Bladud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeBladud

Un dibuix del rei Bladud (1605). Modifica el valor a Wikidata
Tipusésser humà possiblement fictici
personatge llegendari Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraHistoria Regum Britanniae Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRud Hud Hudibras (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLeir de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecllista de reis llegendaris de Britànnia Modifica el valor a Wikidata

Bladud o Blaiddyd va ser un rei llegendari dels Britons, de l'existència del qual no n'hi ha cap prova històrica.[1] Jofre de Monmouth a la Historia Regum Britanniae va ser el primer que el mencionà i diu que era fill del rei Rud Hud Hudibras, i el desè en la línia de successió del primer rei, Brutus. En gal·lès s'escriu en la forma Blaiddyd.[2] En aquesta obra es diu que va ser el fundador de la ciutat de Kaerbadum o Caervaddon (Bath, Somerset).

Hauria regnat durant vint anys de 863 aC o potser 500 BC, Bath (que en realitat va ser creada pels romans).[3]

Decoració amb porcs a Bath anomenada "King Bladud's Pigs in Bath"

Segons la llegenda, aquest rei va agafar la lepra a Atenes i a la tornada a Anglaterra l'empresonaren, s'escapà i treballà en una granja de porcs a Swainswick on observà que els porcs no agafaven malalties de la pell quan es cobrien de fang i imitant-los es guarí de la lepra.[4]

Hauria practicàt la necromància o endevinació a través dels esperits dels morts. Amb això es diu que va construir-se ales i que va volar del temple d'Apol·lo a Trinovantum (Londres) o Troja Nova, però va morir en el vol. El va succeir el seu fill Leir.

Referències[modifica]

  1. Clark, John «Bladud of Bath: The Archaeology of a Legend». Folklore, 105, 1994, pàg. 39–50. ISSN: 0015-587X.
  2. Jones, Mary. «Brut Tysillo or Ystorya Brenhined y Brytanyeit». Celtic Literature Colletive. [Consulta: 7 desembre 2022].
  3. Cunliffe, Barry W. Roman Bath Discovered. London: Routledge, 1984, p. 14–15; 194. ISBN 0710201966. 
  4. Manco, 1995.

Bibliografia[modifica]