Blanqueta perfumada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuBlanqueta perfumada
Pieris napi
Green-veined white butterfly (Pieris napi) topside.JPG
Pieris napi
Dades
Hoste mostassa borda
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaPieridae
GènerePieris
EspèciePieris napi
(Linnaeus, 1758)
Modifica les dades a Wikidata

La blanqueta perfumada (Pieris napi) és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.[1]

Aspecte i distribució[modifica]

És una espècie generalitzada a tota Europa i Àsia, incloent el subcontinent indi, Japó i el Magrib i Amèrica del Nord.

Igual que en altres papallones "blanques", els sexes difereixen. La femella té dos punts a cada ala davantera i el mascle només en té un. Les venes de les ales de la femella estan en general marcades més fortament. La superfície inferior de les ales posteriors és de color groc pàl·lid amb les venes ressaltades per escates negres que li donen un tint verdós. Per a pondre els seus ous prefereix les crucíferes silvestres. Els mascles emeten una feromona sexual que és perceptible per a l'ésser humà, el citral,[2] el component bàsic de l'oli de la pell de la llimona.[3]

Cicle de vida i plantes nutrícies[modifica]

Els ous són dipositats individualment en una àmplia gamma de plantes nutrícies, incloent Sisymbrium officinale, Alliaria petiolata, Cardamine pratensis, Rorippa nasturtium-aquaticum, Sinapis arvensis, Cardamine amara, Brassica oleracea i Raphanus raphanistrum. Per això rarament és una plaga en jardins o conreus de camp.

L'eruga és de color verd i es camufla bé. Quan arriba a la darrera fase és verda amb berrugues negres, de la qual sorgeixen pèls blanquinosos i negrencs. Té una línia més fosca al llarg de la part posterior i una línia groga als costats. Per sota és de color gris blanquinós.

Igual que altres espècies de Pieris passa l'hivern com a pupa. És de color verd amb les parts elevades de color groguenc i marró. Aquesta és la forma més freqüent, tot i que varia del color groguenc al grisenc o marronós.

Hàbitat[modifica]

Pieris napi es troba en llocs humits, coberts d'herba amb una mica d'ombra, en marges de bosc, tanques, prats i valls boscoses. Les darreres generacions amplien el seu hàbitat a la recerca de plantes nutrícies alternatives en llocs secs i florits. A la Mediterrània també es troba en matolls al voltant dels rierols de muntanya i en les planes d'inundació amb Nasturtium officinale. Es troba des del nivell del mar fins a gran altitud (2500 m a Europa Central, 2600 m a Itàlia, 3600 m al Marroc).

Temps de vol[modifica]

Les generacions varien segons la ubicació, l'elevació i la temporada. Al nord d'Europa hi ha dues o tres generacions d'abril a principis de setembre. En zones més càlides i en alguns bons anys hi ha una quarta generació. Al sud d'Europa hi ha tres o més generacions que es superposen parcialment des de març fins octubre.

Comportament[modifica]

Investigacions recents ha demostrat que quan els mascles s'aparellen amb una femella, injecten salicilat de metil juntament amb el seu esperma. L'olor d'aquest compost repel·leix altres mascles, assegurant així la paternitat dels ous del primer mascle.[4]

Després de l'aparellament la femella mostrarà una postura negativa cap altres mascles alliberant salicilat de metil durant els festeigs posteriors. L'alliberament d'aquest anti-afrodisíac acabarà ràpidament amb el seguici. Els mascles són molt sensibles a les diferències en els nivells de salicilat de metil, i utilitzaran aquest sentit per influir en el seu comportament d'aparellament. No obstant això una femella verge mostrant una postura molt similar alliberarà una química diferent que perllongarà el ritual de festeig. Els mascles són més sensibles a aquestes diferències químiques i posturals, i poden discriminar entre una femella verge receptiva i una femella aparellada poc receptiva.[5]

El mascle d'adult d'aquesta espècie té una olor distintiva que s'assembla a la marialluïsa.[6]

En general les femelles que s'aparellen diverses vegades tenen una major temps de fecunditat, ponen ous més grans i viuen més temps en comparació amb les femelles que s'aparellen només una vegada. En la majoria dels organismes és la femella la que més contribueix a la reproducció de la descendència, ja que ella ha d'invertir en un ou i després portar el zigot.

Els mascles, d'altra banda, només proporcionen un espermatozoide que és de baix cost. En Pieris napi, però, l'aparellament és extraordinàriament costós per als mascles, ja que l'ejaculació produïda no només conté els espermatozoides, sinó que també conté substàncies accessòries. Aquestes substàncies fan de mitjana el 15% de la massa corporal masculina i s'incorporen en els teixits reproductius durant el procés d'aparellament. Per tant, el dot donat pels mascles en l'aparellament constitueix un esforç inversor.

En Pieris napi, el regal nupcial és un exemple de cooperació sexual cap a un interès comú tant de mascles com de femelles. L'existència de nutrients en l'ejaculació és beneficiós per les femelles perquè augmenta la seva longevitat i fecunditat, i finalment promou reaparellaments.[7]

Taxonomia[modifica]

Algunes autoritats consideren que Pieris napi pot ser una superespècie que inclouria Pieris virginiensis, Pieris oleracea i Pieris bryoniae. 

Subespècies[modifica]


Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fauna Europaea» (en anglès). [Consulta: 13 abril 2016].
  2. Andersson, J.; Borg-Karlson, A. -K.; Vongvanich, N.; Wiklund, C. (2007). "Male sex pheromone release and female mate choice in a butterfly". Journal of Experimental Biology 210 (6): 964. doi:10.1242/jeb.02726.
  3. Maarse, H. (1991). Volatile Compounds in Foods and Beverages. CRC Press. p. 319. ISBN 0-8247-8390-5.
  4. Andersson, Johan, Anna-Karin Borg-Karlson and Christer Wiklund (2003). "Antiaphrodisiacs in pierid butterflies: a theme with variation!". Journal of Chemical Ecology 29 (6): 1489–99. doi:10.1023/a:1024277823101. PMID 12918930
  5. Andersson, Johan; Anna-Karin Borg-Karlson, Christer Wiklund; Wiklund, C. (2003). "Sexual conflict and anti-aphrodisiac titre in a polyandrous butterfly: male ejaculate tailoring and absence of female control" (PDF). The Royal Society 271 (1550): 1765–1770. doi:10.1098/rspb.2003.2671. Consultatː 17 Setembre 2013.
  6. Gilbert, Avery N. (2008), What the nose knows: the science of scent in everyday life, Random House of Canada, ISBN 978-1-4000-8234-6
  7. Andersson, Johan; Anna-Karin Borg-Karlson, Christer Wiklund; Wiklund, C (2000). "Sexual cooperation and conflict in butterflies: a male-transferred anti-aphrodisiac reduces harassment of recently mated females" (PDF). The Royal Society 267 (1450): 1271–1275. doi:10.1098/rspb.2000.1138. PMC 1690675. PMID 10972120. Consultat 17 Setembre 2013.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanqueta perfumada Modifica l'enllaç a Wikidata