Bluetooth

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, que bàsicament vol dir que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distància pròxima.

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan es troben a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potència del producte. Els productes poden estar disponibles en alguna d'aquestes tres classes de potència:

  • Classe 3 (1 mW) és la més rara, i ens permet una transmissió de 10 centímetres a un màxim d'1 metre
  • Classe 2 (2.5 mW) és la més comuna i ens permet una distància de fins a 10 metres
  • Classe 1 (100 mW) té l'abast més gran, de fins a 100 metres tot i que el consum és més elevat.

Utilitats[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista dels ordinadors de butxaca, és útil per a imprimir, connectar a Internet i enviar missatges, imatges o fax amb el telèfon mòbil o un altre ordinador. En cada cas caldrà disposar d'una impressora, telèfon mòbil o ordinador que disposi d'una connexió Bluetooth.

També permet connectar l'ordinador de butxaca a uns auriculars, un lector de MP3, una càmera de fotos o un aparell GPS, per exemple. Un dels avantatges per a un usuari d'ordinadors de butxaca, per exemple, és poder fer servir els mateixos auriculars per al telèfon mòbil que per a escoltar MP3.

El SIG ha intentat impulsar que els dispositius tècnics que permeten incloure aquesta connexió tinguessin un preu molt assequible, baix consum i fossin aparells petits. El preu actual d'un xip que permet incloure aquesta connexió ronda els 5 Euros. A mesura que és més fàcil aconseguir-lo, el preu dels xips ha anat baixant.

Això fa que cada cop més els telèfons d'alta i mitja gamma inclouen de sèrie aquesta connexió sense fil. Si els aparells portàtils segueixen disminuint de mida, i les necessitats de connexió entre ells augmenta, aquesta tecnologia té més probabilitats de consolidar-se.

Cada cop més ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, impressores i ordinadors disposen de connexió Bluetooth.

Història[modifica | modifica el codi]

Auricular de mòbil sense fils

Va ser impulsada per un grup d'empreses, encapçalat per Nokia, Ericsson, IBM, Intel i Toshiba, anomenat Grup d'Interès de Bluetooth (SIG) l'any 1999. Més tard centenars d'empreses s'hi han afegit (com ara One2One, Motorola, Qualcomm, Compaq, Dell, Intel, Microsoft, 3Com Palm, VLSI, Xircom, Psion Dacom i Lucent).

Va agafar el seu nom del rei danès Viking Harald Blåtand (Bluetooth en anglès).

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Treballa en una banda lliure de l'espectre electromagnètic, per a la qual no cal llicència (a 2.45 GHz). La velocitat de transmissió teòrica és d'1 Mbps (versió 1.x) tot i que la màxima en un sol sentit amb una connexió asíncrona és de 720 Kbps.

El Bluetooth porta incorporat diverses mesures de seguretat.

A més de les versions prototip, hi ha hagut tres versions aprovades del protocol, la versió 1.0, amb molts errors d'interoperabilitat, la versió 1.1, que va solucionar els principals problemes de la versió anterior, i la versió 1.2, més orientada a multimèdia i que millora la fiabilitat i la seguretat. Cada nova versió és compatible endarrere, és a dir, permet connectar amb tots els dispositius de les versions anteriors, en les condicions que aquests necessitin. La nova versió 2.0 es va publicar a principis del 2006 i millora la velocitat de transmissió fins a 3 Mbps aplicant EDR (Enhanced Data Rate).

El nom adoptat pel IEEE de l'estàndard és 802.15.1.

Es tracta d'un estàndard obert, tot i que els seus drets pertanyen al grup SIG i per tant ningú que no hi pertanyi pot construir un aparell amb la seva funcionalitat.

Consum[modifica | modifica el codi]

Un dels avantatges dels xips amb tecnologia bluetooth és el seu baix consum. Per exemple, un xip Wi-Fi consumeix típicament cap a 7 watts, i un de bluetooth classe 2 (típicament un mòbil) cap a 2.5 miliwatts, menys d'una mil·lèsima part.

Implantació[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat gairebé tots els ordinadors de butxaca, ordinadors portàtils i telèfons mòbils nous són compatibles amb tecnologia bluetooth de sèrie.

Molts fabricants de cotxes inclouen també com a opció l'equipament de mans lliures basat en bluetooth, sovint acompanyat de control per veu, ja que és una opció més còmoda que el mans lliures tradicionals perquè no cal fer cap connexió ni prémer cap botó per començar a fer servir el mans lliures.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Aquest article treu material del corresponent article de PalmCAT.cat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bluetooth Modifica l'enllaç a Wikidata