Vés al contingut

Blanca de Castella i d'Anglaterra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBlanca de Castella

Miniatura a una bíblia moralitzada de París, ca. 1230 (Londres, British Library, Ms. .240, fol. 8) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Blanca de Castilla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1188 Modifica el valor a Wikidata
Palència (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1252 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Melun (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Maubuisson;[1] el cor a l'Abadia de Lys[2] 
Reina consort de França
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perReina consort (1223) i regent de França (1226), esposa de Lluís VIII de França i mare de Sant Lluís IX de França
Activitat
Ocupacióregent, compositora Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Cister
Reina, religiosa
CelebracióEsglésia Catòlica
Festivitat2 de desembre
Altres
TítolInfanta de Castella
Reina consort de França Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici i Casal de Borgonya a Lleó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís VIII de França (1200 (Gregorià), 1200 (Gregorià)–1226 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip de França, Lluís IX de França, Robert I d'Artois, Felip de França, Joan d'Anjou i del Maine, Alfons de Poitiers, Felip de França, Elisabet de França i Castella, Carles I d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons VIII de Castella Modifica el valor a Wikidata  i Elionor d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric I de Castella
Berenguera de Castella
Urraca de Castella
Elionor de Castella i d'Anglaterra
Sanç de Castella
Sança de Castella
Ferran de Castella
Mafalda de Castella
Constança de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParentsElionor d'Aquitània, àvia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: bf0fb4a2-b51c-43b5-a0e0-5ba0d2ac002c Find a Grave: 18883572 Modifica el valor a Wikidata

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252[3]) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248). Encara que no ha estat oficialment canonitzada, és venerada com a santa; la seva festa se celebra el 2 de desembre.

Família

[modifica]

Era filla d'Alfons VIII de Castella i d'Elionor d'Anglaterra. Era neta per línia paterna de Sanç III de Castella i Blanca Garcés de Navarra, i per línia materna d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània.

Fou germana de Berenguera de Castella; Urraca de Castella, esposa d'Alfons II de Portugal; Elionor de Castella i d'Anglaterra, esposa de Jaume el Conqueridor; i del rei Enric I de Castella.

Es casà el 23 de maig de 1200 amb el príncep i futur rei Lluís VIII de França, a Pont-Audemer (Normandia). D'aquest matrimoni tingueren més de deu fills, posant així fi als problemes successoris que tant havien perseguit a les seves predecessores, entre d'altres:

Política

[modifica]
Coronació de Lluís VIII de França i Blanca de Castella el 1223

Blanca va exhibir les seves grans qualitats ja el 1216, quan Lluís VIII, que a la mort de Joan sense Terra va reclamar els seus drets sobre la corona anglesa, va envair el Regne d'Anglaterra,tan sols trobar una nació unida a ell. Felip II de França va refusar ajudar el seu fill, i Blanca es convertí així en la seva única ajuda establint-se al port de Calais i arribant a organitzar-li dues flotes d'ajuda.

A la mort del seu marit el 1226, Blanca fou nomenada regent de França i guarda dels seus fills conjunts. Dels més de dotze fills que va tenir, sis havien mort molt joves, i el delfí Lluís, més tard Lluís IX de França, tan sols comptava amb dotze anys. Blanca va haver de portar la càrrega sencera sobre assumptes polítics interns així va trencar la lliga dels barons que havien realitzat contra ella el 1226, liderada per Pierre Mauclerc, duc de Bretanya, i també va haver de refusar l'atac del rei d'Anglaterra Enric III el 1230.

La seva energia i fermesa van superar tots els perills, fins i tot les calúmnies que els barons van realitzar sobre ella sobre el poètic homenatge de vassallatge que Teobald IV de Xampanya li va realitzar. Les accions bèl·liques sobre els barons francesos opositors sempre van donar resultat, molt més que la diplomàcia, amb la qual també sabia jugar. Així el seu fill Lluís, deu el seu regnat a la seva mare. Va derrotar Raimon VII de Tolosa i va estendre l'autoritat reial als territoris del Llenguadoc.

Quan Lluís va pujar al tron, la seva mare va continuar ajudant-lo en el govern, afrontant altres revoltes com la d'Hug de Lusignan. El 1243 tornà a exercir de regent a la marxa del seu fill Lluís a la Setena Croada, un projecte al qual ella s'havia oposat enèrgicament.

Després d'un any i mig d'incertesa, Innocenci IV, va ser elegit el 25 de juny de 1243[4] i acompanyat de la majoria dels seus cardenals, va fugir amb galeres genoveses i refugiar-se a Lió, on fou acollit per la regent [5] on celebrà un concili que començà el 24 de juny de 1245. Un mes després, Innocenci IV va declarar que Frederic havia de ser deposat com a emperador,[6]

El 1246 apareix com a comtessa de Valois (que va conservar fins a la mort). En aquesta segona regència va annexionar definitivament el Llenguadoc a la corona francesa i va reprimir la revolta dels pagesos de 1251.

El novembre de 1252 va caure malalta i fou duta a París, on morí el 26 de novembre, mentre el seu fill era encara a Orient. Fou enterrada a l'abadia de Maubuisson (Illa de França), que ella mateixa havia fundat[3] el 1242 i on havia pres l'hàbit cistercenc quan va deixar les funcions de govern després de la primera regència. El seu cor es va portar a l'abadia de Lys, prop de Melun, el 13 de març de 1253.[7]

Referències

[modifica]
  1. de Gaulle, Jules. Nouvelle histoire de Paris et de ses environs (en francès). Pourrat, 1841, p. 147. 
  2. de Xivrey, Jules Berger. Preuves de la découverte du coeur de Saint Louis (en francès). Didot frères, 1846, p. 37. 
  3. 3,0 3,1 Klaniczay, Gábor. Holy rulers and blessed princesses: dynastic cults in medieval central Europe. Cambridge University Press, 2002, p. 253. ISBN 0521420180. 
  4. Potthast, Augustus. Regesta pontificum Romanorum (en llatí). II, 1875, p. 943. 
  5. Potthast, Augustus. Regesta pontificum Romanorum (en llatí). II, 1875, p. 969. 
  6. Mirbt, Carl Theodor. «Lyons, Councils of». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). Vol. 17. 11th ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 176–177. 
  7. de Combault Auteuil, Charles. Blanche infante de Castille, mère de St. Louis, reyne et régente de France (en francès). de Sommaville, 1644. 


Precedida per:
Lluís VIII
com a rei
Regent de França
1226-1234
1248
Succeïda per:
Lluís IX
com a rei