Blanche Sweet

Blanche Sweet
	;
Biografia
Naixement	18 juny 1896 ; Chicago (Illinois)
Mort	6 setembre 1986 (90 anys); Nova York
Causa de mort	Causes naturals (Accident vascular cerebral )
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió
Activitat	1909 –
Família
Cònjuge	Marshall Neilan (1922–1929); Raymond Hackett (1935–1958)
	Premis estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

Blanche Sweet (Chicago, 18 de juny de 1896 – Nova York, 6 de setembre de 1986) va ser una estrella de cinema mut que va començar la seva carrera en els primers temps de la indústria de Hollywood.

Primers anys[modifica]

Va néixer a Chicago, Illinois el 1896. Els seus pares, Pearl i Gilbert li van posar el nom de Sarah Blanche. Pearl havia estat una ballarina de teatre abans de casar-se i Gilbert era un comerciant de vi que aviat es va desentendre de la família.^[1] La seva mare va morir amb 19 anys^[2] quan ella tenia 18 mesos i va ser educada per la seva àvia Cora Alexander. De ben jove la seva àvia la va fer actuar en el teatre. La seva primera aparició a escena va ser com a bebè a Cincinnati, on vivia l'àvia, a l'obra “Blue Jeans”.^[3] A l'edat de quatre anys ja va participar en un tournée d'una obra titulada The Battle of the Strong amb Marie Burroughs i Maurice Barrymore.^[2] Durant tres anys va viatjar per tot el país amb la companyia de teatre de Chauncey Olcott^[1] actuant amb el nom de Blanche Alexander.^[2]

Durant aquests anys la seva àvia li feia de mestra però també va prendre classes de dansa. A l'edat de 9 anys es va trobar amb el seu pare a Denver (Colorado) el qual, per casualitat va llegir el seu nom al programa del teatre. El pare va convèncer l'àvia de que tots dos anessin a viure amb ell a San Francisco. Malauradament el terratrèmol del 1906 va ensorrar l'hotel on vivien i va perdre tot el que tenien.

Es van traslladar a Berkeley. Allà va estudiar dansa amb Ruth St. Denis^[2] però quan el seu pare es va tornar a casar va perdre de nou interès en la seva filla i junt amb la seva àvia va marxar d'allà. Treballa en el teatre per pagar-se classes de dansa amb, entre altres, Gertrude Hoffman.^[4] El 1909 es trobaven a Nova York i per tal de guanyar alguns diners van intentar que ella entrés en el món del cinema. Els estudis de William A. Brady no la van admetre degut a la seva joventud^[5] i la primera companyia que la va acceptar va ser la Edison Company amb la que va fer el paper d'extra en la pel·lícula “A Man with Three Wives”. Després es va presentar a la Biograph i, aconsellada per un amic, va demanar per parlar amb D. W. Griffith que va decidir contractar-la. Va aparèixer en moltes pel·lícules de Griffith rodades pels voltants de Nova York aquell 1909 però no va viatjar amb la companyia a Califòrnia a l'hivern. Griffith li oferia un contracte de 125 dòlars a la setmana però el va rebutjar per quedar-se a Nova York amb la companyia de Gertrude Hoffman amb un contracte de 40 dòlars a la setmana. Al final de la temporada, el productor li va dir que no era adequada per al paper i la va acomiadar, de manera que va tornar a trucar a la porta de Griffith.^[1] Juntament amb Mary Pickford, Lillian Gish o Dorothy Gish es va convertir en una gran actriu al costat del director.

Estrella del cinema mut[modifica]

Sweet destil·lava a la pantalla una dona enèrgica i independent, ben diferent de l'ideal de dona de les pel·lícules de Griffith, vulnerables, femenines i sovint fràgils. Després de molts rols com a protagonista, el seu primer gran paper va ser el 1911 a la pel·lícula The Lonedale Operator. El 1913 va protagonitzar el primer llargmetratge de Griffith, Judith of Bethulia. Al 1914, Sweet havia estat inicialment seleccionada per al paper d'Elsie Stoneman a la pel·lícula The Birth of a Nation però finalment el paper va ser adjudicat a Lillian Gish.^[6]

Aquell mateix any Sweet va abandonar Griffith i, considerada com una de les grans actrius del cinema mut, es va incorporar a la Paramount, aleshores anomenada Famous Players-Lasky^[7] amb un sou molt superior del que podia pagar la Biograph. Va actuar en pel·lícules de Cecil B. DeMille, ("The Warrens of Virginia” (1915) i “The Captive” (1915)) i altres directors però les seves pel·lícules no van tenir la qualitat de les precedents.

Quan va deixar la Famous Players-Lasky, va estar absent de les pantalles durant dos anys, i s'ha apuntat que potser va tenir problemes de drogues.^[6] En retornar, la primera pel·lícula va ser “The Unpardonable Sin” (1919), dirigida per Marshall Neilan. Va ser treballant per a Neilan que els dos van tenir un affair que es va fer públic i que va provocar el divorci del director de la seva dona, l'actriu Gertrude Bambrick. Sweet i Nailan es van casar el 1922 i el matrimoni es va acabar el 1929 degut als múltiples adulteris de Neilan.^[8]

Durant la dècada de 1920 la carrera de Sweet va continuar prosperant. Va protagonitzar la primera versió d'Anna Christie (1923), Tess of the d'Urbervilles (1924) i The Sporting Venus (1925), aquestes dues últimes dirigides per Neilan.

Cinema sonor[modifica]

Tot i que Sweet havia esdevingut una estrella de la Metro, acabada de fundar, amb l'arribada del sonor la seva carrera es va truncar. Només va fer tres pel·lícules sonores abans de retirar-se. El 1935 es va casar amb l'actor Raymond Hackett, matrimoni que duraria fins a la mort d'aquest el 1958.

Darrers anys[modifica]

Va continuar la seva carrera interpretativa a la ràdio i en obres de Broadway interpretant majoritàriament en papers secundaris però també amb alguns èxits com a "The Party's Over" o a “The Petrified Forest” amb Leslie Howard.^[9] Finalment, la seva carrera en aquests dos camps es va anar esvanint i va acabar treballant com empleada en uns grans magatzems de Los Angeles. Tot i això, encara va tenir un paper a la pel·lícula de Danny Kaye, The Five Pennies el 1959.^[10] A la fi de la dècada de 1960, el seu llegat com a actriu va ser recuperat per acadèmics del cinema que la van convidar a Europa per rebre el reconeixement pel seu treball. Sweet va morir a Nova York d'un accident vascular cerebral el 6 de setembre de 1986 poques setmanes abans de fer 90 anys.^[10] Les seves cendres van ser escampades pel jardí botànic de Brooklyn.