Boga (peix)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuBoga
Boops boops Modifica el valor a Wikidata
Boops boops Karpathos 01.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN170251 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereBoops
EspècieBoops boops Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Boops canariensis (Valenciennes, 1839)
  • Box boops (Linnaeus, 1758)
  • Box canariensis (Valenciennes, 1839)
  • Box vulgaris (Valenciennes, 1830)
  • Sparus boops (Linnaeus, 1758)

La boga o bogarró (Boops boops) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes[1] que sol formar moles abundants mar endins. Viu en tota mena de substrats (sorra, fang, roques o herbassars) fins als 250 metres de profunditat malgrat que sigui més abundant als primers 100 metres.[2] El nom científic prové del grec βόωψ, «ull de bou» pels seus ulls molt grans.[3]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar als 36 cm de llargària total.[3] La talla mínima legal de captura és d'onze centímetres.[3][4]
  • Cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues.[5]
  • El nombre d'escates de la línia lateral és entre 60 i 80.[6]
  • Viu nedant en moles sobre tot tipus de fons fins a 350 m. Es reprodueix de febrer a maig. Els joves carnívors, els adults, herbívors.[3] És un peix pelàgic i molt voraç, que viu prop de les costes rocoses i sobre camps de fanerògames marines.[7]

Es troba a les costes de l'Oceà Atlàntic oriental (des de Noruega fins a Angola, incloent-hi les Illes Canàries, Cap Verd i Sao Tomé i Príncipe), de la Mar Mediterrània i de la Mar Negra.[8]

Pesca[modifica]

Es pesca per consum huma, però té una carn nogensmenys poc apreciada gastronòmicament,[9] prquè té molta espina.[10] Es pesca amb arts d'arrossegament, de platja, d'encerclament, soltes, tresmalls, boleros, línies de mà, volantí i amb canya. Com a conseqüència del poc valor comercial, s'utilitza a vegades com a esquer per a palangres i per a diverses modalitats de la pesca de túnids.[9]

La boga es pot cuinar enfarinada, fregida o a la planxa. Amb una mica d'all i julivert i un bon raig d'oli queda força bona.[10]

Referències[modifica]

  1. «Boga (peix)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 11, "Peixos", p. 270.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Boga» (en català). Catàleg de peixos de la Costa Brava. Museu de la Pesca. [Consulta: 13 gener 2021].
  4. «Peixos amb talla mínima i de captura limitada dins les reserves marines». Reserves marines de les Illes Balears. Conselleria medi ambien, agricultura i pesca – Direcció general pesca i medi marí, s.d. [Consulta: 13 gener 2021].
  5. «bog». Diccionari normatiu valencià. [Consulta: 13 gener 2021].
  6. Història Natural dels Països Catalans, vol 11, p. 271.
  7. «boga». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 13 gener 2021].
  8. Luna, Susan M.; Reyes, Rodolfo B. «Boops boops (Linnaeus, 1758) Bogue» (en anglès). Fishbase.FishBase (anglès)
  9. 9,0 9,1 «Boga». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 01-10-2018. [Consulta: 13 gener 2021].
  10. 10,0 10,1 «Boga». Receptes de cuina del llegat culinari de familiars. Kilometre0.cat. [Consulta: 13 gener 2021].

Bibliografia[modifica]