Blanca Busquets i Oliu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBlanca Busquets i Oliu
Blanca Busquets.jpg
Blanca Busquets (2018)
Biografia
Naixement 20 març 1961 (58 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Periodista i escriptora
Ocupador Catalunya Ràdio (1986–)

Lloc web Lloc web
Facebook: busquetsblanca Twitter: blancabusquets
Modifica les dades a Wikidata

Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 20 de març de 1961) és una escriptora, filòloga i guionista catalana.[1]

Durant la presentació del llibre La Fugitiva a la biblioteca de Lliçà de Vall

Biografia[modifica]

Nascuda a Barcelona, i molt arrelada a Cantonigròs, de seguida va anar a viure a Pamplona on el seu pare treballava i s'hi va estar fins a l'any 1972. A Pamplona va estudiar en una escola francesa i va aprendre a llegir i a escriure en francès primer i en castellà després, alhora que llegia música. Després van tornar a Catalunya i es van instal·lar a Barcelona on va continuar els estudis musicals. Va formar part de diversos cors i va tocar durant deu anys a l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya. De menuda ja va ser introduïda en la dansa clàssica i va ballar fins als vint-i-cinc anys. Va treballar de voluntària al Centre Penitenciari Can Brians on va dirigir el cor SiFaSol del 2001 al 2003.

La seva formació musical l'ha ajudat a treballar de locutora al programa Hidrogen del Canal 33 i, durant set anys de redactora del programa de música clàssica de la Televisió de Catalunya.

És una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs[2] i continua essent membre del comitè organitzador. Treballa des de 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio,[2] com a realitzadora i guionista, tot tocant diferents aspectes del panorama radiofònic. També escriu periòdicament al diari digital Osona.com.

A banda de participar en clubs de lectura, ha fet xerrades, presentacions i conferències arreu de Catalunya, a diversos llocs de l’estat espanyol, i a ciutats com l’Alguer, Moscou, Leipzig, Berlín i Cracòvia. Formà part de la delegació d'escriptors catalans a la fira de Varsòvia 2016.

Ha guanyat el premi Llibreter 2011 per La nevada del cucut, i el premi Alghero Donna de literatura i periodisme 2015 per la traducció a l'italià de La casa del silenci.

Sigantura de llibres (Sant Jordi 2018)

Obres publicades[3][modifica]

  • Presó de neu. Barcelona: Proa, 2003.
  • El jersei. Barcelona: Rosa dels Vents, 2006.
  • Tren a Puigcerdà. Barcelona: Rosa dels Vents, 2007.
  • Vés a saber on és el cel. Barcelona: Rosa dels Vents, 2009.
  • La nevada del cucut. Barcelona: Rosa dels Vents, 2010.
  • La casa del silenci. Barcelona: Rosa dels Vents, 2013.
  • Paraules a mitges. Barcelona: Rosa dels Vents, 2014.
  • Jardí a l'obaga. Barcelona: Proa, 2016
  • La fugitiva. Barcelona: Proa, 2018
  • El crit (2019)[4]

Referències[modifica]

  1. «Blanca Busquets i Oliu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Llort, Lluís «Blanca Busquets: "Si no amaguen res, els ulls no parlen"». Cultura (El Punt Avui), 31-10-2014, p. 5.
  3. «Blanca Busquets». AELC. [Consulta: 17 setembre 2014].
  4. «La represa literària arriba plena de novetats». [Consulta: 26 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]