Bismoclita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBismoclita
Bismoclite2.jpg
Bismoclita groc-taronja sobre bismutinita.
Fórmula química (BiO)Cl
Epònim bismut, oxigen, clor i composició química
Localitat tipus Jakkalswater (Jackal's Water; Noumas I pegmatite; Blesberg mine), Steinkopf, Districte de Namakwa (Namaqualand), Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria halurs
Nickel-Strunz 10a ed. 3.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed. 3.DC.25
Nickel-Strunz 8a ed. III/D.09
Dana 10.2.1.2
Heys 8.9.5
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal
Estructura cristal·lina a = 3,887Å; c = 7,354Å;
Simetria 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color crema-blanc, grisenc, marró groguenc; incolor en secció prima
Exfoliació perfecta en {001}
Tenacitat elàstica
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor grassa, sedosa, nacrada, mat, terrosa
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 7,36 g/cm3 (mesurada); 7,784 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 2,150 nε = 1,910
Birefringència δ = 0,240
Impureses comunes Fe, OH
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1935
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La bismoclita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de la matlockita. Rep el seu nom en al·lusió als ions que aparentment la componen: bismut, òxid i clorur.

Característiques[modifica]

La bismoclita és un halur de fórmula química (BiO)Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismoclita pertany a "03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu" juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Jakkalswater, a la localitat de Steinkopf, al districte de Namakwa, al Cap Septentrional, Sud-àfrica. Tot i no ser gens abundant, ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències[modifica]

  1. «Bismoclite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismoclita Modifica l'enllaç a Wikidata