Bjarni Herjólfsson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBjarni Herjólfsson
Biografia
Naixement 966
Islàndia
Mort segle X (Gregorià)
Activitat
Ocupació Explorador
Període d'activitat (Floruit: segle X)
Modifica les dades a Wikidata

Bjarni Herjólfsson (fl. s. X) va ser un explorador nòrdic-islandès que es creu que va ser el primer descobridor europeu conegut de l'Amèrica continental, que es va produir en 986.

Vida[modifica]

Bjarni va néixer a Herjólfr fill de Bárdi Herjólfsson (nòrdic antic: Bárði), i Thorgerdr (nòrdic antic: Þorgerðr) a Islàndia. D'adult, Bjarni esdevé capità mercant amb base a Noruega, però visitant al seu pare cada estiu a Islàndia.[1][2]

Descobriment d'Amèrica[modifica]

Es creu que Bjarni va ser el primer europeu a veure Amèrica del Nord. A la Grœnlendinga saga (Saga dels Groenlandesos) narra que un any va salpar cap a Islàndia per visitar els seus familiars, com de costum, només per trobar que el seu pare s'havia anat amb Eric el Roig a Groenlàndia. Així que va agafar la tripulació i va sortir a buscar-lo. Però l'estiu de 986, Bjarni, que no tenia cap mapa ni brúixola, fou desviat per una tempesta. Va veure una terra que no era Groenlàndia. Estava coberta d'arbres i muntanyes, i encara que la seva tripulació li ho va suplicar, es va negar a parar i mirar al seu voltant. Ja que ningú en la seva tripulació havia estat a Groenlàndia abans, van haver de buscar-la.[2] Tot i que va aconseguir recuperar la ruta, va informar haver vist pujols baixos coberts de boscos a certa distància més a l'oest . La terra semblava hospitalària, però Bjarni estava ansiós per arribar a Groenlàndia per veure els seus parents i no va desembarcar ni explorar les noves terres. Arribat finalment a Groenlàndia, va decidir instal·lar-se amb el seu pare a Herjolfsnes. Va informar de les seves troballes a Groenlàndia però ningú va mostrar-hi gaire interès en ells fins que, després de la mort del seu pare, va tornar a Noruega.[3]

Llegat[modifica]

Després del seu viatge, es va córrer la veu de les terres a l'oest que havia vist, creant una gran intriga arreu de l'imperi nòrdic. Bjarni va ser alhora celebrat pels seus descobriments i reprès pel rei Eirik Håkonsson per no haver-les explorat. El professor T. J. Oleson de la Universitat of Manitoba estableix que Hi ha forts arguments a favor de que les tres terres vistes per Bjarni van ser Terranova, Labrador i l'illa de Baffin.[4][5]

Els groenlandesos va prendre especial interès en els seus descobriments, i, ja que no tenien fusta, els va seduir la costa boscosa que Bjarni va informar haver vist.[6] Poc després, Leif Erikson (antic nòrdic: Leifr Eiríksson), el fill del líder groenlandès Eric el Roig, va comprar el vaixell que havia usat Bjarni pel viatge, va contractar una tripulació de 35 persones i va tornar a recórrer el viatge de Bjarni. Es considera que el resultat és l'assentament víking de L'Anse aux Meadows a Terranova i Labrador. Aquest és el primer intent conegut d'assentament europeu a les Amèriques.

Referències[modifica]

  1. Sturlason, Snorre. (2004) Heimskringla Or The Lives Of The Norse Kings, Kessinger Publishing. p. 188. ISBN 0-7661-8693-8
  2. 2,0 2,1 Sullivan, Steve & Stephen Krensky. (1991) Who Really Discovered America?, Hastingshouse/Daytrips Publ. p. 36. ISBN 0-8038-9306-X
  3. (1997) The Encyclopedia of American Facts and Dates 10th Edition, Collins. ISBN 0-06-270192-4
  4. Oleson, T.J., "Bjarni, Hejólfsson”, Dictionary of Canadian Biography vol. 1, University of Toronto/Université Laval, 1979, accessed May 16, 2015
  5. «Tryggvi Julius Oleson (1912-1963)». Manitoba Historical Society. [Consulta: January 20, 2016].
  6. Kudeba, N. (2014, April 19). Chapter 5 – Norse Explorers from Erik the Red to Leif Erikson – Canadian Explorers Arxivat 2014-05-08 at the Wayback Machine. Retrieved from The History of Canada.accessed August 13, 2006.

Lectures[modifica]

  • Oleson, Tryggvi J. (1963) The Norsemen in America (Ottawa: Canadian Historical Association)
  • Oleson, Tryggvi J. (1968) Early Voyages and Northern Approaches 1000-1632 The Canadian Centenary Series (New York: Oxford University Press)