març 2016].
  3. «Brom-bischofite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2016].