Blas Nasarre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBlas Antonio Nasarre y Férriz
Dades biogràfiques
Naixement març de 1689
Alquézar
Mort 13 d'abril de 1751(1751-04-13) (als 62 anys)
Madrid
Alma mater Universitat de Saragossa
Activitat professional
Ocupació Cervantista
Modifica dades a Wikidata

Blas Antonio Nasarre y Férriz (Alquézar, província d'Osca, 1689 - Madrid, 1751) va ser un crític, erudit i cervantista aragonès.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar humanitats a Madrid i Saragossa, i en aquesta última ciutat a més Filosofia. Doctor en tots dos drets, va exercir la càtedra d' Instituta (1711), la de Codi (1720) i la de Vespra de lleis (1722) a la Universitat de Saragossa. Va ser membre de la Academia del Buen Gusto i de la Reial Acadèmia Espanyola.[2] Bibliotecari major del rei entre 1735 i la seva mort en 1751, va ser prior de San Martín de Acoba, dignatari de la Santa Església de Lugo i prior també de la insigne Col·legiata de Santa María d'Alquézar. Va editar per primera vegada junts, en 1749, les Comedias y entremeses de Miguel de Cervantes i va trobar i va publicar la partida de defunció del famós alcalaí. Va reimprimir en 1732 el Quixot d'Avellaneda, però el va considerar superior a la segona part de Cervantes;[3] també va reimprimir la Comedia Eufrosina de Jorge Ferreira de Vasconcelos (Madrid, 1735) en la traducció de Fernando de Ballesteros Saavedra, amb una dedicatòria a Sofrosina Pacheco signada sota el pseudònim de Domingo Terruño Quexiloso. També va escriure sobre el teatre clàssic espanyol una Disertación o prólogo sobre las comedias de España on va considerar a Lope de Vega i Pedro Calderón de la Barca corruptors del bon gust establert pel Neoclassicisme, la qual cosa va iniciar una polèmica en què José Carrillo en el seu pamflet La sinrazón impugnada y beata de Lavapies (1750) i el Marquès de la Olmeda en el seu Discurso crítico sobre el origen, calidad y estado presente de las comedias de España contra el dictamen que las supone corrompidas y en favor de sus más famosos escritores el doctor Frey Lope Félix de Vega Carpio, y don Pedro Calderón de la Barca (Madrid: En la Impremta de Juan de Zuñiga, 1750) van intentar refutar-lo. El seu amic Agustín de Montiano y Luyando va escriure a la seva mort un Elogio Historico Del Doctor D. Blas Antonio Nassarre Y Ferriz: Académico De La Real Academia Española, Madrid: en la Imprenta del Mercurio por Joseph de Orga, 1751.

L'obra de Blas Nasarre és menys important pels seus errats judicis crítics de biaix neoclàssic que per la informació i les dades que subministra.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Disertación o prólogo sobre las comedias de España. Edición de Jesús Cañas Murillo, Cáceres: Universidad de Extremadura, 1992.
  • Elogio histórico de don Juan Ferreras, 1736.
  • Elogio histórico del marqués de Villena, 1738.
  • Relación del funeral de la reina doña María Luisa Gabriela de Saboya, 1714.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Blas Nasarre». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  2. Antonio Rey Hazas, Juan Ramón Muñoz Sánchez. El nacimiento del cervantismo: Cervantes y el Quijote en el siglo XVIII. Madrid: Verbum, 2006, p. 48-51. 
  3. Blas Nasarre Enciclopèdia Micronet

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Pellicer de Velasco
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira X

1733-1751
Succeït per:
Pare José Velasco
Precedit per:
Juan de Ferreras y García
BNELogotipo.jpg
Bibliotecari Major de la Reial Biblioteca

1735- 1751
Succeït per:
Juan Manuel de Santander