Bisfenol A

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula químicaBisphenol A
Bisphenol-A-Skeletal.svg
Bisphenol A.png
Noms
Nom IUPAC
4,4'-(propano-2,2-diil)difenol
Altres noms
BPA, p,p'-Isopropilidenebisfenol,
2,2-Bis(4-hidroxifenil)propà
Identificadors
80-05-7 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:33216 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL418971 Symbol OK.svg1
ChemSpider 6371 Symbol OK.svg1
DrugBank DB06973 Symbol OK.svg1
Número CE 201-245-8
7865
Imatges Jmol-3D Imatge
Imatge
KEGG C13624 Symbol OK.svg1
PubChem 6623
Número RTECS SL6300000
UNII MLT3645I99 Symbol OK.svg1
Número ONU 2430
Propietats
C15H16O2
Massa molar 228,29 g·mol−1
Aparença Sòlid blanc
Densitat 1.20 g/cm³
Punt de fusió 158 a 159 °C (316 a 318 °F; 431 a 432 K)
Punt d'ebullició 220 °C (428 °F; 493 K) 4 mmHg
120–300 ppm (21.5 °C)
Pressió de vapor 5×10−6 Pa (25 °C)[1]
Perills
Frases R R36 R37 R38 R43
Frases S S24 S26 S37
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 3: L'exposició a curt termini podria causar lesions temporals o residuals greus. Per exemple, el gas de clor Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat 227 °C (441 °F; 500 K)
600 °C (1.112 °F; 873 K)
Compostos relacionats
Relacionats: fenols
Bisfenol S
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El bisfenol A, abreujat com BPA, és un compost orgànic amb dos grups funcionals fenol. Es fa servir per fer plàstic policarbonat i resina epoxi entre altres aplicacions.

Se sap que és estrogènic des de la dècada del 1930. El seu ús causa preocupació des de l'any 2008 quan diversos governs van qüestionar la seva seguretat i alguns fabricants el van eliminar dels seus productes. L'any 2010 un informe de la FDA (Food and Drug Administration) va advertir dels perills de l'exposició al BPA en fetus i infants.[2] Tot i això, en una nova avaluació de la FDA el març de 2013, va concloure que el compost és segur en els nivells baixos en què apareix en els aliments.[3] I el juliol de 2014, la FDA va actualitzar la seva perspectiva en l'ús de BPA en els productes que estan en contacte amb aliments, confirmant que són segurs en els nivells actuals, basant-se en exhaustives investigacions que inclouen dos estudis més realitzats per l'agència a començaments del 2014.[4] L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) també va revisar les noves informacions científiques sobre el BPA el 2008, 2009, 2010 i 2011, i els seus experts va concloure que no han trobat noves proves que els portin a revisar la seva opinió sobre que els nivells actuals d'exposició al BPA són segurs, tot i això reconeix algunes incerteses i les continuarà investigant[5][6] A França està està prohibit el seu ús en biberons.

Producció[modifica]

La capacitat de producció mundial de BPA era d'un milió de tones en la dècada del 1980, i més de 2,2 milions de tones l'any 2009.[7]

El bisfenol va ser sintetitzat primer pel químic rus A.P. Dianin l'any 1891.[8][9] Aquest compost se sintetitza per reacció de condensació de l'acetona per això hi ha el sufix A en el seu nom[10] amb dos equivalents químics de fenol. La reacció es catalitza per un àcid fort com l'HCl (àcid clorhídric) o una resina de polistirè sulfonatada

Referències[modifica]

  1. «Chemical Fact Sheet – Cas #80057 CASRN 80-05-7». speclab.com, 01-04-2012.
  2. «Update on Bisphenol A for Use in Food Contact Applications: January 2010». U.S. Food and Drug Administration, 15-01-2010. [Consulta: 15 gener 2010].
  3. Bisphenol A (BPA): Use in Food Contact Application
  4. «Bisphenol A (BPA): Use in Food Contact Application». fda.gov.
  5. EFSA Topic: Bisphenol A
  6. Europa concluye que el bisfenol A no supone peligro para la salud (castellà)
  7. «Experts demand European action on plastics chemical». Reuters, 22-06-2010.
  8. Dianin «Zhurnal russkogo fiziko-khimicheskogo obshchestva». Falta indicar la publicació, 23, 1891, pàg.  492–.
  9. Zincke, Theodor «Ueber die Einwirkung von Brom und von Chlor auf Phenole: Substitutionsprodukte, Pseudobromide und Pseudochloride». Justus Liebigs Annalen der Chemie, 343, 1905, pàg. 75–99. DOI: 10.1002/jlac.19053430106.
  10. Uglea, Constantin V.; Ioan I. Negulescu. Synthesis and Characterization of Oligomers. CRC Press, 1991, p. 103. ISBN 0849349540. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisfenol A Modifica l'enllaç a Wikidata


Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.


Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.