Blaia (municipi de la Gironda)
| Blaye (fr) | |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Nova Aquitània | ||||
| Departament | Gironda | ||||
| Districte | Districte de Blaia | ||||
| Cantó | Cantó de Blaia | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.066 (2023) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Blaia unitat urbana de Blaia | ||||
| Superfície | 6,42 km² | ||||
| Altitud | 7 m-0 m-41 m-12 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 33390 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | blaye.fr | ||||
Blaia (occità) o Blaye (francès)[1]) és un comú francès al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània. És un dels municipis situats al País Gavai o Gavacheria, que tot i trobar-se geogràficament a Occitània és de parla oïl (saintongesa). El trobador Jaufré Rudel era originari i senyor de Blaia. El nom Blavia, que els historiadors del segle XIX van vincular al llatí Belli Via (camí de guerres), probablement té un origen gal; es pot relacionar amb el verb «déblayer» (en francès "desbrossar"), cosa que suggereix que Blaye va tenir una funció portuària des dels seus inicis. La toponímia actual, basada en les grafies més antigues de Blavia, testimoniades ja al segle I, suggereix l'antropònim gal·loromà, Blavius, una forma llatinitzada del celta blavos (groc).[2]
Demografia
[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Administració
[modifica]| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1945-1953 | Georges Milh | |
| 1953-1965 | Bernard Delord | |
| 1989-1989 | Gérard Grasilier | RPR |
| 1989-2008 | Bernard Madrelle | PS |
| 2008- | Denis Baldès | Divers gauche |
Agermanaments
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Toponímia occitana
- ↑ Albert Dauzat & Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, Éd. Larousse, 1968, p. 1707
