Bogud II
S'ha proposat que «Bogud I» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle I aC Mauretània |
Mort | 31 aC Metone (Pièria) |
King of Mauritania (en) | |
49 aC – 38 aC | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Maures |
Participà en | |
10 gener 49 aC | Segona guerra civil romana |
17 març 45 aC | batalla de Munda |
41 aC | Guerra de Perusa |
2 setembre 31 aC | batalla d'Àccium |
Quarta guerra civil romana | |
Família | |
Cònjuge | Eunoé |
Pare | Mastanesosus (en) |
Germans | Boccus II |
Bogud II fou rei de Mauritània, successor del seu pare Bogud I a la part occidental. Bogud I i Bogud II sembla que van ser la mateixa persona.
Vers el 48 aC apareix donant ajut a Cassi Longí a la Hispània Ulterior contra una revolta que afectava la província. A la campanya de Juli Cèsar a Àfrica, Mauritània occidental fou envaïda sense èxit pel jove Gneu Pompeu. Quan el rei Juba I de Numídia va unir les seves forces a les de Quint Cecili Metel Pius Escipió, Bogud el va atacar a instigació de l'exiliat Publi Siti i el va obligar a retornar per defensar el regne.
A la guerra d'Hispània, Bogud II es va unir a Cèsar personalment contra els fills de Pompeu (45 aC) i va ser a la batalla de Munda. A la mort de Cèsar (44 aC) Bogud II va ser aliat de Marc Antoni i segurament per necessitats d'aquest va entrar a Hispània el 38 aC i mentre el seu regne de Mauritània occidental fou ocupat per Boccus II de Mauritània oriental.
Aquesta usurpació va ser confirmada per Octavi August i sembla que a més a més va concedir una constitució de ciutat lliure a Tingis. Bogud va anar a Grècia i va lluitar amb Marc Antoni i va morir a la ciutat de Metone quan va ser conquerida per Agripa el 32 aC o principis del 31 aC.