Bismoclita

Bismoclita
Bismoclita groc-taronja sobre bismutinita.
Fórmula química	(BiO)Cl
Epònim	bismut, oxigen i clor
Localitat tipus	Jakkalswater (Jackal's Water; Noumas I pegmatite; Blesberg mine), Steinkopf, Districte de Namakwa (Namaqualand), Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DC.25
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.05
Dana	10.2.1.2
Heys	8.9.5
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 3,887Å; c = 7,354Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	crema-blanc, grisenc, marró groguenc; incolor en secció prima
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	elàstica
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	grassa, sedosa, nacrada, mat, terrosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	7,36 g/cm³ (mesurada); 7,784 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,150 nε = 1,910
Birefringència	δ = 0,240
Impureses comunes	Fe, OH
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1935
Símbol	Bmc
Referències

La bismoclita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de la matlockita. Rep el seu nom en al·lusió als ions que aparentment la componen: bismut, òxid i clorur.

Característiques

La bismoclita és un halur de fórmula química (BiO)Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismoclita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Jakkalswater, a la localitat de Steinkopf, al districte de Namakwa, al Cap Septentrional, Sud-àfrica. Tot i no ser gens abundant, ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.