Boca d'incendis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Boca d'incendis o hidrant és una presa d'aigua brancada d'una canalització, situada a la via pública o a l'entrada d'un immoble, on els bombers poden connectar les mànegues per a l'extinció d'incendis.[1]

Hidrant de columna a Catalunya

Tipus d'hidrant[modifica]

Els hidrants poden ser públics o privats, segons estiguin connectats a una xarxa pública d'aigua o a una xarxa privada, com pot ser una indústria o un edifici singular. A Espanya els hidrants públics estan regulats pel Codi Tècnic d'Edificació CTE - DB SI, o per la Norma Bàsica d'Edificació NBE-CPI-92 per als edificis construïts abans de 2006. Els hidrants privats han de complir el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (RSCIEI).[2] A Catalunya han de complir també la Instrucció Tècnica Complementària SP120 Sistemes d'hidrants d'incendi per a ús exclusiu de bombers.[3]

L'hidrant pot ser de columna (parcialment visible) o d'arqueta (soterrat):

  • Els hidrants de columna poden ser de columna humida (quan estan ubicats en llocs on no és previsible una gelada severa, com és el cas de la costa catalana) o de columna seca. Hi ha 3 mides, segons el diàmetre de connexió: DN80, amb 1 sortida de 70 mm i 2 de 45 mm; DN100 i DN150 amb 1 sortida de 100 mm i 2 de 70 mm.[4][3]
  • Els hidrants d'arqueta o de pericó tenen una sortida de 100 mm. La tapa de l'arqueta és rodona de color vermell.[4][3]

A Catalunya majorment són del columna,[5][6] tret de Barcelona que majorment són d'arqueta.[7] A Barcelona hi ha instal·lats uns hidrants de columna alimentats per aigua freàtica, pintats de color verd per a distingir-los dels hidrants d'incendis, per a l'ús dels serveis de Neteja i Parcs i Jardins.[8]

Xarxa d'abastament[modifica]

La xarxa d'abastament dels hidrants ha de poder alimentar 2 hidrants durant 2 hores, amb un cabal per cadascun d'ells de 1.000 l/min i una pressió mínima de 102 kPa (1,02 bar).[3]

Senyalització[modifica]

Quan els hidrants no siguin fàcilment visibles cal senyalitzar-los d'acord amb la norma UNE 23033-81. El senyal és un rectangle blanc emmarcat de color vermell i els signes interiors negres. S'hi indica el diàmetre de l'hidrant (H 80, H 100 ó H 150) i les coordenades de situació de l'hidrant respecte al senyal.[4]

Galeria d'hidrants[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionari de bombers. Generalitat de Catalunya, novembre 1995. ISBN 84-393-3689-6. 
  2. «Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis.». Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat d'Espanya, 12-06-2017.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Instrucció Tècnica Complementària: Sistemes d'hidrants d'incendi per a ús exclusiu de bombers». Generalitat de Catalunya, 25-10-2012.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Sistemes d’hidrants exteriors contra incendis». Asepeyo, maig 2016.
  5. «Prevenció d'incendis forestals». Ajuntament de Terrassa.
  6. «Hidrants o boques d'incendis». Ajuntament de Rubí.
  7. «Plànol hidrants». Ajuntament de Barcelona.
  8. «El consum d'aigua a Barcelona». Ajuntament de Barcelona, març 2016.