Bismoclita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBismoclita

Bismoclita groc-taronja sobre bismutinita.
Fórmula química(BiO)Cl
Epònimbismut, oxigen i clor Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusJakkalswater (Jackal's Water; Noumas I pegmatite; Blesberg mine), Steinkopf, Districte de Namakwa (Namaqualand), Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed.3.DC.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/D.09 Modifica el valor a Wikidata
Dana10.2.1.2
Heys8.9.5
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 3,887Å; c = 7,354Å;
Grup puntual4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colorcrema-blanc, grisenc, marró groguenc; incolor en secció prima
Exfoliacióperfecta en {001}
Tenacitatelàstica
Duresa2 a 2,5
Lluïssorgrassa, sedosa, nacrada, mat, terrosa
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat7,36 g/cm³ (mesurada); 7,784 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 2,150 nε = 1,910
Birefringènciaδ = 0,240
Impureses comunesFe, OH
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1935
SímbolBmc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bismoclita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de la matlockita. Rep el seu nom en al·lusió als ions que aparentment la componen: bismut, òxid i clorur.

Característiques[modifica]

La bismoclita és un halur de fórmula química (BiO)Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismoclita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Jakkalswater, a la localitat de Steinkopf, al districte de Namakwa, al Cap Septentrional, Sud-àfrica. Tot i no ser gens abundant, ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències[modifica]

  1. «Bismoclite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismoclita