Bixi (mitologia)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeBixi
Tipus drac xinès
híbrid mitològic
Altres
Part de mitologia xinesa i Nine sons of the dragon Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
L'estela nestoriana cristiana de Singafu en l'actualitat (any 2016) a la qual se li ha posat posteriorment com a plint una escultura de Bixi.

Bixi, (En xinès simplificat: 赑屃; en pinyin Bìxì, en romanització Wade-Giles Bixi ), és una figura de la mitologia xinesa. Un dels nou fills del Rei Drac, així és que es representa com un drac amb una closca de tortuga.[1]

Les escultures pètries de Bixi han estat usades durant segles en la cultura xinesa com a plints o basaments de esteles commemoratives i plaques, particularment en contexts funeraris dels seus posteriors emperadors i per commemorar esdeveniments importants, com una visita imperial o, per exemple, l'aniversari de la victòria en la Segona Guerra Mundial.[1]

També l'escultura de bixi ha estat i és usada a les bases de ponts i arcades.[2] Les Escultures de Bixi tradicionalment són fregades per la gent per atreure's la bona sort.[3] Representacions de Bixi poden trobar-se en diverses parts d'Àsia Oriental a més de la Xina; per exemple al Japó, Corea, Vietnam, Mongòlia i l'Extrem Orient Rus.

Encara que l'Estela de Siganfu en ser cristiana originalment no va tenir tal decoració que pogués considerar-se pagana posteriorment per sincretisme va ser adornada amb una escultura que representa a Bixi.

Tradició[modifica]

La tradició d'esteles-tortuga es va originar a començaments del segle III (a la fi de la dinastia Han). D'acord amb l'enquesta realitzada el 1957 per Chêng Tê-k'un (鄭徳坤), l'estela de tortuga més antiga existent es pensa que és la que està a la tomba de Fan Min (樊敏), al comtat de Lushan, a la ciutat prefectura de Ya'an a la província de Sichuan.[4] L'arqueòleg francès Victor Segalen havia identificat l'estela com a monument de principis de la dinastia Han; autors d'avui dia estan d'acord, per regla general i li donen la data de 205 dC.[5][6][7] L'estela té una part superior arrodonida amb un disseny de drac en baix relleu -precursor del disseny de "«dos dracs entrellaçats»" que era molt comú en aquest tipus d'esteles, també a les dinasties Ming i Qing, més de mil anys més tard.[4]

A l'antiga tradició xinesa la tortuga sovint ha estat el símbol de gran longevitat; la seva forma es va associar amb l'estructura de l'univers; atribuint a les tortugues un poder diví per determinar el seu ús per a l'endevinació. Tots aquests factors podrien servir com a base Per a la selecció d'una tortuga com una criatura simbòlica, la imatge de la qual ha de representar instal·lacions dissenyades per l'eternitat.[8] Alguns autors occidentals hi van expressar l'opinió que el motiu de «pedestal-tortuga» està associat amb les tradicionals tortugues índies sostingudes a l'espatlla d'un elefant, sobre la que descansa el món sencer.[9]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Welch, 2008, p. 122-123.
  2. Roberts, 2010, p. 61.
  3. «Văn Miếu – Quốc Tử Giám – Hà Nội: 82 bia Tiến sĩ cần được bảo vệ nghiêm ngặt». Pháplý Online, 30-11-2011. [Consulta: 14 novembre de2016].
  4. 4,0 4,1 Chêng Tê-k'un, 95, p. 144.
  5. Segalen, 2007, p. 68-69.
  6. Harrist, 2008, p. 72.
  7. Paludan, 1991, p. 50-51.
  8. Segalen, 2007, p. 52.
  9. Williams, 1988, p. 405.

Bibliografia[modifica]

  • Harrist, Robert. The landscape of words: stone inscriptions from early and medieval China (en anglés). Universitat de Washington Press, 2008. 
  • Welch, Patricia Bjaaland. Chinese Art (en anglés), 2008. ISBN 0-8048-3864-X [Consulta: 14 novembre 2016]. 
  • Roberts, Jeremy. Chinese Mythology, A to Z (en anglés). NovaYork: Dragon's Nine Sons. 2nd ed. Chelsea House, 2010 [Consulta: 14 novembre 2016]. 
  • Williams, Charles Alfred S. Chinese Symbolism and Art Motifs: An Alphabetical Compendium of Antique Legends and Beliefs, as Reflected in the Manners and Customs of the Chinese (en anglès). Tuttle Publishing, 1988. ISBN 9780804815864. 
  • Segalen, Victor. Gu Jin Bei Lu Volum 1 de estelas, de Timothy James Billings. Wesleyan University Press, 2007. ISBN 9780819568328. 
  • Chêng Tê-k'un. Los estudios arqueológicos en szechwan. Cambridge University Press, 1957 [Consulta: 14 novembre 2016]. 
  • Paludan, Ann. The Chinese spirit road : the classical tradition of stone tomb statuar. Yale University Press, 1991. ISBN 0-300-04597-2.