Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític català  | ||||
| Ideologia política | socialisme independentisme català | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Bloc Català de Treballadors Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans | ||||
| Creació | 1979: Coalició electoral 1980: Partit polític català | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1982 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
El Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) fou una coalició política creada l'any 1979 entre un grup d'independentistes encapçalats per en Lluís Maria Xirinacs i Fèlix Cucurull, que més endavant es van convertir en l'Assemblea d'Independents de Catalunya (AIC); el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el Bloc Català de Treballadors (BCT)[1] que es definia com a "marxista revolucionari".
El BEAN es definia com a organització nacionalista d'esquerres (marxista) convivint en el seu interior federalistes, confederalistes i independentistes i el seu objectiu era aconseguir el dret d'autodeterminació de Catalunya. La seva ideologia era socialista i es definia com a part de la nova esquerra europea, fora dels clixés o marques com a marxistes leninistes, trotskistas, maoistes, etc. Mantenia relacions a Espanya amb Euskadiko Ezkerra al País Basc, però posteriorment es va apropar a Herri Batasuna. A Galícia mantenia relacions amb el BNPG. Com a òrgans d'opinió fins a la fi de 1981 es va imprimir el mensual Temps de Tempesta, òrgan del BCT.
Història[modifica]
Eleccions de 1979[modifica]
La candidatura de Lluís Maria Xirinacs per les eleccions generals de 1979 en nom del BEAN per la província de Barcelona va obtenir 50.000 vots, sent la primera força extraparlamentària a Catalunya al Congrés dels Diputats, mentre que al País Valencià arribà a prop dels 10.000 vots. Al seu programa electoral es reivindicaven quatre punts programàtics de la dissolta Assemblea de Catalunya.
Alguns dels seus representants foren: Lluís Maria Xirinacs per la circumscripció electoral de Barcelona, Maria Mercè Marçal per la de Lleida o Josep Guia per la de València.
A les municipals de 1979, a les quals va concórrer coma Bloc d'Esquerra Catalana (BEC), les coses no van ser millor malgrat aconseguir un nombre reduït de 19 regidors (3 a Malgrat, un a Sant Boi del Llobregat, Calella, Manresa i Pont de Molins) i dues alcaldia (Arbúcies i Sant Pere de Ribes). A Barcelona ciutat retiraren la candidatura i recomanaren el vot al PSC i al PSUC.[2]
Partit polític[modifica]
Posteriorment el PSAN va deixar la coalició, i el BEAN va convertir-se en partit polític.
Davant la creació de la llavors nova formació política Nacionalistes d'Esquerra, es va crear un manifest per la presentació conjunta d'aquesta amb el BEAN a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 1980,[3] incloent la publicació de llistes d'adhesions al diari Avui. Tot i que el mateix Xirinacs va signar el manifest i que el BEAN va proposar infructuosament d'anar en coalició amb Nacionalistes d'Esquerra repartint-se els dos primers llocs de la llista per Barcelona, les dues formacions polítiques es van presentar per separat, fent-ho el BEAN sota el nom de BEAN-Unitat Popular i incorporant el Partit Feminista i el Partit Obrer d'Unificació Marxista.[4] El fet que cap de les dues obtingués cap representació al Parlament de Catalunya provocà que el BEAN s'autodissolgués el 1982.[5]
Resultats electorals[modifica]
- Eleccions generals espanyoles de 1979: 56.575 vots (2,12%)[6]
- Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980: 14.077 vots (0,52%)
Bibliografia[modifica]
- Roger Buch i Ros. El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980), p. 123-130 i 316.
Referències[modifica]
- ↑ «Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Bloc d'Esquerra se retira en Barcelona y recomienda el voto a PSC y PSUC EL País, 30 de març de 1979
- ↑ Jòdar, Julià de; Fernàndez, David. Cop de CUP : viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular. 1a edició. Barcelona: Columna, 2015, p. 26-27. ISBN 9788499309415.
- ↑ Montserrat Duch i Plana. El gènere de la polis: La trajectòria de les dones en el catalanisme polític. Arola Editors, 2013, p.79.
- ↑ Del BEAN, NE i la Crida a l'MDT i Terra Lliure (1978-1988). L'independentisme sociològic emergeix a El Punt-Avui, 16 d'agost del 2008
- ↑ Resultats electorals de partits independentistes a racocatala.cat