Blanquita Suárez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Blanquita Suárez (obra)».
Infotaula de personaBlanquita Suárez
Cándida y Blanquita Suárez.png
Dades biogràfiques
Naixement 1894
Mort 1983 (88/89 anys)
Activitat professional
Ocupació Cantant, actriu, vedet i model
Modifica dades a Wikidata

Blanquita Suárez (Teatre Principal de Sant Sebastià, principis segle XX - (?), dècada 1970). Fou una artista còmica que provenia d'una família dedicada tradicionalment a l'espectacle: el seu avi era apuntador del Teatre Apolo, el seu pare era baríton, la seva mare corista de sarsuela i la seva germana, Cándida Suárez, una soprano reconeguda que va triomfar durant els anys 30 i 40.

Blanquita es va iniciar en el món dels escenaris als 12 anys en el Puerto de la Luz de Canarias i al llarg de la seva carrera va actuar en operetes, revistes, en el denominat género chico, com a vedette i cupletista. Com moltes actrius de l'època, Blanquita va gravar diversos discos i va participar com a actriu secundària en diverses pel·lícules.[1]

El 1917 es va presentar com a estrella de varietats al Teatre Eldorado de Barcelona, però no va ser fins que va actuar al Paral·lel que va esdevenir una actriu reconeguda a la ciutat comtal. Álvaro Retana va compondre per a ella la música i Rafael Adam Baiges la lletra del fado Blanquita.[2]

Picasso freqüentava els locals de diversió barcelonins de l'època on possiblement va coincidir amb Blanquita Suárez i es va fixar en ella com a model per a les seves obres. D'aquesta connexió es conserven uns esbossos de la cantant còmica al Museé National Picasso Paris i l'oli del Museu Picasso titulat Blanquita Suárez, pintat a Barcelona el 1917.[cal citació]

Actuacions destacades [cal citació][modifica]

  • En l'espectacle El sobre verde amb la cançó Soy garçon, çon, çon… con el pelo cortao
  • En l'espectacle La Blanca amb el número Moreno tiene que ser
  • En l'espectacle Suspiros de España amb la canço Ojos verdes

Filmografia [cal citació][modifica]

  • Aventura, de Jerónimo Mihura (1942)
  • Rojo y negro, de Carlos Arévalo (1942)
  • La Violetera, de Luis Cesar Amadori (1958)
  • La verdad (1917)
  • La chica del gato (1943)
  • Fútbol, amor y toros (1929)
  • ¡Che, qué loco! (1953)
  • El Bandido generoso (1954)
  • Fray Escoba (1961)

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de l'artista a la web de la Fundació El Molino». Museu Picasso. [Consulta: 30 gener 2013].
  2. «Fitxa de la cançó al museu Gardel,a Buenos Aires». Museu Picasso. [Consulta: 30 gener 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Daix, Pierre. Le nouveau dictionaire Picasso. Paris: Robert Laffont, 2012. 
  • Del Arco «Entrevista "Mano a mano" a Blanquita Suárez». La Vanguardia [Barcelona], núm. 9889, 07-10-1958, p. 28 [Consulta: 30 gener 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanquita Suárez Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Museu Picasso de Barcelona». Fitxa de l’obra 'Blanquita Suárez'. [Consulta: 30 gener 2013].
  • «Blog del Museu Picasso de Barcelona». Els habitants del museu: Blanquita Suárez. [Consulta: 30 gener 2013].
  • «Fundació El Molino». Fitxa de l’artista Blanquita Suárez. [Consulta: 30 gener 2013].
  • «CCCB». Exposició “El Paral·lel, 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat”. [Consulta: 30 gener 2013].