Bismita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bismita
Classificació
Categoria òxids
Fórmula química Bi2O3
Classificació de Nickel-Strunz 4.CB.60
Classificació de Dana 4.3.10.2
Propietats fisicoquímiques:
Color groc clar, groc verdós, gris clar, gris groguenc
Hàbit cristal·lí massiu, microcristal·lí, granular
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació no en té
Fractura desigual, concoide, terrosa
Duresa en l'escala de Mohs 4,5
Lluïssor adamantina, terrissa
Ratlla gris groguenca, groga clara
Densitat 9 g/cm3
Referències [1]

La bismita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom de la seva composició química. Va ser descoberta l'any 1868, i la localitat tipus d'aquesta espècie prové de la mina Colavi, Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolivia. També se la coneix amb el nom de wismuthokker.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Químicament, la bismita és un triòxid de bismut: Bi2O3. És un mineral monoclínic, però la forma típica d'aparició és massiva i argilosa, sense vidres macroscòpics. El color varia de verd a groc. Té una duresa a l'escala de Mohs entre 4 i 5, i una gravetat específica de 8,5 a 9,5, bastant alta per a un mineral no metàl·lic. És polimorfa de l'esferobismoïta, que cristal·litza en el sistema tetragonal.

Formació[modifica | modifica el codi]

La bismita és un mineral secundari de les zones d'oxidació, que es forma a partir de minerals de bismut primaris.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bismite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismita Modifica l'enllaç a Wikidata