Bodegó amb tetera
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Paul Cézanne |
| Creació | dècada del 1900 |
| Gènere | natura morta |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 61,6 ( ) × 74,3 ( ) cm |
| Col·lecció | Museus Nacionals de Gal·les (Gal·les) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | NMW A 2440 |
| Catàleg | |
Bodegó amb tetera o Natura morta amb tetera (Nature morte avec pot de thé en francès) és una pintura a l'oli realitzada per l'artista francès Paul Cézanne (19 de gener de 1839 – 22 d'octubre de 1906) entre 1902 i 1906.
El tema de la pintura és una taula drapada sobre la qual es troben fruites i diferents objectes de la vaixella. El quadre va ser adquirit pel Museu Nacional de Gal·les el 1952. Actualment es troba en el Museu i Galeria Nacional de Cardiff.
Origen[modifica]
Cézanne va començar a concentrar-se en la pintura de natures mortes a partir de 1870, possiblement inspirada en la col·lecció de composicions de natura morta de Jean-Baptiste-Siméon Chardin que van ser adquirides pel Louvre el 1869. A més de Chardin, Cézanne va ser influenciat pels espanyols i holandesos, artistes del gènere.[1]
El fruit era el motiu central de bona part de l'obra morta de Cézanne i, en les seves pintures anteriors, sovint posaria la fruita per separat. A la dècada de 1880 va canviar l'estructura de les seves composicions i la seva aproximació al tema, desenvolupant contrapunts més elaborats entre forma, color i textures.[1]
Bodegó amb tetera va ser pintada cap al final de la vida de Cézanne, entre 1902 i 1906, al seu estudi d'Aix-en-Provence, on encara sobreviu la taula sobre la qual organitzava els objectes.[2] Es mostra un drap sobre la taula amb els plecs acuradament elaborats. Al drap hi ha un bol de sucre i un plat sobre el qual s'han col·locat quatre fruites.[1] En una secció descoberta de la taula, a la dreta del quadre, reposa una tetera, un ganivet i dos fruits més. Els colors forts dels vasos, la fruita i la tela es posen en un fons de color verd i gris rentat. Al seu llibre de 2005, Color and Light, Ann Sumner descriu la fruita com a préssec, tot i que el 1962, el crític d'art David Sylvester va afirmar: "...no sabem realment si són pomes, taronges, albercocs i no ens importa. El que sabem mentre el mirem, ho sabem físicament en els nostres cossos, és la sensació de tenir la forma d'una esfera, una forma perfectament compacta..." [2]
Cézanne canviaria de posició en pintar les seves posteriors natures mortes per concentrar-se individualment en cada objecte, cosa que va fer que la perspectiva del seu treball canviés lleugerament.[1] Això es pot veure a la Natura morta amb tetera en què la taula sembla doblegar-se i les potes no es corresponen amb l'angle d'aquesta.[1]
Història[modifica]
Cap al 1920, Bodegó amb tetera havia entrat a la propietat de la firma d'art de Bernheim-Jeune amb seu a París. Va ser comprada el 1920 per la filantropa gal·lesa Gwendoline Davies per un import de 2.000 £. Quan Davies va morir el 1952, va llegar la seva col·lecció d'obres d'art al Museu Nacional de Gal·les, entre elles, Bodegó amb tetera.[1] El Museu la descriu com una de les seves millors adquisicions.[3]
El 1961 l'obra es va enviar en préstec a una exposició a França. Durant l'exposició, es va robar i la companyia d'assegurances va pagar 60.000 £ per la seva pèrdua. El museu inicialment va col·locar els diners en un fons hipotecari de la Corporació Cardiff, però van ser obligats a retornar els costos quan la pintura va ser recuperada per la policia i va tornar a Cardiff.[4] A partir del 2019 es podrà veure al Museu i Galeria Nacional de Cardiff a la galeria 16.[2]
Estil[modifica]
Paul Cézanne va ser un pintor francès, un dels principals pares de l'impressionisme. Segons molts col·leccionistes, amb Cézanne va començar "tot", referint-se a l'inici de moviments rupturistes que mig segle després confluirien en el modernisme.[5]
Els quadres de Cézanne són considerats com a iniciadors de l'art pictòric modern. Les seves obres, apreciades de manera pòstuma, exhibeixen formes i colors impensables per al seu temps. Sempre va lluitar per simplificar les formes i experimentar amb les maneres de percebre l'espai, per això les perspectives i proporcions de les seves obres resulten a vegades, molt peculiars.[5] Va realitzar centenars de naturaleses mortes i va pintar centenars de vegades els mateixos objectes que tenia en el seu estudi, però en cada quadre són absolutament diferents, amb un nova exploració de les formes i les seves relacions.[6]
Cézanne pintava les coses des de dues perspectives diferents: una al nivell dels ulls, una altra des de més amunt. Pintava meticulosament, trigava dies, i cada dia movia el cavallet i pintava les coses des d'un altre punt de vista. Afirmava que un artista ha de centrar-se abans de res en la geometria: les coses són cilindres, cons, prismes, esferes… [6]
El pintor utilitza el color magistralment, combinant-lo com un veritable clàssic: càlids en les fruites, freds envoltant-les, i així li dona solidesa a les coses.[6] Les seves composicions construïdes en la seva majoria per taques de colors encaixades les unes amb les altres, confereixen als quadres un aspecte humit, fantàstic i "mancat de definició".[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sumner, 2005, p. 50.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 [museumwales.ac.uk. Still Life with Teapot]» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ [museumwales.ac.uk. From Industry to Impressionism – what two sisters did for Wales]» (en anglès), 01-01-2009. [Consulta: 3 març 2020].
- ↑ Stephens, Meic, ed. (1979). The Arts in Wales 1950–1975. Cardiff: Welsh Arts Council. p. 98. ISBN 0-905171-43-8
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Paul Cézanne, obras de arte, pintor impresionista.». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Naturaleza muerta con manzanas y melocotones - Paul Cézanne» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2020].
Bibliografia[modifica]
- Sumner, Ann. Colour and Light: Fifty Impressionist and Post-Impressionist Works at the National Museum of Wales (en anglès). Cardiff: National Museum of Wales, 2005. ISBN 0-7200-0551-5.