Boehmita
 Boehmita | |
|---|---|
 Boehmita amb natrolita (blanca) | |
| Fórmula química | γ-AlO(OH) |
| Epònim | Johann Böhm  |
| Localitat tipus | Mas Rouge, Les Baux-de-Provence, Bouches-du-Rhône, Provença-Alps-Costa Blava, França |
| Classificació | |
| Categoria | hidròxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.FE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FE.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.06 |
| Dana | 6.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars rars, de gra fi en agregats pisolítics o disseminada |
| Estructura cristal·lina | a = 3.693 Å, b = 12.221 Å, c = 2.865 Å; Z = 4 |
| Simetria | ortoròmbic |
| Color | blanc, groc clar, groc verdós |
| Exfoliació | molt bona {010}, bona {100}, pobre {001} |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada als plans d'exfoliació |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 3,02 - 3,05 |
| Densitat | 3,07 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.644 - 1.648 nβ = 1.654 - 1.657 nγ = 1.661 - 1.668 |
| Birefringència | δ = 0.017 - 0.020 |
| Angle 2V | mesurada: 74° a 88°, calculada: 80° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Bhm |
| Referències | [1] |
La boehmita o böhmita és un mineral de la classe dels hidròxids. Rep el seu nom del Johann Böhm (1895-1952), un químic i físic alemany que va ser el primer a estudiar-la. Va ser descrita per primera vegada a Mas Rouge, Les Baux-de-Provence, Bouches-du-Rhône, França.
Característiques[modifica]
La boehmita és un hidròxid d'òxid d'alumini, un component important de la bauxita. És dimorf de la diàspora i isostructural amb la lepidocrocita. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic bipiramidal i el seu hàbit és típicament massiu. És de color blanc amb tons de grocs, verds, marró o vermell a causa de les impureses. Té una brillantor vítria a nacrada, una duresa de 3 a 3,5 a l'escala de Mohs i un pes específic de 3,00 a 3,07.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boehmita pertany a "04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles" juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.
Formació i jaciments[modifica]
La boehmita es troba en laterites tropicals i en bauxites desenvolupades sobre una base rocosa d'alumini-silicat. També es produeix com a producte d'alteració hidrotermal del corindó i de la nefelina. Es troba amb caolinita, gibbsita i diàspora en dipòsits de bauxita, i amb nefelina, gibbsita, diàspora, natrolita i analcima en pegmatites nefelines.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boehmita |